Descobrint les ‘altres abelles’

Què en sabem de les abelles? Probablement davant aquesta pregunta la majoria de nosaltres respondríem de manera similar: que són insectes que viuen en ruscos, que produeixen mel, que fan nius amb cera, que tenen una reina i que van de flor en flor recollint pol·len. Respostes correctes si ens referim a l’abella de la mel, la més popular i coneguda entre les més de 800 espècies diferents d’abelles que viuen a Catalunya i que ni produeixen mel, ni fan nius de cera, ni viuen en societat. Ara bé, en tots els casos, tenen una funció primordial en el nostre ecosistema perquè són responsables de la pol·linització de la majoria de les plantes que produeixen flor, un pas previ imprescindible per a la formació de les llavors i la producció de fruits.

Per fomentar la presència de les anomenades altres abelles, fa un parell d’anys el Jardí Botànic de Barcelona, gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha instal·lat una estructura piramidal, farcida de materials atractius per a abelles i vespes, coneguda com a hotel d’insectes. És una actuació que s’inspira en el projecte europeu Urban Bees, que té l’objectiu de potenciar aquests insectes en les àrees urbanes: “Hem cregut oportú crear un hotel d’insectes en un espai com el Jardí Botànic, amb tantíssima diversitat de flors i plantes. D’aquesta manera ajudem a fer que els pol·linitzadors mantinguin les seves poblacions i les incrementin”, explica David Bertran, cap de col·leccions del Jardí Botànic de Barcelona.

Matí de descoberta

Diumenge passat una trentena de persones van poder descobrir les particularitats d’aquest espai en el marc de l’activitat Visita a l’hotel d’insectes pol·linitzadors del Jardí Botànic de Barcelona, organitzada per l’AMB i el Museu de Ciències Naturals dins el 8è cicle d’activitats als parcs, platges i rius metropolitans: “L’objectiu de l’activitat és trencar amb la idea preestablerta que tots tenim de les abelles, donant a conèixer la diversitat d’espècies que existeixen i la seva funció en els nostres parcs i jardins”, explica Jordi Bosch, guia de l’activitat i investigador del CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. “Gràcies a l’hotel d’insectes fomentem la presència de les altres abelles en zones urbanes, i alhora utilitzem l’hotel com a eina didàctica per a famílies, escoles i persones interessades”, afegeix Jordi Bosch.

Millors parcs

Les actuacions promogudes per l’AMB -que gestiona una xarxa de 39 parcs repartits en 26 municipis- com els hotels d’insectes (en trobem al Jardí Botànic de Barcelona i també al Jardí Botànic Històric i Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús, a Badalona) o el jardí de papallones (Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús) tenen un doble objectiu: “D’una banda, millorar la biodiversitat dels parcs metropolitans i, de l’altra, utilitzar-los com a recurs educatiu per a les escoles i també per al públic adult”, explica Aida Girona, tècnica de projectes educatius de l’AMB. “Activitats com la d’aquest diumenge fomenten la participació de petits i grans en la conservació d’aquests espais. A més, poden fer-ne un seguiment, descobrint i observant la presència d’insectes”, apunta.

En la línia d’esdevenir un recurs educatiu més, aviat el Parc de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, també instal·larà un jardí de papallones iniciativa de l’Ajuntament i les escoles verdes del municipi: “Des de l’AMB donem suport al projecte perquè considerem que és un element important per als centres escolars de descoberta del parc que tenen a prop. Un cop construït el jardí es faran activitats de seguiment per observar la presència de les papallones i altres insectes”, conclou Girona.