Aliments per a la mare que alleta

"Durant l'embaràs he cuidat molt la meva alimentació. Ara, amb l'alletament, ja no m'hi miro tant. De fet, el meu pla d'alimentació mentre dono el pit se centra més a no prendre el que està prohibit , com l'alcohol, que a triar els aliments que sí que he de menjar". El cas de l'Agnès Figuera, mare del Sergi, de sis mesos, és molt comú entre les mares que donen el pit als fills. Després de nou mesos d'embaràs, quan s'ha fet un control més acurat de la dieta, moltes dones viuen de manera més relaxada la seva alimentació durant el període d'alletament. Però segons Maite Subirats, llevadora de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, "la dieta de la mare que alleta hauria de ser la mateixa que durant l'últim trimestre de l'embaràs, parant una atenció especial a tres grans grups d'aliments: cereals i llegums, fruita i verdura, i carn, peix, ous i làctics. De fet, la piràmide nutricional clàssica és una bona guia per a la mare que dóna el pit".

L'Agnès explica que planificar l'alimentació és l'última cosa que té al cap. Admet, en canvi, que el fet de tenir un altre fill més gran -l'Isaac, de 7 anys- i un marit que fa dieta l'obliga a cuinar plats més sans, i això també la beneficia a ella.

En aquest període la dona s'hauria d'esforçar per garantir el consum de greixos insaturats, ja que contribueixen a fer que la llet materna sigui rica en àcids grassos essencials. El peix blau, la fruita seca i l'oli d'oliva són uns bons aliats per cobrir aquestes necessitats. Les vitamines i minerals que ens aporten la fruita, les verdures, els làctics, els llegums, la carn, el peix i els ous són també imprescindibles, tant per a la mare com per al nadó. I, finalment, cal beure molt de líquid, ja que afavoreix la correcta producció de la llet. En aquest sentit, és habitual que la mare que dóna el pit tingui molta set just abans de fer mamar el fill. Aigua, sucs naturals, caldo i infusions són perfectes per calmar la set i rehidratar-se.

La llevadora Maite Subirats assegura: "Si una dona s'alimenta correctament i de manera assenyada no necessitarà cap suplement, excepte el iode. Aquest element és molt recomanable per afavorir un correcte desenvolupament neurològic del nadó".

El fet de no requerir suplements, més enllà del iode, és aplicable també a les mares vegetarianes. La doctora Montse Palacio, consultora en medicina maternofetal de l'Hospital Clínic de Barcelona, explica: "Una mare lactant que segueixi una dieta vegetariana equilibrada no requereix cap seguiment ni cap suplement especial perquè la producció de llet de la mare és correcta, prou equilibrada i amb les proteïnes necessàries. A més, la decisió de seguir una dieta vegetariana sol ser anterior a l'embaràs i l'alletament, de manera que aquestes mares solen estar molt ben informades i són molt conscients de les necessitats que cal cobrir i com fer-ho". Ho corrobora Maite Subirats. La llevadora assegura: "Com a molt, els recomanem un suplement de vitamina B12, però ens trobem que moltes mares vegetarianes estrictes ja se'l prenen per iniciativa pròpia. De totes maneres, el cos és molt savi, i ens hem trobat amb casos ben curiosos. Per exemple, recordo una mare vegetariana que em va explicar que, durant l'alletament, tenia un desig irrefrenable de menjar carn vermella. I, tot i que en veure la carn al plat li feia angúnia, en va acabar menjant perquè, de manera irracional, el seu cos n'hi demanava".

Alguns mites

L'Agnès Figuera explica que més d'una vegada li han dit que ha de beure molta llet per tenir-ne més per al nadó. Maite Subirats ho desmenteix amb rotunditat: "És fals, perquè la llet que beu la mare no va al pit, només les proteïnes. I, ben al contrari del que se sol dir, que la mare begui molta llet pot ser una font de problemes si resulta que el nadó té intolerància a la proteïna de la llet de vaca. Si veiem que el petit es queixa i es posa rígid, hem de valorar la possibilitat que pugui presentar aquest problema. A les classes de postpart i alletament també ens hem trobat amb casos en què el nen té al·lèrgies alimentàries heretades del pare, i que es manifesten quan la mare ingereix aquell aliment concret".

Aprimament fisiològic

En aquestes classes la llevadora aprofita l'ocasió per desmentir altres mites, com ara el que assegura que donar el pit engreixa. Subirats no es cansa de repetir-ho: "És fals. De fet, és tot el contrari: donar el pit fa que perdis pes més ràpid. És cert que hi ha dones que s'engreixen durant l'alletament, però és perquè mengen més i pitjor, i perquè fan una vida més sedentària".

Ho corrobora la doctora Magda Carlas, metge nutricionista i autora del llibre Ara et toca a tu. Com posar-se a to després de l'embaràs (Columna), que assegura: "Quan dóna el pit, la mare s'aprima abans. És fisiològic, perquè en sintetitzar la llet té una despesa energètica diària extra d'entre 500 kcal i 600 kcal, que és molt més gran que la que es té durant l'embaràs. No obstant, és cert que moltes dones es cuiden molt durant la gestació i després, un cop ha nascut la criatura, es deixen anar perquè tenen altres prioritats, i s'engreixen. Jo no recomano en cap cas fer una dieta restrictiva durant l'alletament, però això no vol dir que no puguem alimentar-nos correctament i controlar els extres". Així, la doctora Carlas recomana estar molt pendent de l'alimentació, menjar de manera equilibrada i mesurada, i procurar fer una hora de gimnàstica al dia. Un bon truc per no engreixar-se, assegura, és ingerir aliments que ens donin sensació de sacietat: "Sobretot els que tenen fibra. Per exemple podríem començar tots els àpats amb un bol ben gros de crudités i un got ben ple d'aigua. I si hi afegim parmesà o emmental ratllat ja tenim la dosi de calci que necessitem. Aquesta menjada ens deixarà saciats i hidratats, i després ja podem menjar el segon plat i les postres".

I després...

L'Agnès Figuera ja té ganes d'acabar d'alletar per poder-se prendre un bon vermut. Ho té al cap des de fa temps, quan encara estava embarassada: "Recordo tant l'últim que em vaig prendre, un dia d'estiu, a la piscina… que ara només penso en quan ho podré repetir". Pel que fa al pes, de moment no l'amoïna gaire, però té clar que, un cop deixi de donar el pit, mirarà d'aprimar-se una mica. La doctora Magda Carlas hi insisteix molt: "Un cop deixem de donar el pit, són del tot desaconsellables les dietes dràstiques com, per exemple, les proteíniques. Les claus per posar-se a to són l'exercici diari i la paciència".