A l’estudi i després llibre Maternidad y discapacidad (2009), la seva autora, Ana Peláez -directora de relacions internacionals de l’ONCE-, reconeix que “tot i que hi ha importants instruments de drets humans que reconeixen el dret de la dona amb discapacitat a la maternitat [...], la pràctica ens porta a afirmar que el seu exercici encara està lluny d’aconseguir-se. Cal introduir canvis en relació amb la maternitat, particularment en el dret a la reproducció, la custòdia legal dels fills en cas de divorci, l’adopció o altres formes d’acollida social, així com en la utilització d’inseminació artificial”. En aquest estudi, Ana Peláez també denuncia que “les barreres socials -que acaben repercutint en la pràctica professional- segueixen persistint en el dret a la reproducció de les dones, sobretot quan es tracta de discapacitades intel·lectuals”.
1 min
