Amb la calor tot fa més mandra. Va més lent. Fins i tot preparar-se per baixar a la platja. Després, quan estàs en remull, t'adones que l'esforç té recompensa. A alguns dels meus alumnes els passa el mateix amb les matèries pendents. Des de fa pocs anys han tornat les recuperacions de setembre i això dóna una segona oportunitat a tots aquells que no van fer els deures quan tocava. Però aprovar al setembre demana un esforç suplementari: seguir treballant sense un professor que et vagi al darrere i et digui si ho estàs fent bé. Els pares no sempre fan d'espàrrings. Amb la calor pel mig tot sembla més difícil. La constància que potser no van assolir durant el curs ara l'hauran de posar a prova en solitari. També és cert que els professors tendim a fer exàmens més fàcils per no trobar-nos amb un embut indigest de repetidors. Però sense haver fet res en tot l'estiu, els miracles, normalment, no es produeixen. Com a alumne em vaig passar alguns estius amargadet amb el tema de les recuperacions. La mala consciència m'impedia gaudir al màxim de les vacances. Va ser el preu que em va tocar pagar i el vaig acceptar amb resignació.
Voluntat de canvi
Al juny vaig plantejar la situació de cada alumne amb els pares i els vaig traçar la millor estratègia per passar de curs. Als que n'arrossegaven cinc o més els vaig dir que, sincerament, veia difícil que poguessin passar només amb dues assignatures pendents. Als que els n'havien quedat tres els animava a fer un esforç durant l'estiu per passar nets. Igual que els que en tenien dues o una, perquè després el curs següent encara se'ls faria més costa amunt. Aquell dia alguns alumnes em van jurar que canviarien i no sé quantes coses més. Jo els vaig respondre que a l'estiu feia molta calor i que ja en parlaríem. Normalment les tendències es mantenen. La penitència que han de passar és sacrificar l'estiu per posar-se al dia. Posats a espantar, al final deia a les famílies que la repetició era l'opció menys dolenta: era pitjor que passessin de curs amb una quantitat indecent d'assignatures suspeses, perquè volia dir que ja no n'esperàvem res en positiu. Ara a veure si al setembre arriben ben preparats. No em fa especial il·lusió tornar a corregir exàmens, però jo sóc dels que es neguen a aprovar algú que ni fa l'esforç d'aparèixer a saludar.
