Tribuna Oberta
Criatures 19/09/2015

Educar també és oferir referents positius

Article de Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés

3 min

Les persones, sobretot en la infància i l’adolescència, hem incorporat i hem fet nostres valors, principis, conviccions, fins i tot hàbits de comportament a través de la imitació que fem, molt sovint de forma inconscient, de familiars, professors i adults que ens han estat referent. Aquelles expressions de l’avi, d’un professor que ens va marcar, d’un sacerdot o d’un monitor o líder de qualsevol grup van trobar en nosaltres un moment especial d’obertura que ens va portar a incorporar per sempre més criteris i formes de fer. Quan els mitjans de comunicació entrevisten una persona que destaca en algun àmbit, com ara un líder polític, un científic o un artista, li solen preguntar quins són els seus referents, quines persones o llibres, o influències, considera determinants per a la seva trajectòria vital i pública. Tots tenim un bon record, un agraïment, d’aquelles persones que amb el testimoni ordinari i amb les seves reflexions ens van ajudar a ser com som.

Possiblement en el passat era més fàcil que es donessin aquests models de persona, atès que les influències per als infants i adolescents eren més limitades. Abans l’accés a la informació i els inputs en la vida ordinària eren més limitats i el marc de reflexió i comportament era més homogeni que en el moment actual. Avui són moltes més les informacions, així com els canals (personals o virtuals) des d’on arriben simultàniament les interrelacions. A més, es donen en un marc on l’interès econòmico-comercial ho inunda tot i procura presentar els seus models. Els marcs ideològics són més diversos i una majoria de persones estem menys segures en les nostres opcions. Aquesta nova realitat líquida, en paraules de Zygmunt Bauman, fa més difícil l’exposició a models i, en especial, la seva percepció com a referents enmig d’una pluja d’inputs en tots sentits, i ben sovint contradictoris.

Probablement aquesta realitat afavoreix que els infants, adolescents i joves segueixin valorant la família per damunt d’altres institucions en una etapa de la vida en què no havia estat tan usual. En la família es troben avui els principals referents que tots necessitem per configurar el nostre món i uns criteris constants d’actuació. La família és probablement qui té més clar i interioritzat aquest rol davant altres agents educatius, una part dels quals semblen haver renunciat a aquesta funció coherent i responsable de ser referent per a infants i joves.

La formació d’educadors (mestres, professors, monitors de lleure, etc.) passa necessàriament per fer-los prendre consciència de la responsabilitat que tenen com a model de conducta i de pensament. Sovint caldrà ajudar-los a mostrar-se clars, coherents i responsables en aquesta funció habitualment no buscada. La funció de pares i mares passa també per facilitar marcs educatius, de relació social i escolar on els fills puguin trobar uns referents que responguin al model en què la família creu. I cal fer-ho pensant en el moment present i en un futur, en aquella etapa en què usualment el model no se cerca en la mare ni el pare.

Actualment, contravenint aquell proverbi africà tan esmentat per José Antonio Marina en el sentit que “per educar un jove cal tota la tribu”, no hi ha ni homogeneïtat de criteris ni voluntat d’educar per part de tota la tribu. És per això que convé que els qui tenim responsabilitat en l’acompanyament d’infants i joves prenguem màxima consciència d’aquesta funció de “referents positius”.

stats