No sé si la nit de Reis és la nit més bonica de l'any, però poc n'hi deu faltar i, en qualsevol cas, és una de les meves preferides. Hi ha altres nits assenyalades que sembla que estiguem obligats a ser feliços i a divertir-nos. La d'avui, en canvi, no ens obliga a res. Només ens convida a mirar la màgia com passa. A encendre-la en els ulls de les criatures i a rescatar-la en els propis. A regalar il·lusió i a retrobar, per uns instants, un bri d'espontaneïtat i d'innocència. La d'avui és una nit perquè regnin la fantasia i la tendresa, i l'única ombra que ho entela és que hi hagi infants que pateixin i no s'hi puguin rendir. A la nostra família, menuts i grans la vivim amb gran alegria. Se'ns il·lumina la mirada amb la Cavalcada dels Reis i se'ns dibuixen somriures al cor i al rostre quan obrim els regals de Ses Majestats i, sobretot, mentre contemplem com els obren els altres. La passem cada any a casa de la meva mare -ella és qui ens la va fer estimar quan érem petites- i l'acabem jugant tots junts a alguna cosa divertida.
Regals per a tots
A mesura que la família ha anat augmentant, alguna vegada ens hem qüestionat si amb els regals de la quitxalla ja n'hi hauria prou i els grans en podríem prescindir, però la màgia sempre ha pogut més que el pragmatisme. Ara els meus fills ja exerceixen també de mags i, tot i l'enrenou que a voltes suposa, s'adonen que el que importa no és tant el què, sinó els instants encisadors que entre tots creem i ens dediquem. "Sabeu què és el més meravellós d'aquesta nit? -els vaig dir un dia-. Que tots podem tornar a ser criatures. Penjar desitjos en un estel i veure com se'ns omplen de somnis les sabates. Creure'ns de veritat que ser bo val la pena i té recompensa. I comprovar que en algun indret -remot o proper- sempre hi ha algun patge que ens escolta".
