No recordo la darrera vegada que vaig memoritzar algun concepte complex més enllà del DNI, el telèfon i dues o tres contrasenyes imprescindibles. Tampoc recordo que en els meus anys de docent les programacions em diguessin que havia de fer memoritzar res d’especial als meus alumnes. En tot cas m’han donat instruccions per oferir-los un determinat contingut a partir del qual fer abstraccions aplicables a les seves vides futures. És a dir, els faig aprendre normes, dades i excepcions perquè les automatitzin, però també perquè les oblidin en un període curt de temps, que ve a ser just després d’haver fet l’examen.
De la meva etapa com a estudiant he oblidat la gran majoria de coses que vaig aprendre. Si posteriorment m’han calgut les he hagut de repassar de nou. El sistema amb què he crescut m’ho ha fet fer així. Les generacions que estic formant ara, a més, estan acostumades a la protecció i la seguretat que ofereix la tecnologia. No cal estudiar una ruta, el GPS ens la dirà; no cal recordar cap telèfon, els tenim al mòbil, i si necessito informació en pocs segons internet me l’oferirà.
A la generació dels meus pares els van fer aprendre com si fossin lloros de repetició. Com si fos més important la retenció que la comprensió. Com que allò va quedar marcat per la dictadura, la pedagogia posterior ho ha defugit tant com ha pogut. Actualment m’adono que és imprescindible disposar de tècniques de memorització. Qualsevol especialista ens dirà que hem de fer servir el cervell per defensar-lo dels mals de fer-se gran.
Enguany tiro endavant una assignatura en què els alumnes hauran de representar una obra de teatre. Patirem, perquè els costarà moltíssim aprendre el text. Ningú abans els ha demanat memoritzar res. Casualment també estic treballant amb actors professionals en un altre projecte, i parlant amb ells em comenten que amb els anys han desenvolupat tècniques de memorització pròpies. Una cosa sí que recordo de quan era estudiant, que em costava molt aprendre’m les lliçons. Recordo vagament que a tutoria intentaven ensenyar-nos tècniques d’estudi, però curiosament l’esforç no va obtenir resultats fins a la universitat. No estaria malament treure-li la pols al tema, per si de cara al curs vinent canvien alguna optativa.
