Aure Farran

Un centenar d’infants a Catalunya busquen família

Intress presenta la campanya 'Deixa’t acollir per un/a nen/a'

Un centenar d’infants a Catalunya busquen família / INTRESS Zoom

El nombre d’infants acollits en família aliena a Catalunya s’ha doblat en els últims 10 anys i ha passat de 538 el 2004 a 1.034 el 2015, un increment que també s’ha vist reflectit en el nombre de famílies acollidores, que de 363 ha crescut fins a 628. No obstant, avui en dia encara hi ha al voltant de 550 menors de 18 anys pendents de família acollidora, dels quals un centenar tenen menys de 6 anys. La situació és especialment delicada en aquells infants que tenen malalties greus, diversitat funcional o formen part d'un grup de germans.

La Generalitat i entitats com Intress busquen 100 famílies per fer-se càrrec del centenar de nens i nenes de menys de 6 anys que viuen en centres tutelats

Així es recull a l’informe sobre l’acolliment familiar a Catalunya que ha presentat avui l’Institut de Treball Social i de Serveis Socials (Intress), associació sense ànim de lucre especialitzada en la gestió de serveis socials, en el marc de la campanya “Deixa’t acollir per un/a nen/a”, impulsada per l’entitat per donar a conèixer a la ciutadania l’opció de l’acolliment familiar, és a dir, persones que volen fer-se càrrec d’un infant mentre la família biològica no pot tenir-ne cura.

Acompanyada per Agnès Russiñol, directora de l'ICAA (Institut Català d'Acolliments i Adopcions), Pilar Núñez, directora d’Infància i Família d’Intress, ha destacat: “Des d’Intress volem acompanyar l’Administració en el seu mandat de trobar família, de forma esglaonada, per al centenar de nens i nenes de 0-6 anys que es troben en centres tutelats i en la creació d’una cultura d’acolliment que permeti donar resposta als infants que trobin en aquesta mesura de protecció la millor manera de desenvolupar-se i créixer”.

El nombre d’infants acollits en família aliena a Catalunya s’ha doblat en una dècada

La campanya recull en 5 vídeos l’experiència de famílies acollidores, joves acollits i famílies d’origen que expliquen de manera directa la seva experiència, com han viscut el procés de l’acolliment i quines han estat les seves motivacions. 

L’acolliment familiar, un projecte social

A Catalunya, actualment hi ha un total de 6.135 menors als quals s'apliquen diverses mesures de protecció perquè la seva família no en pot tenir cura i l’administració se’n fa càrrec de manera temporal o a llarg termini. D’aquests, 2.672 es troben acollits en centres (el 38,4%); 2.446 (el 35,1%) són a càrrec de la família extensa, és a dir, familiars directes dels menors, i 1.017 viuen amb famílies alienes (el 14,60%) mentre la seva família d’origen intenta refer-se. Això és el que es coneix com a acolliment familiar, un projecte social que una família adopta temporalment de manera totalment solidària perquè els infants i joves puguin pal·liar el patiment i la vulnerabilitat en què es troben en aquell moment.

Alguns dels nens i nenes que necessiten família tenen dificultats, com malalties greus o diversitat funcional, o formen part d'un grup de germans

L’increment de les famílies acollidores registrat durant l’última dècada a Catalunya mostra l’aposta per l’acolliment com una via per garantir que els menors creixin en el millor entorn possible mentre la seva família biològica no se’n pot ocupar. Es tracta d’una mesura de protecció que facilita que puguin ser atesos per una família mentre mantenen el vincle i la relació amb la família d’origen mitjançant visites i contactes establerts i controlats per professionals competents. En aquest sentit, tant la normativa internacional com l’estatal i la catalana sobre protecció dels infants consideren l’acolliment familiar i la seva aplicació amb caràcter prioritari com la mesura protectora més adequada per als infants i joves. 

El perfil de la família acollidora

“No existeix un perfil de persona o família acollidora. De fet, la varietat de famílies és el que busquem les entitats com Intress, encarregades de gestionar els serveis de la Generalitat, per tal de poder trobar aquella família on el nen, nena o jove pugui encaixar millor”, explica Pilar Núñez.

Els requisits bàsics per ser família acollidora inclouen trobar-se en ple exercici dels drets civils, ser més grans de 25 anys i tenir-ne com a mínim 14 més que la persona d’acollida. L’acolliment per a més d’una persona només s’admet en el cas dels cònjuges o parelles que convisquin de manera estable, per als quals n’hi ha prou que un dels membres de la parella ja hagi complert 25 anys. A més a més, les persones sol·licitants han de tenir una situació afectiva equilibrada, disposar de temps per tenir cura de l’infant, tenir una actitud educativa flexible i un entorn familiar socialitzador.

En el procés d'acolliment també és important la voluntat d’acollir per part de tot el nucli familiar que conviu, la capacitat d’adaptació a les noves situacions que comporta l’acolliment i el respecte a la presència de la família biològica.

El procés d’acollida

Un cop les persones o famílies han presentat la sol·licitud es posa en marxa un procés de valoració que estarà acompanyat en tot moment pels professionals d’Intress, en els casos de Lleida i Barcelona, o d’altres en la resta del territori català. Aquest procés inclou entrevistes personals i en el domicili, assistència a formacions específiques i una valoració psicosocial que inclou una aproximació a les característiques de l’infant o infants susceptibles de ser acollits per cada família i el tipus d’acolliment més idoni. 

Existeixen 5 tipus d’acolliments

  1. Acolliment familiar d’urgència i diagnòstic: un acolliment simple (com a màxim 6 mesos) d’infants de menys de 6 anys mentre es valora la seva situació i l’evolució de la seva família.
  2. Acolliment familiar simple: durant un període de temps inferior a dos anys l’infant se separa de la seva família d’origen perquè pugui recuperar-se i tornar a fer-se'n càrrec. Mentrestant pot conviure amb una família que li proporcioni el suport necessari per seguir endavant sense desvincular-se del seu pare i la seva mare.
  3. Acolliment familiar permanent: l’infant o jove és acollit per una família mentre la seva supera una situació que, normalment, requereix un temps més llarg de recuperació. Aquesta tipologia d’acolliment, que es preveu durant un temps llarg i inclús fins a la majoria d’edat del nen, proporciona a l’infant l’estabilitat necessària per créixer segur mentre manté i respecta la seva història i la seva relació amb la família d’origen.
  4. Acolliment en unitat convivencial d’acció educativa (UCAE): aquest acolliment es caracteritza per l’especialització dels acollidors, persones prèviament seleccionades i qualificades per raó de la seva titulació, formació i experiència en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Està enfocat a infants i adolescents que presenten necessitats especials per evitar que continuïn residint en un centre.
  5. Acolliment familiar de caps de setmana i vacances en família col·laboradora: la família col·laboradora -no acollidora- rep durant el cap de setmana i els períodes de vacances l’infant o jove, normalment més gran de 9 anys, que viu als centres residencials d’acció educativa (CRAE), per tal que tingui referents familiars i els pugui mantenir al llarg del temps. 

Al centre d'acollida d'Intress a Barcelona s'hi van acollir 68 infants durant el 2016. El 75% dels acolliments van ser simples o permanents i la resta en urgència i diagnòstics, mentre que l’acolliment en UCAE va suposar el menor nombre de casos. A Lleida, del total de 66 infants acollits el 2016 39 ho van fer en modalitat d’acolliment simple i permanent (60%), 7 en urgència i diagnòstic (10,1%), 4 en UCAE (6%) i 16 en col·laboració (24%).