Demà, Reis i una mica de carbó

Cada any, tant és que sigui el 2013 com el 1962, es repeteix el ritual: sabates arrenglerades, cava i torró per als Reis, aigua per als camells, dents netes i els nens corrent a dormir. Diuen que els nens d'avui dia són molt espavilats, que tot ho saben abans d'hora, que la infància s'escurça i que l'accés al món per internet els fa perdre la ingenuïtat. Vés a saber quina part de raó hi ha en aquestes afirmacions, però us puc assegurar que, sigui per qüestions d'interès material sigui perquè un 80% de les personetes és il·lusió, la credulitat dels infants respecte a la història dels Reis és inexplicable. A l'ascensor, fem tetris per encabir-nos-hi quan portem l'extra de la motxilla d'esport; en canvi, els voluminosos Reis i els respectius camells hi pugen tranquil·lament. Els nens han enviat una carta ben detallada amb totes les joguines que demanen, però també posen les sabates per donar pistes als Reis de quina edat tenim i quants som a casa. Les incongruències del muntatge ancestral són immenses, però els nens ho troben ben versemblant.

Aquesta nit hi haurà neguit a casa, l'amenaça del carbó sura a l'ambient. Els nens preguen perquè els seus ídols, els Reis, estiguessin ocupats aquell dia que van trigar una eternitat d'ençà que els van cridar a anar a taula; totes les vegades que han escampat les joguines i les han recollides entaforant-les sota el llit; o quan van enganyar els pares assegurant-los que s'havien rentat les dents.

A trenc d'alba, els nens, esverats, desperten els pares i descobreixen astorats com de generosos han estat els Reis. Al racó de l'estança hi ha una mica de carbó, senyal que alguna cosa sí que van veure els Reis, però és un carbó dolç, inofensiu i molt simpàtic. El carbó sempre m'ha semblat tan màgic com els Reis, i mai se m'havia acudit que es pogués fer a casa. L'altre dia, però, em van desvelar l'últim secret dels Reis: el carbó.

Aquí el teniu: primer forrem una capsa amb paper de forn. Barregem una clara d'ou amb 200 g de sucre de llustre i unes gotes de suc de llimona. Hi afegim una cullerada de colorant negre. Fem un almívar, a punt de bola, amb 700 g de sucre i 250 ml d'aigua. Hi aboquem la glaça i ho remenem amb força, farà una escuma important. Ho aboquem dins la capsa forrada i ho deixem refredar.

e