Aprendre a llegir un arbre

La Conxita observa atenta l’alçada de les dues washingtònies que presideixen el jardí principal del Parc de la Molinada, a Pallejà. “M’agraden molt els arbres -confessa-, em desperten curiositat, admiració i respecte”. Malgrat ser veïna del municipi i haver de creuar el parc gairebé cada dia, mai s’havia aturat davant les diferents espècies vegetals que s’hi conserven, algunes d’elles singulars per la seva longevitat o grandària. “Aquest parc forma part del paisatge de Pallejà. És obert al ciutadà, petit i acollidor i representa el nostre particular pulmó verd. Aquest dissabte al matí he vingut per aprendre alguna curiositat sobre els arbres que hi ha”, explica.

Amb una quinzena de persones més, la Conxita s’ha apuntat a l’activitat Aprendre a llegir un arbre, organitzada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. “Som a la finca on, a finals del segle XIX, hi havia la casa, el jardí i els horts del propietari, el doctor Tarruella. Actualment, molts dels elements perduren i l’indret ha esdevingut parc públic”, explica Jaume Campos, tècnic de parcs de l’AMB i guia de la visita. “És un parc de dimensions reduïdes, no arriba a una hectàrea d’extensió, però s’hi conserven valuosos exemplars com el grup de plàtans de l’entrada, les washingtònies del jardí antic, un xiprer, el til·ler que hi ha prop de la font i un pi pinyoner que s’enfila per damunt de les teulades”, afegeix.

Senyalats tots ells amb una estaca de color al peu, els arbres requereixen una gestió i tractament específics, en funció de les necessitats de cada espècie. Com apunta Campos, en aquests casos l’AMB porta a terme tractaments de baix impacte ambiental com l’endoteràpia vegetal, que consisteix a injectar al tronc de l’arbre productes fitosanitaris per evitar plagues i malalties: “Els tractem amb molta cura a causa del valor de patrimoni vegetal que representen. Se’ls apliquen mesures tècniques que requereixen més esforç i deteniment”, explica.

La pell de l’arbre

“Com sabem si un arbre es troba bé a primer cop d’ull?”, pregunta el Jordi. “Observa-li la pell!”, respon Gerard Passola, biòleg, arboricultor i coguia de la visita. “Els arbres no mostren el seu estat de salut a través del comportament sinó de l’estructura. Mirant l’escorça sabrem si està ben adaptat a l’entorn i quina relació té en l’hàbitat on viu”, explica. A més de la pell també és important observar l’estructura de l’arbre i el color i mida de les fulles.

Els arbres de l’AMB

Formada per 34 parcs, repartits en 25 municipis, la Xarxa de Parcs Metropolitans gestionats per l’AMB conserva fins a 242 arbres singulars que per les seves dimensions, història, raresa botànica o qualitats estètiques mereixen una protecció especial que n’asseguri la conservació: “Els arbres es troben en un excel·lent estat de salut”, afirma Gerard Passola. “I gestionar-los correctament no és senzill perquè els resultats d’una acció feta avui no els obtenim fins passats uns anys”, afegeix.

En aquest sentit, com explica Jaume Campos, les esporgues es fan quan és estrictament necessari: “Les fem en casos molt específics, ja que cada tall és una agressió que genera una ferida en l’arbre i una possible via d’entrada de malalties”, diu. “Des de l’AMB apostem per fomentar el desenvolupament de l’estructura natural de les diferents espècies, però, en ocasions, quan l’arbre és jove, pot requerir podes de formació de capçada. Un altre motiu és quan es presenta alguna situació de risc que pot afectar la seguretat dels usuaris -com una branca amb perill de trencament-. També fem podes de saneig de capçada i retirada de branques seques, sempre que sigui imprescindible”, conclou.