Albert Einstein
Einstein, el físic més brillant de la història, va acabar els seus dies amb nacionalitat nord-americana, però havia nascut a Alemanya, a la ciutat d'Ulm, en una família jueva. La seva mare, Pauline Koch, era de Cannstatt, una població propera a Stuttgart, on la seva família regentava un important comerç de cereals. El seu pare, el Hermann, havia fundat amb el seu germà Jakob una empresa dedicada a la instal·lació d'aigua i de gas a Munic, on residien. Gràcies a la bona marxa inicial d'aquest negoci, els germans Einstein van decidir obrir un taller propi d'aparells elèctrics.
El Hermann i la Pauline van tenir dos fills, l'Albert i la Maya. Ell, un nen discret i lent en el seu aprenentatge; ella, una nena espavilada i riallera. Però els dos formaven un equip indestructible davant del món. L'Albert no va començar a parlar fins als tres anys, i quan ho va fer sembla que utilitzava expressions impròpies per a la seva edat i feia riure la família amb la seva originalitat.
Va estudiar primària a l'escola catòlica i després a l'institut d'ensenyament secundari Luitpold (que a partir de l'any 1965 va canviar el nom pel de l'alumne més il·lustre, i es diu Institut Albert Einstein). Era un nen estudiós, que treia notes brillants en ciències naturals i qualificacions més discretes en l'àrea de les llengües. A mesura que va anar creixent, la rígida disciplina de l'institut se li va fer més incòmoda.
Va ser un adolescent força solitari, molt despistat i introvertit, i se li feia difícil relacionar-se amb altres nois de la seva edat. En aquells anys l'Albert es refugiava en la seva gran passió per la música, que havia heretat de la seva mare. De fet, la Pauline va començar a fer-li classes de violí quan era molt petit i l'Albert va mantenir tota la vida aquesta pràctica. Els que el van conèixer el recordaven passejant distret pel carrer mentre taral·lejava melodies de Mozart.
A més de la seva mare, una altra persona que exercia molta influència sobre l'adolescent era el seu oncle, Jakob Einstein, un home emprenedor, molt interessat per la ciència i la tecnologia, que no parava d'inventar artefactes i que li regalava contínuament llibres de ciència. Va ser l'encarregat d'estimular aquell nen d'intel·ligència brillant i caràcter estrany.
A l'institut, com dèiem, l'Albert era brillant en física i matemàtiques, però la resta de les assignatures no li interessaven gens ni mica, cosa que va generar seriosos conflictes amb alguns professors. Mentrestant, el negoci familiar dels germans Einstein, que anava tirant a empentes i rodolons, va començar a fer-se insostenible i la família de l'Albert van decidir marxar de Munic. Es van traslladar a Itàlia i es van instal·lar a Pavia, una població a prop de Milà. La idea era que l'Albert es quedés encara un temps a Munic per acabar el batxillerat, però el noi tenia uns altres plans i, allunyat de la seva família, va optar per deixar l'institut sense haver aconseguit el títol. Després de diverses gestions, els seus pares van aconseguir que l'Albert ingressés en una escola pròxima a Zuric i que acabés allà el batxillerat. La resta ja és la història coneguda d'un dels genis del segle XX.
