L'última enquesta de l'Organització Mundial de la Salut sobre conductes saludables de joves escolaritzats és més que alarmant: el 27,5% dels estudiants espanyols de 15 anys admeten que han consumit cànnabis alguna vegada a la vida, el 22,5% declaren que beuen alcohol almenys una vegada per setmana, el 19% confessen que fumen tabac amb la mateixa assiduïtat i el 21,5% reconeixen que han mantingut relacions sexuals a aquesta edat. Unes xifres que situen Espanya en un dels primers llocs mundials quant a consum prematur d'alcohol, cànnabis i tabac i, sobretot, unes dades que preocupen, per la seva gravetat, als pares que s'han d'enfrontar a les primeres sortides nocturnes dels seus fills adolescents i que segueixen amoïnant els que, per l'edat dels seus fills, ja han hagut de bregar amb aquesta realitat.
Perquè, independentment de la procedència geogràfica, de la condició social i de l'educació religiosa que han rebut, les ports dels progenitors espanyols davant la pregunta "Puc sortir aquesta nit?" segueixen sent les mateixes: l'alcohol, les drogues i el sexe. Així ho confirma Jenne Fajardo, la mare d'una estudiant de 15 anys que combina a la perfecció les seves responsabilitats acadèmiques i familiars i que, fa tres mesos, va fer la seva primera i única incursió nocturna a una discoteca de la ciutat de València. "Quan el teu fill surt no només tens por que consumeixi alcohol o tabac, sinó també que ho provi, li agradi i repeteixi", explica aquesta colombiana, que, malgrat que parla obertament amb la seva filla de temes com el sexe i les drogues, es confessa una mica "conservadora" en comparació a altres mares de la seva edat. "Quan la meva filla em va preguntar si podia sortir, jo li vaig dir que sí però que no s'acostumés a fer-ho tots els caps de setmana com les seves amiguetes", comenta la Jenne.
Per Cristina Pascual el consum de drogues és important, però no tant com els personatges que formen part del món de la nit. "Jo confio en el meu fill i en la seva capacitat per dir no a certes substàncies, però em preocupen aquests xavals que, després d'un parell de copes, són capaços d'agafar un nen i clavar-li una pallissa per diversió", indica aquesta valenciana, que, malgrat que és mare d'un adolescent de 14 anys, encara no s'ha hagut d'enfrontar a les sortides nocturnes del seu fill més enllà de les pròpies de l'estiu i sempre dins de la urbanització on passen les vacances. "És que... el meu fill és molt petit per sortir", conclou.
Qui ha après a conviure amb aquestes pors i a valorar-les en la mesura justa és Amanda del Pozo, la mare de dos estudiants de 18 i 15 anys que van començar a sortir a la nit amb els seus amics de l'institut aprofitant festes populars com les de Sant Joan i les del barri de Gràcia de Barcelona. "La nit, en realitat, és una continuació del dia i tot el que es pot fer a les 13.00 es pot fer a les 2.00, i ells ho saben. Potser l'alcohol i les drogues estan més presents a la nit, però després d'alguna ressaca important també passen a segon pla i si un adolescent hi està enganxat també en consumeix de dia. El tema nit no és decisiu, però sí el respecte que es tinguin a si mateixos i al seu entorn", explica aquesta barcelonina, que basa la relació amb els seus fills en el diàleg, el respecte i la confiança.
Problema o conseqüència?
Malgrat que és una por recurrent entre els pares, les drogues i el sexe no amoïnen tant els professionals que tenen un contacte directe i diari amb els adolescents: els psicòlegs i els professors. La falta de comunicació amb els fills i la inexistència de normes, regles i valors que marquin la pauta que han de seguir els menors són, per aquest sector professional, els principals problemes a què s'han d'enfrontar els adolescents espanyols. "Els pares volen saber a quina edat pot sortir un nen a la nit. Però no és qüestió d'edat, sinó de si el pare ha fet bé la seva feina: que hagi compartit coses amb el seu fill, que s'hagi comunicat amb ell, que li hagi imposat normes, regles i límits, que li hagi transmès una actitud d'amor i acceptació cap a ell mateix...", ens comenta Ángel Pozo, membre fundador de la Clínica de Psicologia Guillermo Dalía i Ángel Pozo de València i especialista en psicologia clínica. I afegeix: "Després les coses seguiran el seu curs, amb normalitat, i quan aquest noi de 14 anys demani sortir a la nit, veurem el resultat d'aquesta dedicació".
Opina el mateix Reyes López García, psicòloga infantil i juvenil amb seu a València. Per ella, igual que pel seu company de professió, la comunicació paternofilial és importantíssima no només per al desenvolupament emocional del nen, sinó també per abordar les sortides nocturnes dels adolescents d'una manera sana i eficaç. "Els pares han de parlar amb els seus fills i ajudar-los a expressar els seus sentiments sense aclaparaments", explica aquesta professional, que no dubta a criticar els progenitors que, per oposició als seus pares, pretenen ser els amics dels seus fills. "Això és un error gravíssim, ha d'haver-hi una diferenciació. No s'han d'oblidar els rols i això no impedeix que siguin «moderns», com diuen alguns pares", indica López García.
Vicent Gómez, professor de secundària i batxillerat al Col·legi Alfinach de Puçol (València), introdueix un concepte nou a la conversa: la intel·ligència emocional, és a dir, la capacitat d'un individu per reconèixer sentiments propis i aliens i la seva habilitat per conduir-los. "Tant pares com professors hauríem d'incidir en aquest aspecte perquè és importantíssim que un adolescent tingui molt clar quins són els seus principis, les seves idees i, sobretot, que sigui capaç d'enfrontar-se a la pressió del grup per defensar-les", indica Gómez.
Els pares com a exemple
Els professionals ens parlen d'inculcar valors i principis als nostres fills, però com es pot fer sense caure en el sermó? El psicòleg Ángel Pozo ens dóna una dada important: "Els valors no són com les matemàtiques o la geografia. Els valors s'inculquen a través de l'exemple, en el dia a dia. Difícilment podem pretendre que els nostres fills tinguin una actitud saludable davant el sexe o davant l'alcohol si no han vist els seus pares parlar sobre aquests temes".
Una actitud oberta que defensa Vicent Gómez i que, segons la seva experiència com a professor, aporta molt bons resultats: "El que més em sorprèn dels meus alumnes és la consciència que tenen, per exemple, sobre l'alcohol, sobre el perill de beure i de conduir si ho has fet. Saben que si agafen el cotxe o la moto no han de beure, i no ho fan. I el mateix passa amb les drogues. A la meva escola, l'excepcional és el noi que s'emborratxa, que fuma porros i condueix... La gent que ho fa troba el rebuig dels seus companys", conclou.
