Els alumnes de sisè de l'Escola Àngela Bransuela de Mataró ja respiren una mica més tranquils. Després de molts mesos de feina, reunions, maldecaps i preses de decisions, el cap de setmana passat van poder exposar i vendre al gran públic els rellotges, les espelmes, els collarets, els marcs de foto, els buidabutxaques i els laberints que han estat elaborant de manera artesanal gràcies a les cooperatives que cada grup classe ha creat i que han batejat amb els noms d'Innovamax, Copinsab i SisècFem. "Ara ja sabem tot el que cal per muntar una empresa!", diu el Xavi. "I a més hem après a administrar els nostres propis diners", afegeix el Kílian. I és que tant esforç acumulat ha donat els seus fruits, no només perquè han aconseguit vendre tot el material elaborat, sinó perquè també han assimilat un conjunt d'habilitats i competències que podran posar en pràctica quan marxin de l'escola.
Des que van començar el projecte, els petits cooperativistes han après a crear una cooperativa, és a dir: constituir uns estatuts, crear les fitxes de cada soci, decidir l'aportació econòmica que farà cadascun dels membres, decidir quants diners es demanen a l'entitat bancària i escollir el nom i representats de l'empresa: "Tot ho han establert per majoria i en tot el procés hem vinculat el projecte amb el treball curricular de l'escola", apunta Lali Cusiné, coordinadora de cicle superior de l'Escola Àngela Bransuela. "Cada alumne ha exposat la seva candidatura per assumir un càrrec dins la cooperativa, ja sigui president, secretari, tresorer o encarregat de màrqueting; tots han proposat un nom per a l'empresa i han elaborat un logotip i després han votat els que més els agradaven", afegeix. Posteriorment ha calgut determinar quins productes es vendrien i fer una enquesta de mercat per saber els que tindrien més sortida. En acabat, han decidit quin material extra calia comprar, quants diners s'havien d'invertir, quants se n'havien de demanar a l'entitat bancària, com es faria la producció del producte, quina publicitat se'n faria i qui portaria el control de vendes. "Se'ls ha vist emocionats i entregats en tot moment", diu la Lali. "S'ho han pres tan seriosament i ho tenien tot tan clar que no han tingut vergonya a l'hora d'anar al banc i exposar el seu estudi de mercat a la directora de l'oficina; i tampoc han abaixat el cap quan han hagut d'explicar el projecte en roda de premsa. Es tracta d'una iniciativa real, que han fet seva i que s'han cregut des de l'inici", apunta.
Tots els productes, fets amb una base de material reciclat, s'han venut a la parada entre els 0,50 i els 5 euros. Amb els diners recaptats, i una vegada retornada la inversió inicial que va aportar cada alumne i el crèdit del banc, es destinaran en un 10% a una ONG i la resta servirà per a una gran festa conjunta: "Una part dels guanys anirà a parar a Pallassos Sense Fronteres, la gossera de Mataró i la Creu Roja -tres entitats que ells han escollit-. Amb la resta podran organitzar alguna activitat especial", diu la Lali.
La coordinadora de sisè del centre es mostra orgullosa per haver estat un dels centres escollits per portar a terme el programa pilot Emprendre a la meva escola , una iniciativa de la Diputació de Barcelona. Juntament amb l'Àngela Bransuela, sis centres més de Badalona, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, Sant Adrià de Besòs i Vilafranca del Penedès també han portat a terme el programa. A Mataró ha rebut el suport de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme i l'Institut Municipal d'Educació (IME).
També a l'escola rural
Com a la capital del Maresme però en aquest cas a Lleida, a finals de maig uns dos-cents alumnes de primària del Segrià i les Garrigues també van vendre els seus productes artesanals al mercat de la ciutat, fruit de la seva aposta empresarial cooperativista impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR). El model de l'escola rural, segons els organitzadors, permet més proximitat entre l'equip docent, els alumnes i les seves famílies, la qual cosa permet crear un espai idoni per desenvolupar aquest tipus de projectes. Per Jordi Sala, director de la FMR, "fomentar la creativitat, la innovació i l'esperit emprenedor és una de les maneres d'estimular l'activitat productiva i ajudar a trobar noves oportunitats de negoci". Segons Sala, "fer-ho en el marc de l'escola rural és una manera d'implicar alumnes, mestres i famílies en un estil de pensar i conèixer el propi entorn i les possibilitats empresarials que ofereix".
