LÍDIA JUANMARTÍ

Enfoc@r les criatures

Consells i trucs per fer fotos als fills i recomanacions per si decidim penjar-les a les xarxes socials

Enfoc@r les  criatures / MERITXELL CASULLERAS Zoom

Un grup de fotògrafs retraten la vida dels seus fills setmana rere setmana i pengen les fotos a la xarxa. Són 28 pares i mares, professionals i amateurs, que volen compartir moments rutinaris o especials que tenen com a protagonistes absoluts els menuts de la casa. Sota el paraigua de Litel pipol, una iniciativa que va arrencar el juny del 2013, publiquen cada setmana una mena d’àlbum familiar dels seus fills al blog i a la pàgina de Facebook del projecte. Ho fan des de la simplicitat i la quotidianitat, i amb molta naturalitat.

De fet, ja ha nascut la primera generació que tindrà tota una vida registrada a la xarxa. Els nens d’avui tenen una infància hiperrepresentada i interconnectada. Abans els pares anaven carregats amb carrets, paraven atenció a l’hora d’escollir l’instant idoni per fer la foto bona a la criatura i no les tenien totes de si al capdavall s’acabarien velant els negatius. Ara amb les càmeres digitals i els mòbils es fan milers de fotos als petits de casa. De tot aquest material gràfic que els pares van acumulant, les fotos o els vídeos més entranyables, divertits, artístics o banals acaben publicats a internet. Les imatges dels fills són presents a les xarxes socials des de la primera ecografia. I l’àlbum familiar, que fins ara es compartia en la intimitat de la llar, avui s’obre al públic general. De fet, a través de Facebook, Flickr o Instagram es poden seguir les vides retratades d’amics, saludats i desconeguts.

COMPARTIR FOTOS

Un estudi elaborat enguany per l’ONG de protecció de la infància Educo a 450 progenitors revela que més de la meitat pengen fotos dels fills en xarxes socials i perfils de WhatsApp. I és que no hi ha cosa més irresistible per a la majoria de pares i mares que compartir fotos dels seus fills a internet, ja que les imatges de les criatures col·leccionen molts comentaris i “M’agrada”.

En qualsevol cas, aquesta és, bàsicament, una decisió familiar. “Mentre són petits, tota la informació que es penja a internet és responsabilitat de qui la publica, en aquest cas dels pares. I de la mateixa manera que som nosaltres qui decidim a quina escola els portem o quin idioma volem que estudiïn, aquesta també és una decisió de cada casa”, assegura Meritxell Casulleras, fotògrafa de famílies al blog Lacapsadefotos.

En canvi, Ofelia Tejerina, advocada de l’Associació d’Internautes, no és gens partidària de publicar fotos dels fills a internet: “Tots som lliures a l’hora de prendre decisions, però si no estem degudament informats sobre els riscos i sobre els drets que tenim a l’hora de penjar informació personal a les xarxes socials, aleshores estem parlant d’una llibertat completament fictícia”. I remarca: “Òbviament, si no sabem a qui estem regalant aquesta informació i no posem límits a l’exposició pública dels menors per no comprometre la seva intimitat, no podem pretendre seguretat”.

També trobem defensors de compartir fotos de les criatures. Oriol Lladó, periodista especialitzat en xarxes socials, escriu a Vadepares.cat que n’és partidari, però amb cautela: “Publico fotos del meu fill Miquel a les xarxes socials, no sempre, no a tot arreu, no de qualsevol manera. Nosaltres, la seva família, hi estem a favor, encara que sigui practicant un prudent «sí, però»”.

NO TOT S’HI VAL!

Tot plegat, però, genera controvèrsies pel fet que les criatures no decideixen si volen tenir les seves fotos a les xarxes i perquè a vegades es dilueix el límit entre la prudència i l’exhibicionisme. Per exemple, fa un parell de mesos es va publicar una notícia a la revista austríaca Die Ganze Woche sobre una jove de 18 anys, Anna Maier, que va denunciar els seus pares perquè havien penjat 500 fotos de la seva infància a Facebook. Maier, a través del seu advocat, assegura que les fotografies l’avergonyeixen i poden derivar en actituds perverses perquè n’hi ha en què ella apareix nua al bressol o fent pipí a l’orinal. Per a Ofelia Tejerina aquests perills són reals: “Existeixen innumerables riscos a internet per a la intimitat, per a l’honor i per al correcte desenvolupament personal”. En aquest sentit, adverteix que “sempre hi ha algú a l’altra banda de l’ordinador i no en coneixem les intencions”.

Davant d’aquests riscos, Oriol Lladó explica els criteris que utilitzen a casa seva a l’hora de publicar fotos del seu fill a les xarxes socials: “Publiquem més o menys imatges segons la xarxa i el seu grau d’obertura. A Twitter gairebé mai, sí en canvi a Facebook, per bé que amb el visionat restringit a les amistats. A Flickr només ocasionalment i a Instagram amb certa regularitat. Alguns continguts, per exemple els vídeos, els publiquem només visibles a determinades persones o els enviem per mail”.

“Existeixen innumerables riscos a internet per a la intimitat, per a l’honor i per al correcte desenvolupament personal”

Ofelia Tejerina - Advocada

Per la seva banda, l’advocada de l’Associació d’Internautes també enumera algunes recomanacions per als pares que decideixin penjar fotos dels menuts a internet: “Primer de tot, no s’han de penjar imatges d’altres nens sense el consentiment dels seus pares. També cal tenir en compte que les fotos que s’exposen no estiguin geolocalitzades ni donin informació dels moviments diaris d’un menor, ja sigui sobre l’escola on va o sobre el seu lloc de vacances. Tampoc s’han de permetre imatges de nus, amb roba interior o vestit de bany. I s’han d’evitar aquelles imatges que el dia de demà puguin ser causa de burla o que puguin influir negativament en el futur dels infants”.