Jules Verne
Al segle XVIII, la ciutat de Nantes era un dels ports més importants de França. Els comerciants de la ciutat s'havien enriquit gràcies a la importació de teixits i espècies de les colònies de l'Amèrica Central. Engrescats per aquesta sobtada riquesa, una vuitantena de comerciants de la ciutat van decidir adquirir un illot arenós que hi havia enmig del riu Loira. El seu únic habitant, el moliner Grognart, va rebre una fortuna per marxar del seu molí i, després d'una inversió considerable, l'illa Feydeau va esdevenir una mena de ciutat privada per als rics de Nantes. S'hi van construir cases d'arquitectura recarregada, amb cariàtides a les façanes i balcons ben historiats.
El 1825 un jove advocat de Provins va visitar l'illa Feydeau i va quedar enamorat d'una noia que passejava pel carrer major. Ell era Pierre Verne, fill del jutge de Provins, i ella Sophie Allote de la Fuÿe, d'una de les distingides famílies de l'illa. Es van casar al cap de poc temps i es van instal·lar a casa dels pares d'ella, on va néixer el seu primogènit, el Jules. Com que el despatx de Pierre Verne funcionava la mar de bé, el jove matrimoni aviat es va poder instal·lar en una casa pròpia, on van néixer els altres fills: el Paul, l'Anna, la Mathilde i la Marie.
L'advocat Verne era un home seriós i exigent, que va educar els fills en la disciplina i l'ordre. Tanmateix, com que era un home afable i bon conversador, no es pot pas dir que fos un pare distant. Tot i així, el seu fill Jules, de natural somiador, s'avenia més amb la seva mare, descendent de bretons i escocesos, amb una família plena de mariners i homes de lletres sempre disposats a explicar aventures als menuts de la casa. Els dos germans, el Jules i el Paul, companys inseparables, trobaven l'escenari ideal per fer treballar la seva imaginació als molls del port de Nantes, on arribaven els bergantins que havien travessat el mar, i al casalot dels seus avis materns, on hi havia unes golfes plenes dels tresors més inesperats.
La vocació literària del Jules va rebre l'empenta de dos personatges durant la seva infància. D'una banda, una mestra, la senyora Sambain, que els relatava a classe les històries del seu marit mariner, ja desaparegut, i de l'altra, el llibreter de l'illa Feydeau, el senyor Bodin, que li va proporcionar els llibres de viatges de Marco Polo. I hi va haver un tercer personatge, la seva cosina Caroline, de qui el Jules es va enamorar apassionadament i que va provocar la seva primera producció literària en forma de poemes d'amor. La Caroline, però, amb els reiterats menyspreus al cosí enamorat, va determinar el caràcter misogin de l'obra posterior de Verne, que mai no va poder superar aquell primer amor no correspost.
Obligat per la tradició familiar, el Jules va haver d'estudiar dret, mentre que el seu germà Paul feia realitat el somni comú i es feia mariner. Quan el Jules va començar a escriure les seves novel·les, el Paul, el company de jocs, va ser el seu assessor imprescindible. Per cert, i com a curiositat, l'illa Feydeau és avui un barri elegant de Nantes i ja no és una illa perquè, per salvar-ne les cases, es van emplenar els braços del riu i Feydeau va quedar unida a la ciutat.