El de Lleida ha estat el mercat amb més centres escolars que han participat en el programa, tot i que la Fundació impulsa el mateix projecte en 33 escoles d'arreu del país. Com a Mataró, els alumnes també han destinat els guanys a una ONG i a una activitat per a tot el grup.
Idea de bar
Diuen que les bones idees sorgeixen al bar i això és el que els ha passat a Francisco José Serrano i a Arian Domingo, actualment estudiants universitaris, amb la perspectiva de convertir-se en socis d'una "assessoria-gestoria" que els agradaria obrir en un futur immediat. Tenen 23 anys i compten amb pocs recursos econòmics però amb la il·lusió i l'optimisme necessaris per tirar endavant un negoci en temps de crisi. "Teníem inquietud per ser empresaris i valer-nos per nosaltres mateixos. Fent un cafè un matí va sorgir la idea i a la tarda vaig trucar a l'Arian convençut que havíem de tirar endavant", explica el Fran. "I sort que em va convèncer", afegeix l'Arian. "Crec que hi ha molts joves amb bones idees però amb por de fer-les realitat. Si no hagués estat pel Fran encara seríem al bar", ironitza.
Tot i que encara els queda un llarg recorregut, els futurs socis estan elaborant un pla d'empresa; han rebut assessorament per part d'experts i amics, es reuneixen periòdicament amb empresaris del sector i comencen a buscar possibles clients que fidelitzin amb la seva idea. "El que ens fa més por?", es pregunta l'Arian. "Fer el pas i llançar-nos sense fracassar", apunta.
De fet, la por al fracàs és una de les principals raons per les quals els joves emprenedors frenen a l'hora de tirar endavant la seva pròpia empresa. Segons Carles Torrecilla, professor de màrqueting d'Esade, "els joves comencen a percebre l'emprenedoria com una sortida efectiva però no tenen cultura ni estan educats en el fracàs i aquí poden quedar estigmatitzats", explica. Per Torrecilla, per aconseguir ser un bon emprenedor cal ser "constant" i "focalitzar bé la idea de negoci". A partir d'aquí es necessita esforç i perseverança perquè "ser un bon empresari encara està molt lluny de tenir cultura emprenedora", conclou.
Empresari als 17
Jordi Alcaraz (Sabadell, 1993) té 19 anys i és el màxim responsable de Viajes Outlet, una agència de viatges de baix cost que va muntar fa dos anys i que actualment té seu a Barcelona i Las Palmas de Gran Canària. L'any 2010, mentre estudiava un grau mitjà en administració i finances i com que no trobava feina, va decidir dedicar-se al que fins aleshores era el seu gran hobbie : trobar viatges a internet a meitat de preu que la competència. "Els inicis no van ser gens fàcils", recorda. "Els meus pares s'hi van oposar i no trobava ajudes públiques ni bancs que em volguessin finançar un crèdit". Finalment va aconseguir que la família li facilités un préstec de 10.000 € , a condició que no abandonés els estudis. "Igual que a molts dels meus amics els pagaven el cotxe, a mi em van avançar uns diners per obrir el meu negoci", explica.
Malgrat que eren pocs els que confiaven en ell, després de dos anys el Jordi està en procés d'internacionalització de l'empresa i té una vintena de persones en nòmina, entre les quals part de la seva família. A l'hora de donar receptes a joves emprenedors ho té clar: "Que defensin la seva idea com el més preuat del món i que s'hi dediquin en cos i ànima, perquè quan ja tens la idea ha de ser prioritària a tot".
