Avaluacions que no evolucionen

Fa deu anys que treballo com a professor de secundària, prou temps perquè hagi vist l’evolució o involució que ha patit el meu ofici. El debat entre si hem d’ensenyar i/o educar o les lleis que acabaven en vagues i que mai agraden als sindicats. Els alumnes, que sempre tinc la sensació que cada any són més maleducats, agressius i desmotivats. La certesa que cada vegada tinc més paperassa per omplir més enllà de preparar-me les classes. Que la irrupció de les noves tecnologies ha fet que cada dia rebi correus de la feina i no pugui desconnectar mai. He vist com les direccions busquen desesperadament nous mètodes per millorar els resultats, tot i que ningú troba del tot la fórmula màgica.

En aquests anys he vist molt bones intencions que han quedat precisament en això. Més d’un ens ha acusat de ser els culpables de tots els mals de l’ensenyament. Suposo que és fàcil fer-ho i deu donar vots, però no soluciona res. Amb tot plegat he intentat adaptar-me a la nova nomenclatura teòrica que ha d’ajudar a salvar els nostres adolescents del fracàs, encara que jo la trobo de despatx i allunyada de la realitat. Potser per això he patit advertències pel fet de ser crític amb algunes rodes de molí amb què ens fan combregar. M’ha quedat clar que el docent ha d’acatar ordres sense qüestionar-les. Molts companys, sobretot els que som relativament joves, se les creuen de bona fe. Sempre defensaré que cal innovar i estar al dia, però no sense un objectiu clar i concret.

Portem força cursos en què se’ns insisteix en el fet de treballar i també avaluar pel que se’n diu competències bàsiques, que s’agrupen en un seguit de dimensions. Se’ns aconsella que tot el contingut que programen ha de partir d’una competència o altra. S’insisteix a treballar en la transversalitat del currículum i el que en diuen àmbits amb diferents orientacions metodològiques. Per incorporar tota aquesta teoria he fet moltes hores extres en cursets de formació. I potser tot això seria fantàstic si més enllà dels mapes conceptuals projectats en un power point fossin realment valents i ens diguessin d’avaluar diferent. Perquè per molt que faci l’esforç competencial, quan obro el programa oficial per posar les notes sempre em trobo amb un senzill desplegable que em deixa triar entre I, S, B, N i E. Tenint en compte que I va del 0 al 4.