TRINITAT GILBERT

Els pares també existim i ho volem explicar

No només és territori de dones. Els homes comencen a relatar en primera persona la paternitat al món 2.0

Són pares compromesos i novells. Són cinc i es troben sempre junts al blog Vadepares.cat, que acaben d’estrenar. És difícil ajuntar-los (a la foto només n’hi veureu tres) perquè, per començar, en Francesc Balagué, l’impulsor de la web, viu al Brasil, i perquè la resta compaginen una vida professional intensa amb una vida personal apassionada. I, si no, una perla ben recollida: “Des que va néixer la Mariona, ara fa 2 anys, no m’he perdut cap despertar seu, ni del matí ni de la migdiada, perquè treballo a casa per estar tant com puc amb ella”. La diu l’Oriol Malet, el pare dibuixant, que al blog, esclar, dibuixa.

Per telèfon, el Francesc Balagué em resumeix la seva vida: tombant pel món, literalment, va conèixer la seva parella i van decidir tenir un fill. Es diu Luka i té gairebé el mateix temps que el blog, un mes. Mesos abans que naixés, el Francesc va començar a documentar-se amb llibres i internet. També escrivia en mil i una llibretes l’evolució de l’embaràs. Eren reflexions personals, que pensava que no podria compartir amb ningú, fins que parlant amb tots els altres pares amics seus, que avui són al blog, es van adonar que estaria bé compartir-ho. “Si quan ens trobem només parlem dels nostres fills, per què no ho escrivim en un blog perquè altres pares també ho puguin llegir”.

Dit i fet. Amb les mans als teclats, i la plantilla Wordpress al davant, els cinc pares han fet una web inaudita, que parla de la paternitat en primera persona. “Nosaltres mateixos ens vam nodrir dels blogs de les mares, que n’hi ha de boníssims, però on, al capdavall, no hi trobàvem allò que nosaltres hi buscàvem, que era identificar-nos-hi com a homes”, continua el Francesc telefònic.

Els cinc bloguers mantenen l’opinió que un pare implicat en la criança és un afortunat, perquè l’infant els aporta sensacions, emocions, VIDA, amb majúscules, que mai no havien viscut. I, a més, se’n beneficia la relació de parella, ja que el pes no l’aguanta només un, es comparteix, perquè “els pares volem compartir-ho tot”. De fet, l’Oriol Malet afirma que troba que els pares (homes) que no ho fan, que no s’impliquen, no saben el que es perden. “Quina llàstima els pares que encara diuen que no van canviar cap bolquer dels seus fills!”, diu.

Paternitat activa

Tornant la mirada a internet, l’Ismael Peña-López assegura que l’home hi és absent i, en conseqüència, “no hi són els problemes que afecten els pares”. “Per exemple -continua explicant-, a internet el co-llit s’enfoca des de la salut o la necessitat de proximitat dels infants, o bé des de la conveniència de les mares que donen el pit. I els pares?” I encara un altre exemple: “De la lactància es parla de si és bona per a la canalla o com les mares poden resoldre aquest o aquell problema. Però què en pensen els pares de la lactància com a pares homes?”, es pregunta.

L’Oriol Lladó, l’únic periodista del blog, diu que la paternitat li ha fet mirar el món d’una manera diferent. “Deixes de ser un fill per ser un pare, i la diferència és abismal”. A l’Oriol, el seu fill, el Miquel, li ha endreçat la vida, perquè “un fill t’obliga a unes rutines, i les rutines són positives perquè t’ajuden a fer una desconnexió total de la resta del món”. “El fill et demana que estiguis per ell, i ja està”.

El Rubèn també hi està d’acord. Ell ja escrivia sobre l’Emma, la filla, en un blog personal ( www.productesdeneteja.com/blog/ ), abans d’entrar al grup de Vadepares, i ara ha saltat a aquest espai, malgrat que reconeix que li grinyola una mica que tots siguin homes. “No m’agraden tampoc els festivals de cinema de dones, per exemple, perquè em grinyola que s’hagi de fer diferències de gènere”.

El cas és que al Rubèn, com també als altres bloguers d’aquest espai, escriure sobre les seves criatures li va bé: “En definitiva, també ens desfoguem, perquè expressem els nostres dubtes, i expliquem el que ens ha funcionat i el que no”. I explicar-ho en primera persona genera empatia.

Amb un toc d’humor

A la web Criatures.ara.cat, la versió digital del suplement que esteu llegint, també hi ha pares bloguers. El pioner va ser el Xavi Tedó, periodista, pare de dues criatures, amb Sí, sí, és el primer. S’hi van sumar, més tard, l’Enric Bastardas, pare del Martí i del Nil, i autor del blog Personetes creatives, des d’on ofereix unes celebrades infografies que converteixen en dibuix i text escenes quotidianes amb què pares i mares se senten plenament identificats.

També forma part de la comunitat Criatures el Carles Escudero, pare del Martí i el Mario, i que explica el seu dia a dia en això de fer de pare al blog Un pare com Darth Vader. I, més seriós, el bloguer David Bueno revela tota la ciència que hi ha i la que hi haurà sobre les criatures i els adolescents. I, si no, alerta a les seves preguntes, que respon detalladament a les entrades del seu blog: “Per què els adolescents són emocionalment més inestables i impulsius que els adults i els nens?” Si voleu respostes, ja ho sabeu, comenceu a teclejar!e