L’explorador reprimit

D’elefants i adolescents

Acabo la setmana participant en un diàleg sobre la comunicació amb els adolescents que arriben a la justícia de menors. Un dels assistents piula al Twitter alguna de les frases que he dit: “¿Pot un elefant entendre una noia enamorada? Doncs pretendre que el sistema judicial entengui un adolescent és igual”. Potser és un bon resum. Aquesta columna sortirà publicada just quan la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, que recull entre altres obligacions la de tenir una justícia diferent i adequada per als adolescents i joves, hagi celebrat 25 anys. Sembla, però, que anem en direcció contrària.

Fa temps em va tocar fer formació sobre adolescència als jutges que havien de dedicar-se a la jurisdicció de menors. Bona part del poc temps disponible es gastava a discutir si els judicis havien de ser amb toga. Evidentment es fan amb toga i és difícil que acceptin, per exemple, que una reparació comença per disculpar-se pel WhatsApp.

El diàleg sobre comunicació va ser amb els diferents professionals que parlen amb l’adolescent que ha infringit la llei per suggerir al fiscal i al jutge la mesura responsabilitzadora més adequada. Una actuació que sigui educativament útil. Però els juristes que els manen no poden passar d’enviar “oficis” i les paraules a fer servir han de ser correctes i ajustades a la llei. A més, molts psicòlegs i treballadors socials tampoc no se senten còmodes amb un adolescent que parla amb monosíl·labs o amb un altre que passa de contestar les preguntes. Supleixen silencis escrivint a l’informe “No col·labora”.

Tanmateix, des que es va firmar la Convenció també a la Ciutat de la Justícia és obligatori escoltar primer. També cal fer sentir a l’adolescent que està davant l’estranya oportunitat de ser ajudat a transitar d’una altra manera per la vida, sense delinquir, que fins i tot es pot negociar allò que li cal fer. Potser no és necessari que entengui els jutges i els procediments, però la intervenció dels altres professionals ha de servir per fer-li descobrir que han de poder formar part d’una comunitat, que no pot fer patir un altre fent el que li rota. Hauria de sortir del jutjat pensant: “No els entenc, però sembla que poden enrotllar-se, no hem parlat només del que em pot caure per fer el burro”.