TRINITAT GILBERT

Esmorzem? Àpats del nord i del sud

El món industrialitzat occidental ha establert els esmorzars ensucrats. A la resta de països estan basats en l’arròs i la fruita

L’esmorzar és tan bàsic per despertar l’organisme com diferent segons la cultura de cada país. “Els països occidentals han acabat prenent esmorzars amb molt de sucre, amb cereals industrials i massa lactis”, diu la nutricionista i naturòpata Adriana Ortemberg. A Orient, i també a les zones rurals, la fruita, les verdures, els cereals de veritat (no els ensucrats industrialitzats), en forma d’arròs sobretot, són els protagonistes a primera hora del matí.

Un reportatge publicat al diari The New York Times ho ha demostrat amb fotografies de criatures de tot el món assegudes a taula davant del seu esmorzar. El rotatiu nord-americà escriu: “Els americans creuen que les criatures de tot el món mengen cornflakes i llet amb xocolata, però mengen plats que molts qualificarien d’estranys”. I conclou que és el món industrial el que creu que les criatures han de menjar dolç per esmorzar. A la resta del planeta no és així.

A Burkina Faso, per exemple, les criatures mengen porridge fet amb mill. Al Japó, arròs i soja. A Jamaica, farinetes fetes amb plàtan, cacauet i farina de blat de moro. A Nova Zelanda, torrades untades amb vegemite, una pasta salada feta amb llevat de cervesa. A la Xina, jook, unes farinetes d’arròs cobert amb formatge de soja, carn i ou. A Cuba, el Brasil i algun altre país de Llatinoamèrica “n’hi ha que beuen cafè amb llet per esmorzar”, indica The New York Times.

Començar bé el dia

Sigui com sigui, després de les hores de dejuni de la nit “l’esmorzar prepara les criatures per afrontar el dia i perquè rendeixin a l’escola”, explica Josefina Llargués, psicopedagoga, naturòpata, homeòpata i màster en salut i nutrició. A més de fer un esmorzar saludable a casa, Llargués també subratlla la importància de compartir l’àpat amb la família sempre que es pugui. “Perquè és una manera de començar el dia, de comentar el que es farà, d’aprofitar un moment de tranquil·litat tots junts”, continua Llargués.

El professor i autor del llibre Prevenir el fracàs escolar des de casa, Ramon Casals, encara va més enllà i afegeix: “Els alumnes que comparteixen un o dos àpats en família obtenen més bons resultats escolars”. Ras i curt.

Així doncs, l’esmorzar ha de ser familiar. Però, què s’ha d’esmorzar? “Sé que hi ha criatures, i també adults, a qui no els entra res quan s’acaben de llevar”, reconeix Ortemberg. Llavors les opcions han de ser els sucs naturals acabats de fer. Una altra opció és tallar-los trossos petits de fruita de temporada i col·locar-los dins d’un iogurt. “S’ha d’acceptar que hi ha criatures que no els entri res al matí; l’important és tenir en compte quins són els components que hi ha d’haver sempre en un esmorzar i anar-los repartint en hores diferents del matí”, continua la nutricionista i naturòpata.

Un cas particular. A Vilanova, per exemple, el Bernat (8 anys), el Pere (6) i el Pau (1 i mig) Pascual mengen per esmorzar cada dia llet i cereals. Si van bé de temps, també fruita. I, si no, amb l’entrepà que menjaran a l’hora del pati tindran també la peça de fruita. Tots tres esmorzen junts mentre el pare, el Xavier, i la mare, la Marta, preparen les motxilles.

Ingredients bàsics

Els ingredients indispensables d’un esmorzar han de ser els hidrats de carboni (cereals), les vitamines, els minerals (les fruites), els greixos (l’oli, fruita seca), una porció de lacti i les proteïnes (embotits, per exemple). De manera que, tan bon punt es lleven, si són dels que tenen l’estómac tancat, pot anar bé un iogurt amb alguns daus de fruita de temporada. Per a l’hora del pati, serà el moment dels carbohidrats amb els greixos i les proteïnes (un entrepà amb fruita seca).

Tant Josefina Llargués com Adriana Ortemberg sostenen que a l’hora d’atreure les criatures cap a un bon esmorzar és molt important sorprendre-les i proposar-los opcions diferents. “Entre mil i una opcions, les premisses sempre han de ser que siguin esmorzars rics en nutrients i baixos en sucre blanc, farines refinades i greixos poc saludables”, subratlla Llargués. Els sucres i les farines blanques refinades cal evitar-los perquè aporten energia immediata, certament necessària per engegar el dia però que no es manté de manera prolongada com les farines integrals. A més, el problema de les farines blanques i també dels sucres és que al cap d’aproximadament dues hores d’haver-los ingerit se sent necessitat de menjar, i sobretot de menjar dolç.

Com a possibles opcions saludables: 1) una peça de fruita fresca de l’estació o un suc natural acabat de fer; 2) pa integral amb mel o amb tomàquet, formatge fresc i germinats o amb mantega de bona qualitat i dàtils naturals tallats a bocinets per sobre o untat de tahina i melmelada sense sucre; 3) alguna beguda vegetal d’ametlles, avellanes, arròs, sèsam, kamut, quinoa...; 4) en lloc de pa integral, també poden prendre muesli a base de flocs integrals, fruita seca i fruites dessecades amb beguda vegetal.

A l’hora del pati l’ideal seria que es fes un esmorzar refrigeri i no el central. Josefina Llargués torna a fer una enumeració de possibilitats: 1) un petit entrepà ben sucat amb oli d’oliva verge, tomàquet i alvocat o farcit del que a la criatura més li agradi i un grapadet de germinats d’alfals, raves...; 2) orellanes o alguna barreta energètica sense sucre afegit; 3) un plàtan i 4-5 nous. “I, de tant en tant, podem sorprendre’ls amb un tros de pa de pessic casolà, fet amb ous ecològics i farina i sucre integrals”.