JAUME CELA & JULI PALOU

L'amic difícil

Espriu considerava Rosselló-Pòrcel "l'amic difícil". L'amistat no és una relació senzilla, perquè un amic tant pot provocar la satisfacció de la coincidència, com el dolor de la discrepància. Discrepar amb aquells que no formen part del nostre cercle d'amics és senzill i en ocasions agradable, però fer-ho amb els amics sempre desestabilitza. Espriu i Rosselló-Pòrcel es van distanciar. Les idees comunistes que defensava el poeta mallorquí no eren de bon escoltar pel poeta de Sinera.

Tots dos van néixer ara fa cent anys. Espriu va tenir el seu temps per escriure una obra extensa, en canvi el fat va jugar una passada terrible a Rosselló-Pòrcel i se'l va endur quan era a punt de complir els vint-i-cinc anys. Malgrat la seva joventut, els estudiosos destaquen la qualitat i la densitat de la seva curta obra. Dos centenaris. Un dels dos se'ns recorda cada dia a la ràdio. L'altre hauria caigut pràcticament en l'oblit si no fos per la feina de difusió encomiable de persones com Maria del Mar Bonet.

Poemes en diàleg

Nosaltres, innocents com devem ser, ens imaginem que hi ha un cert interès general per posar de costat aquests dos grans poetes, per fer que dialoguin els seus poemes, per detectar elements d'intertextualitat i, també, per entendre el diàleg difícil entre dues concepcions del món i del moment històric. Confessem que, a parer nostre, el que ens donaria dret a emetre un judici sobre els resultats dels informes PISA seria la capacitat de demostrar que, com a adults, som sensibles a tot el que té relació amb els escrits i els seus autors, amb la literatura i la cultura.

Doncs bé, amb aquest angelical pensament ens hem passejat per les llibreries demanant l'obra del poeta que va voler imitar el foc. I res. Res de res, tret d'alguna antologia adreçada a la secundària. Feta aquesta prova, ens ha vingut al cap la divisa espriuenca: "Hem viscut per salvar-nos els mots". Com a mestres i com a poble, potser caldria preguntar-nos com podrem salvar els mots si ens perdem en beneiteries i no som capaços de fer present l'experiència cultural, humana i literària dels nostres homes de lletres. De tant en tant aniria bé que, en comptes de culpabilitzar l'escola de tot, penséssim que cada societat té l'opció de generar la seva cultura i la seva ignorància. I l'escola, òbviament, és un reflex d'aquesta opció.