Criatures 07/04/2012

Buscant el mestre del segle XXI

Sònia Sánchez
3 min
Buscant El mestre del segle XXI

El tombant de segle ha portat nous reptes als professionals de l'educació. Els canvis socials de les últimes dècades a Catalunya, des de la universalització de l'educació fins a l'allau migratòria que ha omplert les aules, obliguen a repensar el paper i els mètodes de mestres i professors. A més, "el rol de la família i el de l'autoritat han canviat profundament, com també ho han fet el mercat laboral i les competències professionals. Si fa 40 anys els alumnes es dividien entre els que valien per estudiar i els que es posaven a treballar, l'actual societat de la informació requereix que tots els ciutadans estiguin formats en algun nivell", assenyala el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

En aquest context, com s'ho ha de fer el mestre per garantir l'èxit educatiu? Això és el que han estat discutint docents, famílies, experts i representants de la comunitat educativa al llarg del cicle Què vol dir ser mestre avui? El compromís ètic del professorat, a debat , organitzat per la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) i vinculat a l'emissió de la sèrie Mestres a TV3. Més de 3.000 persones han seguit els nou debats realitzats fins ara -només en queda un-, cadascun l'endemà d'un capítol del programa.

Debat "útil i necessari"

"Cal no reduir l'èxit educatiu a l'èxit escolar", va advertir l'exconseller d'Educació Joan Manuel del Pozo en el segon debat del cicle, el 8 de febrer a Tortosa. "Haver viscut la nostra joventut en un règim dictatorial [...] ha fet que hagi costat massa d'entendre que l'autoritat dels pares i dels mestres és necessària", va opinar el professor Joan Girbau en el debat sobre la convivència a l'aula. "Des dels dos primers anys del nadó i fins a l'adolescència els pares fan una migdiada educativa de 10-12 anys i es refien que la qüestió ja la porta l'escola", va alertar el director de l'ARA, Carles Capdevila, en la sessió sobre la coresponsabilitat familiar. Totes aquestes qüestions van donar molt de si entre la comunitat educativa.

"Tant el cicle com la sèrie s'han revelat molt útils i necessaris. N'hi havien que desaconsellaven fer-ho ara, quan molts docents estan cremats per les retallades, però ha quedat clar que, malgrat tot, hi ha molt d'interès per debatre sobre la professió i discutir què vol dir ser mestre avui", apunta Palacín. El president de la FMRP, Raül Manzano, també veu la sèrie com "una aposta lloable i valenta de la televisió catalana per transmetre la complexitat que suposa ser mestre avui". "Algunes crítiques deien que era una sèrie ensucrada, però la seva missió era precisament explicar les coses que es fan bé. Crec que és un programa que marca les tendències cap al que ha de ser l'educació del segle XXI".

Entre aquestes tendències, debatudes també en el cicle, destaca la necessitat de buscar projectes educatius singulars, adaptats al context i l'alumnat de cada centre escolar, i impulsats per tot l'equip de professionals que hi treballen. Els professionals reclamen "més autonomia" per desenvolupar noves metodologies dins l'aula, que permetin més personalització, i, a canvi, estan disposats a donar més explicacions, diu Manzano.

Mètodes i lideratge

Però per dur a terme aquests projectes, que encara són bastant minoritaris tot i que comencen a donar-se cada cop més en la primària, fa falta "lideratge". És un clam molt sentit al llarg dels debats, tot i les discrepàncies en la fórmula concreta per aconseguir-lo. La Fundació Bofill, per exemple, es declara partidària de donar més poder als directors de centres per escollir el seu equip. La FMRP, en canvi, no està d'acord a deixar-ho tot en mans d'una sola persona. "La selecció del professorat no ha de ser un procés de la direcció, sinó que els docents han de poder demanar treballar en un centre que té un projecte concret", diu Manzano. Això sí, tots dos estan d'acord que cal canviar l'actual assignació de docents als centres de manera burocràtica.

"El mestre ja no és una peça més, com un obrer de fàbrica, sinó que ha de ser un professional creatiu i partícip del projecte", remarca Palacín, que considera que aquest lideratge pedagògic compartit per l'equip d'un centre és la millor eina de "formació" per als mestres. "Sovint es contraposa vocació i preparació, però és una falsa oposició, perquè una cosa sense l'altra no funciona -diu Palacín-. El compromís pot ser innat en el mestre, però també es pot forjar".

stats