Les biblioteques ja no són aquells recintes on el silenci era una norma i els amants de la lectura i els estudiants els seus únics usuaris. Ara els murmuris i riures infantils es colen a les sales plenes de llibres i revistes i les parets, a més de prestatgeries, amaguen una infinitat d’activitats per a tota la família. Ho podem veure gairebé cada dia a la xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, però, també, en les que s’estenen pel territori valencià i balear i que, sense ser tan atrevides com les catalanes, aposten per una programació basada en l’animació lectora.
La tendència, com explica la cap de serveis de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, va en aquesta direcció: convertir espais tradicionalment reservats a la lectura i al préstec de llibres en llocs vius, oberts a la creació i a l’aprenentatge i en què el ciutadà, independentment de la seva edat i condició social, adquireixi un paper protagonista. Una cosa semblant al que ocorre en països com Holanda i el Regne Unit, on les biblioteques, a més de per l’intercanvi de llibres, s’aposta per l’intercanvi de coneixements i experiències. O al que, des de l’any 2011, es coneix als Estats Units com a MakerSpace, un moviment que obre les biblioteques a la creació i a l’experimentació, sobretot tecnològica.
I, encara que al nostre país queda molt camí per recórrer en aquest sentit, cada vegada és més habitual veure com les biblioteques destinen els seus recursos humans i materials a aquest fi. D’exemples d’aquest canvi de mentalitat no en falten a Catalunya. Al costat dels clubs de lectura i els contacontes, trobem altres propostes que s’allunyen dels cànons tradicionals sense perdre de vista l’animació lectora. Des dels tallers sobre art o medi ambient ( Tallers de descoberta ) fins a les audicions didàctiques (Aperitius musicals ) o els espectacles teatrals ( Llibres a escena ) formen part de la programació anual de biblioteques com les de Barcelona.
Una oferta que creix
L’última activitat a incorporar-se a la xarxa de biblioteques és Code Club, una iniciativa que sorgeix de la ment de Mireia Dosil i Sergi Valverde i que, com els tallers anglesos dels quals pren el nom i inspiració, acosta el llenguatge informàtic als nens d’entre 10 i 12 anys. Ho fa gràcies a la col·laboració desinteressada dels estudiants d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya, que, amb els seus coneixements i el seu temps, ajuden els xavals a crear els seus propis videojocs. Però, segons Dosil, això no és l’única cosa que fan.
“Els objectius són que els nens vagin a la biblioteca, fomentar l’equitat -és una activitat gratuïta i demanem, a més, que el 50% dels alumnes siguin nens i l’altre 50% nenes- i aprendre a programar no com un fi en si mateix, sinó com un mitjà per fomentar la creativitat i el pensament crític”, comenta la responsable de Code Club, que recorda que aquesta activitat està oberta a tothom que vulgui endinsar-se en l’Scratch i compti amb voluntaris per realitzar-la.
Agendes atapeïdes
Del Code Club també en parla la bibliotecària responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona, Immaculada Pujol. Al centre on treballa, com en 20 biblioteques més del territori català, ha sigut una de les moltes activitats que s’han ofertat en l’últim any. L’èxit, segons comenta, ha sigut sonat. Han sigut molts els nanos que cada dissabte acudien a aquest recinte per aprendre a programar videojocs i també els que, gràcies a aquesta iniciativa, entenien la biblioteca com un espai d’oci i aprenentatge.
Gairebé tants com els que, setmana darrere setmana, hi passen per gaudir de Ballmanetes, Rondalla va, rondalla veu o Magic tea & Magic tales, propostes familiars que utilitzen les imatges, els contes tradicionals o l’anglès per fomentar la lectura en els més petits i donar sortida al fons documental d’aquesta entitat.
“Volem acompanyar els pares i els fills en el procés de la lectura. Entenem que és important que s’impliqui el pare per fomentar la lectura des de casa”, explica aquesta bibliotecària, que, a més d’aquestes iniciatives, ens parla d’altres de més noves: els Laboratoris de lletres i imatges i La mar, bressol de contes. La primera pren com a referència els laboratoris creats a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers i advoca per l’experimentació i la creació com a mitjà d’aproximació a la lectura. La segona es fa en col·laboració amb el Museu del Port de Tarragona i té com a objectiu rescatar la tradició marinera de la zona i mostrar-l’hi als nens en forma de contacontes, llibres i tallers. Una tasca educativa que la Biblioteca de Tarragona fa amb altres institucions com el Casal de Joves de Tarragona i el conservatori de la ciutat i que donen com a resultat iniciatives com Llegendes Urbanes i Al compàs dels contes.
Més tradicionals
Però, ¿i les biblioteques valencianes i balears? ¿Són igual d’actives que les catalanes? Igual d’actives, sí, però potser no tan transgressores com les seves veïnes catalanes. Ho admet el responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de València, Néstor Mir, partidari d’un canvi de mentalitat i de manera de fer a les biblioteques del país.
“Nosaltres estem treballant des de fa molt de temps per convertir la biblioteca en un espai de reunió més que de lectura. Treballem amb una visió més lúdica de la biblioteca”, explica Mir, un dels responsables que la de València sigui una de les biblioteques més actives del País Valencià.
S’hi fan activitats per als nens i joves de la capital del Túria com L’hora del conte, els storytellings o contes en anglès, els clubs de lectura i els tallers de manualitats, que componen l’agenda d’un centre que, entre moltes altres coses, destaca per la tasca pedagògica que fa amb els col·legis de la ciutat. Segons explica Néstor Mir, cada dimarts i dijous alumnes de diferents centres escolars de la ciutat es desplacen a la Biblioteca de València per conèixer el fons documental d’aquesta institució i descobrir el seu funcionament. Ho fan amb l’ajuda de Mar Benegas, autora, entre d’altres. del poemari A lo bestia i especialitzada en la realització d’activitats infantils.
Unes propostes culturals i lúdiques ben semblants a les que, cada mes, s’ofereixen a la Biblioteca Pública de Palma, de les més concorregudes i dinàmiques de les illes Balears. Així ho indica la responsable de la secció infantil i juvenil, Catalina Guaita. Aquesta professional, menys inclinada a convertir les biblioteques en centres de reunió i intercanvi que el seu homòleg valencià, aposta per una agenda en què la literatura és la protagonista. “No és difícil vincular qualsevol activitat a la lectura perquè hi ha llibres de tota mena”, afirma aquesta bibliotecària, que reconeix que la falta de recursos humans i d’espai l’obliguen a reduir les activitats culturals de l’entitat que representa i, sobretot, a desestimar els professionals que podrien enriquir la seva agenda.
De moment, són iniciatives com L’hora del conte, els Dissabtes a colors -tallers de manualitats relacionats amb la temàtica del mes- i els clubs de lectura les que fan possible que les criatures de Palma vagin a la biblioteca de la ciutat de manera regular i amb un somriure a la cara, i no amb un disgust.
