Tribuna oberta
M. ÀNGELS VILADOT

Assetjament entre escolars

Assetjament entre escolars / GETTY Zoom

A la Unió Europea al voltant de 24 milions de nens, nenes i joves pateixen cada any assetjament escolar o bullying. No és pas un fenomen nou, però fa pocs anys que s’estudia amb la seriositat que requereix. Segons l’OMS, cada any se suïciden al món uns 600.000 joves i de la meitat, pel cap baix, n’és culpable la violència escolar. A Europa els països amb més suïcidis per aquest motiu són, per aquest ordre, el Regne Unit, Rússia, Irlanda, Espanya i Itàlia.

La nena Amanda Todd va explicar en un vídeo la seva trista història i després es va suïcidar. És un dels milers d’exemples que ens fan estremir, igual que ens esgarrifa que, recentment, dues nenes s’hagin tret la vida al país veí. Són fets dramàtics que fan que els països s’arremanguin i es posin les piles. Per desgràcia, de les qüestions i problemes de l’educació dels menors ens en recordem només quan les males notícies són tan flagrants que no podem obviar-les.

Als nois i noies assetjats se’ls ha esmicolat l’autoestima, la pròpia imatge; una estima de per si molt feble per l’etapa madurativa que com a joves travessen, constitutiva de la identitat social. Per aquest motiu, l’exclusió social que pateixen els causa un patiment insuportable que deixa seqüeles mentals molt greus, fins i tot més que les que ocasiona l’abús infantil. Esfereeix constatar que molts dels escolars maltractats crònicament suporten alguna mena de discapacitat, algun defecte físic.

Què s’hi pot fer? Què cal fer quan la tercera part dels pares ignoren les queixes dels seus fills? Els diuen que això sempre ha passat; que l’experiència és positiva perquè els prepara per a la vida i els forja el caràcter, i altres aberracions semblants. Les famílies i l’escola discuteixen conjuntament sobre la maldat de les criatures i algunes escoles promouen activitats socials amb els pares. Però s’hi pot fer molt més.

¿Com es comporten els alumnes quan l’assetjador agredeix? Les investigacions psicosocials identifiquen sis rols diferents: les víctimes, els agressors, els assistents dels agressors, els que envigoreixen els agressors, els que se situen al marge i els que defensen les víctimes. En una recerca escandinava es va observar que els companys reforçaven la conducta de l’assetjador rient i animant-lo durant el 54% del temps que durava l’episodi i donaven suport al noi o la noia assetjada només el 25% del temps. En comptes de mirar de frenar l’abús, els escolars donen ales a l’assetjador, i això s’esdevé encara que en condemnin la maldat.

Aquestes conductes reprovatòries s’expliquen, en primer lloc, per la convicció de nois i noies que si aplaudeixen l’abús el seu estatus social dins del grup de semblants pujarà. Emmirallant-se en l’abusador, milloraran la posició social dins del grup i així, a més, s’allunyen de la víctima, que, als seus ulls, és un perdedor. En segon lloc, creuen que si fan veure que accepten la conducta de l’agressor reduiran els riscos de convertir-se en víctimes. Li tenen por. En conseqüència, la víctima rep molt poc suport dels seus companys, i cada vegada en rep menys a mesura que progressa l’assetjament.

També hi ha els que emparen la víctima amb conductes proactives. Quines són les característiques d’aquests escolars? Sobresurt el factor sexe. Mentre que els nois són més assetjadors que les noies, elles senten més empatia cap a les víctimes i estan més disposades a donar-los suport. També ressalta l’edat. A mesura que nois i noies es fan grans, es debiliten les actituds de suport cap a les víctimes. Però el més important és que els que vetllen per les víctimes i les defensen és perquè se senten competents, amb eficàcia, per combatre l’assetjament. Però percebre’s competent, si bé és necessari, no és suficient. Els estudiants que ajuden els seus companys víctimes són els que, a més de veure’s amb forces i eficàcia per ajudar-los, en comparteixen la pena i el patiment. Són empàtics.

Però encara hi ha una altra característica: el respecte i l’estimació del grup de companys és un puntal indispensable. Quan el noi o la noia que defensa la víctima assetjada és acceptat pel grup de companys de classe, quan és influent i popular, se sent enfortit per arrossegar-los. Són els alumnes que presenten aquest conjunt de característiques els que haurien de ser especialment encoratjats per mestres i pares per neutralitzar l’assetjador i acabar d’una vegada per totes amb l’assetjament escolar.