El pare que et va matricular

Bons propòsits

Assumir que es fa gran. Repassar les divisions de dues xifres i de passada les arrels quadrades. Posar una mica més de resistència als seus suborns en forma de petons. Negar-me a deixar-li començar una nova col·lecció de cromos abans no acabi la que fa. Intentar oblidar els diners invertits en la col·lecció de cromos que d’un dia per l’altre ha passat de moda i oblidarà per sempre més. Dissimular les ganes de menjar-me’l a petons. No dir tan sovint allò tan lleig de “perquè ho dic jo i punt!”. Deixar d’emprenyar-lo amb la mania de si ja té novia o encara no. Fer veure que no sé que hi ha una nena de la classe que troba molt guapa. Esborrar alguna de les 583 fotos d’ell que tinc al mòbil. Pensar que no caldrà perquè he perdut el mòbil. Mirar de dissimular el riure quan m’imita o quan em diu que em regalarà una perruca per al meu aniversari. Fer-li entendre que malgrat haver votat encara no som independents. Respectar els cartells de prohibit passar que posa a la porta de la seva habitació. Assumir que el Barça li importa una merda. Practicar amb la Wii d’amagat per poder-lo guanyar alguna vegada a algun videojoc i venjar-me d’una punyetera vegada del seu posat foteta cada cop que em fot una pallissa. Portar-lo més sovint a veure els avis. Repassar les capitals de comarca. Reprimir les ganes de protegir-lo de tot, tothora. Buidar del calaix algun dels 856 dibuixos i manualitats que guardo religiosament. Aprofitar el primer dia d’escola per treure les piles al Furby. Recordar cada cop que desafina amb la flauta dels collons les vegades que l’he renyat per no aprendre a tocar cap instrument. Aprendre d’una vegada que “un minut més” vol dir mitja hora més. Repassar una mica d’ortografia. Acompanyar-lo, malgrat que no calgui, cada nit al llit i fer-li un petó de pessigolles abans de tancar el llum. Fer veure que no sento com a mitja nit es cola sota els llençols i s’aferra silenciosament a sa mare. Deixar de negar que, com em diu ell, “em té a la butxaqueta”. Demanar-li que reculli les joguines sense fer veu d’enfadat. No enfadar-me quan veig que en deixa alguna per recollir. Veure fascinat com cada dia s’assembla més a sa mare. Alimentar-lo de cançons que m’estimo i esperar que les canti fluixet mentre juga amb els seus Abatons. No deixar mai de sentir-me l’home més poderós del món cada cop que m’agafa la mà al mig del carrer.