El pare que et va matricular

Grup de WhatsApp

N’hi ha que pensen que el Gran Germà se’l va inventar Tele 5 per ajuntar chonis en una casa i fer edredoning tot el sant dia. Però es veu que no, que un tal Orwell ja en parlava fa molts anys en un llibre profètic. Pobre Orwell! M’agradaria veure la seva cara si veiés les càmeres de circuit tancat escampades per la ciutat, enregistrant-nos les vergonyes sense demanar permís, o els perfils de Facebook on la gent comparteix el plat que dina i quina caca fa. Ara bé, també estic segur que hi hauria una cosa que l’esgarrifaria més encara: el WhatsApp.

De fet, no has de ser Orwell per copsar l’agressió a la nostra privacitat d’aquest invent infernal. Només cal veure els retrets i enrabiades dels amics quan no els contestem els missatges. ¿Què coi vol dir això d’emprenyar-se perquè no t’he contestat? ¿Tan urgent és el que m’has enviat que no pot esperar que acabi de dinar o de veure el partit del Barça o de fer la migdiada? No, ja us ho dic jo, no és una informació de vital importància. El més segur és que sigui una foto de Julio Iglesias amb un text graciós sota o un vídeo marrà i sexista.

Ara bé, com que l’única cosa que és infinita és l’estupidesa humana, algú ha refinat aquest instrument de tortura i ha inventat una cosa pitjor. Es tracta d’un WhatsApp compartit amb molta gent -la meitat dels qual no saps ni qui són-, que no para de donar pel sac tot el sant dia. Quan l’obres, malgrat que hagin passat dos minuts, et trobes cinquanta-dues entrades noves, totes plenes de faltes d’ortografia i molt poca feina. El pitjor del cas és que no cal apuntar-s’hi per patir un grup d’aquests, sempre hi ha un pesat que t’hi ha afegit sense demanar-te permís. Ep! I quan penses que no pot ser pitjor, trobes que encara hi ha un grau més de perversió. És el grup de WhatsApp de pares de l’escola. Només cal un dia per veure que el que era una eina per constatar que el teu nen s’ha oblidat la carpeta dels deures acaba sent una plataforma per treure tota la bilis, qüestionar la senyoreta i la línia escolar de dalt baix. Feu-me cas. Desapunteu-vos-en el mateix dia. No espereu més. Potser quedareu fatal davant els altres pares, però en el fons els esteu fent un favor. I si per culpa de no ser-hi el nen es queda sense saber quins deures té per a l’endemà, millor. Amb la vergonya que passarà a classe no se n’oblidarà mai més. Us ho ben asseguro.