Fa uns dies feia esment dels pares i mares d’adolescents que estan tristos perquè temen haver perdut per sempre les criatures encantadores que eren els seus fills durant la infantesa. En les xerrades i formacions que imparteixo, procuro ajudar-los a adonar-se que no és així, que el nen o la nena que van ser els seus fills, com el nen o nena que han sigut ells mateixos i que hem sigut tots, segueix viu a l’interior de cadascú. I que podem retrobar-ne espurnes en determinades mirades i en una sèrie de desigs, impulsos, accions i actituds que ens són inspirades per aquesta part nostra que no desapareix mai i que hem de seguir alimentant i cuidant.
El nen o nena interior, plenament reconegut per la psicologia actual, representa la nostra part més vitalista, enèrgica, creativa, autèntica, intuïtiva, tendra, expansiva i tota una sèrie de qualitats més, imprescindibles per a una vida progressivament més plena i amb més qualitat humana. El concepte d’adolescent interior no està tan estès ni és tan utilitzat com el de nen interior, però és igualment necessari mantenir a dins nostre la passió, el coratge, la capacitat de somiar i de lluitar per uns ideals, l’inconformisme i l’anhel de justícia, i moltes altres capacitats pròpies d’aquesta etapa, que també ens fan bona falta per esdevenir adults més complets i integrats.
La tendresa o l’espontaneïtat no han de ser exclusives de la infantesa, de la mateixa manera que la passió o la transgressió no han de ser-ho de l’adolescència. Però, a vegades, sembla que ser adolescent hagi de suposar deixar enrere les meravelles de la infantesa i ser adult deixar enrere les meravelles de l’adolescència. Hi ha una sèrie d’emocions i qualitats que associem a etapes determinades de creixement i pensem que per passar a una nova etapa ens n’hem de desprendre. Si ho fem així, correm el risc de convertir-nos i de convertir els nostres fills en adults sense ànima i sense els recursos essencials per a una existència feliç. Mirem, doncs, el creixement de la persona com una suma. Conservem les meravelles de cada edat i impulsem els nostres fills a conservar-les. Créixer i madurar consisteix a integrar i harmonitzar les meravelles, les qualitats i la saviesa que cada una conté i ens ofereix.
