Sóc un paio estrany. Sóc un representant d'una minoria escarransida i poc coneguda. Per sort, la minoria a la qual pertanyo no està gaire estigmatitzada, i sobre el paper està emparada per la llei. En tot Catalunya els membres de la meva minoria som bastants menys que els ciutadans d'origen xinès, molts menys que els que parlen urdú i moltíssims menys que els fidels de l'Església evangèlica. Sóc un pare separat amb la custòdia compartida de dos fills menors d'edat, i encara que sembli mentida aquesta situació és encara minoritària al nostre país. No he sabut trobar, a la xarxa, cap estadística sobre el nombre de pares i mares amb la custòdia compartida de menors, però segons dades de l'Idescat, el 2011 les llars amb un sol progenitor amb fills menors d'edat eren al voltant de 90.000 -de les quals només un 7% eren pares-, però no s'hi reflecteix la situació de custòdia compartida.

Minoria creixent

Encara que inflem una mica les xifres, perquè molts separats amb la custòdia compartida empadronen els seus fills amb un únic progenitor, i més encara quan només tenen un fill, no crec que arribem als 5.000 pares i 5.000 mares que visquem, sense parella, amb fills menors d'edat en règim de custòdia compartida. Però la nostra minoria és de les que creixen. L'any passat, a Catalunya, d'un total de 680 separacions de matrimonis amb fills menors, la custòdia compartida es va atorgar en 142 casos (284 pares i mares). En 28 casos es va atorgar només al pare, i en 510 a la mare. Fa només cinc anys, el percentatge de custodies compartides era la meitat. És evident que s'opta més per aquesta solució en la mesura que anem abandonant la vella idea -que ja va qüestionar Freud- segons la qual les dones tenen un anomenat instint maternal i l'arrelada creença que els nens necessiten molt més la mare que no pas el pare.

Esclar que pel camí d'aquest procés cap a la igualtat trobarem ministres de Cultura que diuen coses com que la transmissió de l'educació en valors a la família està en crisi per la incorporació massiva de les dones al món del treball. Si el ministre vol les dones a casa, de cases sense dona, ni que sigui per uns dies, no crec que en vulgui saber res. Però ben mirat, també en aquest tema les idees ràncies potser ens van a favor!