Experiència per compartir

La idea és que els acompanyants siguin el pare i la mare, però, puntualment (o sempre), al petit nedador el poden ajudar altres familiars: oncles i avis, benvinguts; per a ells, compartir els primers xipolleigs del nebot o nét serà un regal. Convideu-los-hi. En el cas dels bessons, és molt habitual, i alguna família hi ha aplicat rotacions, fins i tot. Un altre avantatge: quan el clan torna a casa després del curset, ja no cal banyar la criatura -ni dutxar-se-. “Biberó i a dormir”, celebra un pare.

Més enllà dels tres anys

¿Realment cal començar tan aviat? “El benefici físic existeix”, defensa Núria Cervera, de Kupu-kupu. I subratlla: “De fet, no és la natació el que es treballa, són temes de psicomotricitat: equilibri, lateralitat, coordinació”. I els músculs: han atès famílies amb nens que els costa gatejar o caminar, o amb torticoli crònica, per prescripció mèdica. Matisa: “Si una família no se sent còmoda venint tan d’hora a la piscina, tampoc s’ha de forçar”. Per què fins als tres anys? “El nen arriba un punt que ja se sent independent dins l’aigua i és quan fan el pas als cursets en què ja vénen sols”, afirma Judit Guarch. Ja no toca jugar sinó aprendre a nedar, i cal monitor, no pare.