M. JESÚS COMELLAS

Jugar: una activitat vital

Aprendre a guanyar i a perdre, descansar, divertir-se, moure's, descobrir estratègies... Poques activitats donen tantes oportunitats com el joc. I malgrat això, sovint hem de sentir expressions dels adults com "és que no sap jugar!" o "és que s'avorreix!" I costa d'entendre, perquè el joc és l'activitat humana més present a totes les etapes de la vida. Just per això, cal aprofitar les oportunitats que pot donar el període de vacances, amb temps no programat, per jugar.

A vegades es resol la situació tot dient: "Vés a jugar, juga amb la pilota...", però és bo saber que jugar no s'acaba aquí i que la riquesa d'aquesta activitat és tan gran que cal acompanyar la canalla en la descoberta de les moltes possibilitats que ofereix. Per exemple, per descobrir materials com pedres, troncs i altres restes que ens ofereix la natura segons si el lloc del joc és a la muntanya o la platja. Cal afavorir que s'aprengui a jugar entre iguals, amb canalla més petita i més gran i, sens dubte, amb persones adultes. Així s'amplia aquesta aventura de jugar, ja que les idees es multipliquen, les estratègies s'aprenen, les possibilitats de diversió creixen i s'afavoreix que es desenvolupi el joc individual apropiat al ritme de cadascú i es valori la imaginació. I aquest aprenentatge es podrà aplicar a casa i a l'escola.

Hi ha jocs en què l'estratègia és imprescindible per poder arribar a un resultat, si més no, satisfactori: de vegades es guanya i d'altres es perd. Tot i que l'interès rau a poder aprendre com es pot arribar a guanyar. Jocs tan senzills com el parxís o el dòmino obren portes per poder jugar a altres més complexos: dames, escacs i qualsevol joc de taula. Jocs que, malgrat que no ho sembli, afavoreixen aprenentatges que serviran en un futur a l'escola i a la vida quotidiana, ja que desvetllen processos elaborats que cal ensenyar.

El que és clar és que per aprendre a jugar cal jugar amb persones de diferents edats que, amb tendresa i serenitat, puguin acompanyar aquesta activitat que suposa l'entrada al món cultural, on hi ha recursos imprescindibles per créixer i fer-se gran. El joc no anul·la la televisió ni les habilitats per jugar amb els jocs programats, sinó que obre moltes portes a la iniciativa que cap altra activitat pot oferir. Per això des que el món és món les criatures i els adults juguen.