Fora de classe

Escola de calor

Escola de calor / GETTY Zoom

En general els adolescents no són gaire de tenir projectes a llarg termini i menys encara de preveure com serà la seva vida en un futur llunyà. Freqüentment els docents advertim que no sempre és bo viure en la immediatesa, que també cal practicar esforços extra per arribar, amb el temps, als objectius més ambiciosos.

He vist molts alumnes fracassar per mandra, encara que a priori tenien els objectius molt clars. Quan els advertim dels perills, del que no és convenient fer, ens miren amb cara de pomes agres i saps, també com a pare, que necessiten topar de nassos amb la realitat perquè ho entenguin per ells mateixos. Podem parlar-los a classe, des de la seguretat del pupitre, dels mals que afecten el món, però fins que no els viuen els semblen històries que no tenen a veure amb ells. Se’ls pot explicar, aprofitant l’avinentesa, les conseqüències de l’escalfament global del planeta, però amb certa lògica veuran que la salvació o condemna de la Terra passa més per les mans dels grans poders que no pas pel fet que deixin d’encendre cigarretes i de contaminar amb la moto.

Crec que fins que no tens fills no et preocupa realment deixar un món, si no millor, almenys prou acceptable per a ells. Els adolescents tenen tendència a preocupar-se massa o bé a no fer-ho gens. Per sort encara trobo alumnes amb ganes de salvar el món, pacifistes, ecologistes, idealistes, nobles i nets de pensament. La seva ingenuïtat és encomiable i sempre em retinc de frustrar-los amb la crua realitat. Sempre que puc a classe poso exemples pràctics. Si parlem d’escalfament global i de canvi climàtic només cal fer-los pensar en la calor que cada vegada més passem a les aules, perquè de calefacció sempre n’hem tingut però els mètodes per alleugerir-nos de les altes temperatures no passen d’obrir portes i finestres perquè corri l’aire.

Ja fa temps que a les aules suem la cansalada els primers mesos de curs i els últims. A vegades fer classes amb molta calor és realment complicat. Els alumnes estan moguts, irascibles, no poden concentrar-se en res i tenen més ganes de sortir al carrer i prendre un granissat que d’escoltar el professor. Em van explicar l’anècdota d’un president de la Generalitat que fa anys va anar a visitar un institut i després d’haver de treure’s l’americana i deixar la camisa ben xopa va preguntar als de direcció si és que l’aire condicionat se’ls havia espatllat. Com diu la cançó, fa falta valor per venir a l’escola de calor.