EN FAMÍLIA

Les criatures són ara ‘i-persons’?

Llegeixo no sé on (ah, sí, a internet!) que els nens d’ara no seran simples Homo sapiens, sinó una cosa nova i millor, i-persons, amb un nou lòbul al cervell que es diu internet, que faran servir com a “memòria auxiliar”. En conseqüència, a l’escola només han d’aprendre una sèrie limitada de paraules, noms i dades imprescindibles, i dedicar la resta del temps a perfeccionar l’ús de Google, que ens “allibera” de memoritzar moltes coses.

Em sorprèn que algú consideri aquesta “memòria auxiliar” una novetat radical. Fa segles que tenim aquestes memòries: es diuen llibres, enciclopèdies, biblioteques. És cert que les coses es troben més de pressa a internet; però trigar dos minuts menys a trobar una dada no és un gran canvi.

Sí, ara tinc tot el saber de la humanitat a l’abast dels dits. Però, aleshores, per què sóc només metge i no també advocat, enginyer i químic? Com a metge haig de buscar a vegades una informació que no recordo bé, abans ho feia sempre al llibre, ara també puc mirar internet. Però un metge amb llibres de dret no és un advocat, i un advocat amb llibres d’enginyeria no pot construir un pont. Ni tan sols sóc cardiòleg, tot i que puc accedir en segons a tots els llibres que un cardiòleg ha llegit (i també als que no), i com a metge domino el vocabulari i les dades bàsiques que em permetrien comprendre’ls. Però un metge amb un llibre gros de cardiologia no és un cardiòleg. I la diferència no és que l’especialista tingui un llibre més gros, sinó que en sap més. En última instància, només sé el que sé, el que tinc a la memòria. Al voltant de la petita zona ben il·luminada pels meus coneixements hi ha una zona de penombra, de coses que em sonen o sospito i puc mirar a internet o al llibre; i més enllà hi ha una zona molt més àmplia d’absoluta ignorància, de coses que no sé ni on ni quan buscar-les. Com més amplis els meus coneixements, més àmplia també la meva capacitat de trobar alguna cosa útil a la xarxa.

No, els nens d’avui no necessiten memoritzar menys que abans. Potser al contrari. Perquè als llibres hi ha un filtre, puc confiar en el contingut d’un tractat de cardiologia. Però a internet qualsevol persona hi pot posar qualsevol tonteria. El filtre som nosaltres i calen sòlids coneixements per valorar el que hi trobem.