Buscar la civilització

Hi ha dies que surto tan destrossat de les classes que el meu cervell necessita urgentment ordre i tranquil·litat. A casa, amb dos nens petits, tampoc és fàcil recuperar-me al cent per cent. En realitat, més que anar a dormir d'hora, descarregar adrenalina corrent pel carrer o fent peses en un gimnàs, el que necessito és una mica d'activitat mental, d'estimulació racional davant de tanta barbàrie. Ho dic mig de broma, però l'altra meitat, que ho diu seriosament, pensa que no vaig tan desencaminat, que els adolescents atabalen molt i t'arrosseguen cap al seu caos, i que si de tant en tant no prens un antídot estàs perdut. Amb això no vull menystenir els meus alumnes, al contrari, intento entendre'ls tant com m'és possible, però de tantes hores que passo amb ells el que em falta és recordar que aquesta etapa ja la vaig passar. Valoro més que mai la civilització. La necessito com l'aigua. Per desgràcia, per motius socials i familiars, bona part dels alumnes que em trobo a l'aula tenen nivells subterranis de civilització. Aparentment semblen humans però pel que fa a l'educació i la racionalitat no es comporten com a tals. Com a bon docent em passo els cursos reforçant els mínims imprescindibles, perquè més enllà d'aquí puguin semblar persones formals a qui donaries una feina remunerada.

Trobar estímuls

Per a un llicenciat, repetir fins a l'infinit el temari de l'ESO tampoc és especialment estimulant, més aviat et fa oblidar moltes coses que vas arribar a saber amb el títol fresc sota el braç. És per això que sempre que puc intento quedar amb amics interessants que tinc la sort de conèixer. Periodistes, escriptors, actors, fins i tot humoristes, i parlar una mica del món, d'inquietuds personals i de com ens preocupa -encara- ser cada dia una mica millors. Fer bona la dita que cada dia te n'aniràs al llit havent après una cosa més. Sovint, en aquestes converses llargues ens deixem portar pel desànim. Creiem que és difícil trobar altres col·legues d'ofici que vulguin res més que cobrar a final de mes i estirar-se al sofà. Sé que el gruix dels meus alumnes van encaminats cap a aquí. I em preocupa si amb l'actual sistema d'ensenyament estic formant simples pencaires o futures persones. Persones civilitzades, que saben estar, que tenen projectes i que volen arribar tan lluny com sigui possible.