TRINITAT GILBERT

Ser el més petit de la classe és un problema?

Les criatures maduren a ritmes diferents per raons multifactorials. Hi ha una circumstància que hi té un pes important: un estudi apunta que un 85% dels infants nascuts entre novembre i desembre tindrien més probabilitats de repetir curs, però hi ha remei

Els fills de l'Anna i el Josep són dels petits de classe / TJERK VAN DER MEULEN Zoom

Les criatures nascudes els mesos de novembre i de desembre podrien tenir un 85% més de probabilitats de repetir curs que les que ho van fer al gener i al febrer del mateix any. La Universidad Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat d’Extremadura van analitzar les dades de 25.887 estudiants de 880 escoles de l’Estat, que van extreure de l’informe PISA de l’any 2009, i van arribar a aquesta conclusió en un estudi realitzat el 2015.

“Pobra Queralt!” és la lamentació de l’Anna Poch, la mare, perquè la petita de casa naixés a finals de desembre del 2016 i no els primers dies del 2017, com estava previst. “L’Anna ha passat un mes seguit dient la mateixa frase”, diu en Josep, el pare de la Queralt, que afegeix que no cal donar tantes voltes al dia del naixement de la criatura.

Els dos fills grans, la Jana i en Pere, també són de final d’any. La Jana, del novembre. I en Pere, de l’octubre. “Esclar que hi ha diferències en una mateixa aula”, continua l’Anna. Per exemple, a la llar d’infants, a la Jana li van retirar els bolquers al mateix temps que a les altres criatures de la seva classe. Ara bé, la Jana era més petita per controlar els esfínters que els de la classe i, a més, per explicar-ho tot en honor a la veritat, cal dir que a la Jana li va coincidir el pas maduratiu amb el naixement d’un germà, en Pere, així que tot va anar costa amunt. “Vam veure clar que a ella no li tocava, malgrat que a l’aula hi hagués un altre ritme”, diu la mare.

L’Anna també remarca la diferència de la Jana a l’hora d’adquirir la lectoescriptura. “Aquest curs, segon de primària, ja llegeix fluidament, i aquest any li hem vist el canvi de voler llegir cada dia, cosa que no passava el curs passat”. En Josep hi assenteix, però afegeix: “Ara potser es veu molt la diferència entre un company de gener i un altre de novembre, com és el cas de la Jana, però ¿què són aquests anys comparats amb la resta de la vida?”

L’Anna es tranquil·litza. “És cert”, reconeix. La lentitud dels primers anys a adquirir hàbits i coneixements queda en una altra dimensió en poc temps. Per exemple, a l’ESO, ¿quants professors tenen en compte si els alumnes són de principi o de final d’any? ¿O fins i tot en els últims cursos de primària?

QUE PASSI EL TEMPS

Així doncs, potser només cal que passi el temps. El professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Prats afirma que “les operacions cognitives s’igualen ràpidament amb l’edat”. I ho fan més ràpidament “que les morals i les socials, però més per l’efecte d’autoimatge que per una altra cosa”, afegeix.

“Les operacions cognitives s’igualen ràpidament amb l’edat”

Enric Prats - professor de pedagogia

Actualment, en algunes escoles, “als petits els agafen per tandes”, diu el professor. Així doncs, “no els fan començar tots al mes de setembre”. Però realment és una qüestió organitzativa, “perquè al capdavall s’acaben igualant”, diu Prats. “El tema de fons és que la distribució per edats és una comoditat organitzativa, però no ens diu res pedagògicament parlant. Si no, ¿per què els esplais organitzen els nens i nenes en grups d’edat més amplis? Per què les activitats familiars recomanen edats més àmplies i no tan segmentades?”, es pregunta el professor de la UB.

TEMPS PER APRENDRE

Els pares de la Queralt apunten intuïtivament molts altres factors: “La petita segur que aprendrà molt dels germans grans; la germana gran, per exemple, ja li llegeix contes”, diuen. És evident que la petita de tres germans tindrà dos exemples propers de qui aprendre, la Jana i en Pere.

Per la seva banda, els autors de l’estudi de la UCM i de la Universitat d’Extremadura apunten a altres factors. “La variable socioeconòmica hi és”, apunta Daniel Santín, coautor de la investigació. I argumenten que “l’educació és un procés acumulatiu: tot el que s’adquireix o es deixa d’adquirir per falta de maduresa quan s’és petit s’acumula al llarg del temps, de tal manera que, si no es té en compte, al final pot tenir conseqüències en termes acadèmics”.

Sigui com sigui, a l’hora d’atendre a les diferències de mesos en una mateixa aula, els autors de l’estudi aposten per flexibilitzar l’edat d’entrada al sistema educatiu segons l’edat de naixement de les criatures. Si no es dona aquesta possibilitat, una altra idea seria proporcionar reforç dins de l’aula per disminuir les diferències. I encara una altra opció seria agrupar els alumnes en classes segons el seu mes de naixement, de manera que la diferència màxima d’edat seria de sis mesos en comptes de dotze mesos.

A la seva consulta, la pediatra Anna Gatell, membre de la junta de la Societat Catalana de Pediatria, aporta una nova mirada. “Des del punt de vista maduratiu, hi ha diferències importants entre els que han nascut prematurs, que habitualment fan el que anomenem catch-up (recuperació) al voltant dels dos o tres anys, i els que no, però no és tanta la diferència entre els nascuts a principis i els de finals d’any”. Té un paper molt important l’estimulació dins de la família i l’entorn de l’infant, per potenciar les seves habilitats, perquè hi ha un factor clau: “El període dels 0 als 3 anys és essencial, perquè és llavors quan les neurones fan connexions”, conclou Gatell.