L’EXPLORADOR REPRIMIT

El còctel: ‘out’, no, sense

L’OCDE acaba de fer públic el seu informe anual Employement outlook 2016. En una part dels seus indicadors resumeix les condicions educatives i laborals dels nostres adolescents i joves. Quan em poso a escriure aquest article les autoritats estan capficades a demostrar que el nombre dels que no fan res en les edats més joves (això que defineixen amb la maleïda etiqueta dels ni-ni ) ha baixat gràcies a les seves actuacions. ¿Quants no fan res entre els 15 i els 20, un de cada tres o un de cada quatre? Com que en són molts i mal repartits, el debat estadístic, la simplificació de les causes i el cofoisme de les mesures estan fora de lloc. La veritable qüestió és descobrir com està format aquest univers, per què apareix i què té sentit que hi fem.

El conjunt de nois i noies que estan embarrancats, fora de les vies, en un llindar vital que no els estimula a fer cap pas endavant, té tres característiques significatives. En primer lloc, són persones que han acabat malament (existencialment i acadèmicament) el seu recorregut per l’escola. Estan out de les lògiques formals d’aprenentatge (les dades ens recorden que la meitat d’ells no tenen ni el títol de l’ESO). Les mesures per canviar-ho són òbvies: ocupar-se’n perquè no abandonin aviat la secundària odiant l’escola i sense cap desig d’aprendre més.

La segona característica és que no tenen la feina a la qual volien dedicar la seva vida després d’afirmar rotundament: “Jo no serveixo per estudiar”. No són ni-ni. Són no-no. No hi caps a l’escola, no busquis cap feina perquè no n’hi ha. No és que no facin res, és que no caben enlloc. Les respostes són en el territori de les feines que poden fer néixer la necessitat d’aprendre i les escoles de “segona oportunitat” en les quals poden començar a definir-se amb dos sís.

Finalment, són personatges sense present i sense futur. Cal tenir en compte que una gran majoria d’aquests joves viuen en llars pobres, en un entorn precari, on el més raonable és sobreviure pensant en el dia a dia. Les dades publicades ens recorden, per exemple, que un de cada tres d’aquests joves viu en una casa en la qual cap adult treballa. I cal tenir present que resulta complicat imaginar-se el futur de manera diferent d’allò que t’envolta habitualment. Reduir les injustícies sembla que ajudaria força un jove a plantejar-se modificar la seva situació vital i la dels altres.