L’univers de Joan Miró, amb els cinc sentits
El programa Familimiró promou experiències que acosten l’art a grans i petits en una aposta ferma per les creacions més contemporànies
El jugador d’escacs belga George Koltanowski (1903-2000) ostenta encara el rècord de partides simultànies disputades a cegues des que el 4 de desembre del 1960 va jugar 56 partides amb els ulls embenats, amb deu segons per jugada: en va guanyar 50 i va fer taules en tan sols sis. Curiosament, 56 anys més tard la Fundació Joan Miró recorda una altra partida a cegues de Koltanowski, la que es va fer en la inauguració de l’exposició The imagery of chess, a la galeria Julien Levy de Nova York l’any 1944. Organitzada per Marcel Duchamp, Koltanowski va jugar contra els vuit artistes que participaven a la mostra. La Fundació la rememora amb una activitat vinculada a l’exposició temporal Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes, dissenyada amb la col·laboració de l’associació cultural Nyamnyam, Vanessa Tedejo i l’artista Luzie Milena Weigelt. A partir d’alguns temes de l’exposició i conjuntament amb les famílies, creen un nou contingut complementari.
Nyamnyam i Tedejo proposen Fora de joc, que agafa com a referència la famosa partida a la galeria de Nova York, present a l’exposició amb uns documents de l’època. “Aquesta és una part del joc en la qual els participants no hi poden veure però sí interactuar a partir del que senten o del que els envolta”, diu Noemí Tomàs, responsable de la programació familiar de la Fundació, que afegeix que “serà un taller on es dibuixarà a partir dels escacs i el menjar”.
Weigelt, en canvi, intenta entendre quina és l’analogia entre els escacs i la vida a In-Betweens perquè, com remarca l’artista, “tant a la vida com als escacs cada moviment obre una infinitat de conseqüències i resultats probables”. L’artista centra la seva mirada en els espais entre aquests moviments en una instal·lació que tindrà lloc a les taquilles del vestíbul del museu, que seran un tauler d’escacs amb diverses portes que conviden els visitants a descobrir els In-Betweens.
Aquesta activitat, que es farà el dissabte que ve, forma part de la programació familiar, un dels pilars de la Fundació des del seu naixement: “Poc després d’obrir les portes, fa quaranta anys, ja es va fer alguna acció puntual dedicada a les famílies, i tres o quatre anys després consolidava la programació de teatre familiar que encara continua”, diu Tomàs. Amb la inauguració fa deu anys de l’Espai Taller, un pavelló annex a la Fundació, es van començar a oferir també tallers familiars, amb un llenguatge artístic contemporani, relacionats amb els continguts del museu i l’edifici. El 2010, coincidint amb el 35è aniversari de la institució, totes aquestes activitats es van agrupar sota el nom Familimiró.
El balanç que en fa Tomàs és molt positiu: “El Familimiró té gairebé 5.000 famílies associades que disfruten dels avantatges i que participen a les activitats programades. Tot un èxit, però no ens aturem i anem adaptant tota la programació a les necessitats d’aquestes famílies. El museu busca un diàleg més proper amb el públic”. Un públic que no deixa de créixer gràcies a innovadors tallers que promouen mirades diferents i plurals associats a exposicions com la de Duchamp.
CONNEXIÓ INCONSCIENT
Les propostes de Familimiró recullen la filosofia de Miró, que va afegir al nom de la fundació el de Centre d’Estudis d’Art Contemporani (CEAC), i es persegueix que totes les activitats siguin lúdiques però amb un gran rigor de contingut per acostar l’art, en els seus múltiples vessants, a les famílies. Que grans i petits participin en més d’una activitat durant el curs demostra l’encert d’aquesta aposta transversal.
Miró és el nexe d’unió de totes elles. “Moltes de les propostes que programem, ja siguin visites, tallers o espectacles, parteixen de Miró, però no sempre de manera conscient. Però quan treballem sobre la proposta ens adonem que hi ha un lligam amb l’artista, amb algun dels seus processos de treball, escrits o quaderns. La intencionalitat a vegades hi és de bon principi i d’altres sorgeix durant el procés de creació”, anota la responsable educativa de la Fundació.
Els espectacles són l’exemple més clar d’aquest vincle amb l’artista que apareix de manera espontània: “Al desembre tenim programat l’espectacle Carrer del Mar, de teatre d’objectes, en què la companyia Genovesa, Narratives Teatrals, parteix d’objectes que tots tenim a casa, a la feina o a l’escola, els acobla i els dóna una nova vida, de manera que es converteixen en els personatges de l’obra en un procediment que té moltes similituds amb el treball escultòric de Miró”. En el disseny de les activitats hi ha una frase de Miró que ha esdevingut un dogma de fe per als responsables d’aquest espai: “Vull oferir un centre on la descoberta de l’art sigui una experiència viva”. “Això és el que intentem compartir amb les famílies: programar activitats on a partir de la pròpia experiència s’activin les capacitats personals, la imaginació, la creativitat, la intel·ligència per compartir en grup el gran potencial creatiu que te cadascú, i per tant enriquir-nos mútuament de les aportacions dels altres”.
ART I GASTRONOMIA
Una descoberta de l’art que inclou també el món de la gastronomia amb El gust dels objectes, on els més menuts aprendran a fer llaminadures. Es tracta d’una proposta nova perquè combina taller i espectacle. L’espectacle triat és Carrer del Mar, que neix del llibre del mateix nom, fet a partir de cal·ligrames i de les il·lustracions-collage de l’artista Mar Borrajo. “Ens va interessar molt aquesta proposta per la possibilitat de treballar un mateix tema a partir de diversos llenguatges, un taller de collages amb els autors, els objectes que conformen els personatges, relacionats amb les escultures d’objectes de Miró i la poètica d’aquests personatges, la seva forma, la seva olor, el seu sabor, i ho hem relacionat també amb el gust amb un taller de llaminadures artesanes i saludables amb l’ecoxef Maria Pilar Ibern, coneguda com a Gavina”.
Establir connexions i experiències a partir dels diferents llenguatges artístics és el camí que segueix la Fundació amb la voluntat d’enriquir la seva capacitat creativa. “El que no ens esperàvem és que l’acollida fos tan positiva perquè hem exhaurit les entrades per als dos dies”, conclou Tomàs.
Els avantatges dels Amics de la Fundació
Ser Amic de la Fundació, que costa entre 25 i 50 euros, és viure de prop la programació, compartir espais de trobada, participar en activitats, disfrutar d’importants descomptes (50% en les activitats del Familimiró) i tenir veu pròpia. El programa d’Amics de la Fundació també evoluciona i s’adapta als nous usos de museu: al principi va néixer com un programa de fidelització en què el soci rebia unes prestacions a canvi d’una quota, però ara la Fundació es proposa un programa més participatiu i crear un veritable vincle de complicitat per compartir projectes i activitats. Els Amics són part activa de la Fundació.
