Ja pots fer-te l’orni que no hi tens res a fer. Per molt que intentis evadir-te’n, per molt que juris i perjuris que no en vols saber res, per molt que el trobis un costum totalment aliè als teus principis i als teus hàbits. El Carnaval s’acosta i, cosa que és encara pitjor, sap on vius. Ho sap perquè es va infiltrant entre els teus dominis com una boira espessa que ho amara tot. És als aparadors de les botigues del teu carrer, que d’un dia per l’altre s’han transvestit en un escampall de màscares de làtex, perruques rosses i mallots amb forma d’animal que parla. És a les hores que dediques, renegant com un carreter, a fer possibles les directrius de la senyoreta del nen, barallant-te amb una bossa de brossa industrial que es resisteix a convertir-se per art de màgia en tortugueta. És a la dosi intravenosa de samba que et regalen els veïns cada vespre mentre acaben de guarnir amb pocs mitjans i molta imaginació la carrossa on es gangrenaran les cames.

No hi pots fer res. El Carnaval ja és aquí i més val que deixis de rondinar i t’hi adaptis. ¿O no ets tu el que es passa tot l’any queixant-se que aquesta ciutat on vius és un avorriment constant? ¿No demanes a tothom que t’escolta que cal un revulsiu a tanta grisor, a tanta mediocritat, a tant menfotisme il·lustrat? ¿No dius que l’hivern es fa més llarg que un dia sense pa? Doncs home, actua en conseqüència, ara que encara pots. Treu-te la fortor de resclosit. No, no cal que et disfressis de meritori d’El Molino i remenis el culet dalt d’un remolc tunejat o que et passis la nit oblidant tràgicament que portes mitges cada cop que vas a pixar. Només cal que surtis al carrer aquests dies i et deixis portar per la voluntat de festa, per les ganes de riure’t del mort i de qui el vetlla, que gaudeixis de la voluntat de transgredir les normes per uns pocs dies, que enterris la sardina, que t’atipis com un lladre de botifarra d’ou i coca de llardons, o que engresquis el nen, la dona i quatre amics per muntar una andròmina amb quatre coixinets, una fusta i molta imaginació i t’apuntis a la baixada del Pajaritu, sabent que potser no guanyaràs la cursa, però que segur que t’espolsaràs per unes hores aquest sentit del ridícul tan nostrat que ens paralitza i ens converteix en tot allò que sempre havíem odiat. Sí, el Carnaval està a punt d’entrar a casa teva i, creu-me, entre tu i jo, et convé molt més del que et penses.