Estudiar a l’estranger

Aprendre o perfeccionar un idioma, formar-se, especialitzar-se en un àmbit professional determinat, viure una nova experiència… Són moltes les raons que, cada any, impulsen milers d’adolescents i joves a abandonar el nostre país i passar un mes, sis o fins i tot quatre anys a l’estranger. Gairebé tants com possibilitats formatives ofereixen els mercats nacional i internacional en l’actualitat.

Tan gran és l’oferta d’estades lingüístiques, carreres, postgraus i màsters a l’exterior que molts pares i no menys adolescents es queden desconcertats quan posen les paraules estudiar a l’estranger en el cercador de Google i descobreixen que, sota aquests termes, s’amaguen més de 177.000 entrades. Massa informació per interpretar i, sobretot, poques dades per descartar les propostes que encaixen amb les necessitats i perfil del jove de les que no.

Per sort, en un món globalitzat i caracteritzat per l’excés d’informació com aquest, hi ha eines com la Guía práctica para estudiar en el extranjero, un manual que recull informació sobre 129 universitats de prestigi de 26 països diferents i sobre els 179 estudis de grau i postgrau que s’hi poden cursar. Té com a objectiu ajudar els joves a dibuixar el seu itinerari formatiu a l’exterior. I parlem de joves perquè, segons explica la coordinadora d’aquesta guia i directora d’Educaweb, Montserrat Oliveras, són ells els que han d’escollir els estudis que faran en funció de les seves necessitats i, sobretot, els que han de tenir la inquietud de formar-se a l’estranger.

“Els pares el primer que han de pensar és que la decisió ha de ser molt autònoma: és el fill qui ha de decidir que vol anar-hi. Si qui pren aquesta decisió és el pare, hi ha molts números perquè aquesta experiència no surti bé”, alerta Oliveras, que, amb aquest comentari, no pretén excloure els progenitors d’una decisió tan important com l’estada dels seus fills a l’estranger. Ells, com és natural i necessari, hauran de formar part d’aquest procés de cerca i selecció i ajudar els seus fills a decidir tenint en compte paràmetres tan diversos com el país d’origen de la universitat, els requisits acadèmics per accedir-hi, l’idioma en el qual s’imparteixen les classes, les sortides professionals d’aquestes disciplines i, també, com estigui d’acostumat aquest centre a rebre a estudiants estrangers.

Criteris d’elecció

“Si un estudiant vol fer un màster, pot ser que agafi com a prioritat l’indicador de valoració empresarial d’aquell programa. Però el que va a l’estranger a fer una carrera pot ser que agafi com a prioritat la valoració acadèmica d’aquests estudis, perquè encara té 4 anys d’estudis per cursar i és probable que la valoració empresarial d’aquests estudis no sigui tan important”, explica aquesta professional, que recorda que la guia és un instrument d’ús previ a la selecció de l’estudi. Pares i joves hauran de navegar després per internet per buscar més informació sobre la universitat i posar-se en contacte amb els seus responsables.

Una sèrie de tràmits que, com recomana la directora d’Educaweb, han d’iniciar-se a un any vista per garantir-ne l’èxit, i hauran de partir d’un bon domini de la llengua del país on es vol anar a estudiar.

Estades lingüístiques

¿I què s’ha de fer quan parlem de viatges lingüístics? Entitats com l’Asociación Española de Promotores de Cursos en el Extranjero (Aseproce) faciliten la recerca. Aquesta organització agrupa centres especialistes en aquest tipus d’estades i ho fa sota dos ítems: qualitat i professionalitat. Com comenta la seva secretària general, Marta Galea, han sotmès els centres a una auditoria externa que no només avalua les infraestructures i les competències del professorat amb què treballen, sinó també l’atenció que ofereixen als seus usuaris. “Les empreses d’Aseproce estan obligades a donar informació clara i veraç sobre les característiques del curs i de l’allotjament. A més, han de gestionar l’estada de manera eficaç i, en el cas que no es compleixin alguns dels requisits o facilitats, hauran d’oferir assistència personalitzada i suport permanent al llarg de l’estada a estudiants i pares”, comenta.

Irene Ucha és responsable dels cursos a l’estranger d’International House Barcelona. El centre té un catàleg de propostes en què famílies d’acolliment, residències i centres d’ensenyament estan seleccionats meticulosament. Ofereixen atenció personalitzada per triar l’estada lingüística més adequada a la personalitat i al nivell d’idioma de l’alumne. “Recomanen que els nens tinguin nivell d’idioma abans de marxar perquè pot ser un xoc sortir a l’estranger i no entendre res”, comenta Ucha. I afegeix: “I si és la primera vegada que marxa a l’estranger, potser l’opció més recomanable és el college. Així t’assegures que el nen estigui sempre acompanyat”.

Planificar amb temps

Finalment, des de l’Institut Français de Barcelona recorden que cal valorar l’edat i el nivell d’idioma dels joves, però també l’opinió dels pares.

“Cal decidir en funció de la capacitat de socialització i d’estudi del nen”, diu Nathalie Martinatti, que també recorda la importància de planificar les estades amb temps.