La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Cuines

Cuines / TJERK VAN DER MEULEN Zoom

Parlem en primer lloc del menú. Les característiques d’un menú són tres: està prefixat, presenta unes opcions limitades i és atractiu perquè acostuma a ser força econòmic. Parlem, en segon lloc, de la carta. L’oferta, en aquest cas, és més àmplia i transmet una certa dosi de distinció, d’originalitat; a canvi, això sí, la carta no garanteix un preu tancat. Sens dubte, el marge de creació també és diferent, perquè no és el mateix llegir “sípia a la planxa” que “sípia a la bruta amb cloïsses i allioli”. El menú, a causa de la seva simplicitat, no estimula el pensament. Per contra, la carta, quan no es perd en sofisticacions innecessàries, sí que l’estimula. Què deu voler dir “a la bruta”?

El terme alumne remet etimològicament a “aquell que s’ha d’alimentar, que s’ha de fer créixer”. ¿Quin és l’àpat que pot garantir el creixement en les millors condicions possibles? Aquesta és la pregunta clau. Descartem que ho pugui ser un currículum atapeït, així com qualsevol mètode adotzenat i prefixat. Més aviat ens decantem pels mestres que, com els bons cuiners, preparen amb dedicació i coneixements una bona carta; i no només això, sinó que també ens decantem pels que accepten el repte d’innovar.

La carta sempre surt una mica més cara que el menú, cert. Però això ja és una decisió més política. Per això cal que de tant en tant fem memòria del següent: el percentatge del PIB en despesa educativa al nostre país, a Catalunya, ens situa a la cua dels països de l’OCDE i de la UE. No podem perdre de vista que estalviar en educació és pensar només en un menú -ranci- per a aquells que més necessiten alimentar-se.

Volem creure que en aquest país nou que dibuixem l’educació serà una prioritat. I com que som somiadors de mena, fem una proposta: ara que els programes de cuina són a la cresta de l’onada, estaria bé mostrar com pensa i prepara la seva classe un bon mestre. Ens imaginem una estona curta, en què es manifesti de manera concentrada el pòsit de sabers que entren en joc darrere cada sessió d’aula. Un programa com aquest potser remouria la consciència dels que es limiten a passar les lliçons del llibre, com si els seus alumnes no tinguessin el dret d’escollir una “sípia a la bruta”.