TRIBUNA OBERTA
XAVI NUS I GARRELL

Vull tornar a anar de colònies!

Xavi Nus és President del MCECC de la Fundació Pere Tarrés

Vull tornar a anar de colònies! / FUND. PERE TARRÉS Zoom

Encara puc sentir el pes de la motxilla a l’esquena. Tenia 11 anys i marxava per primer cop a la casa de Colònies Montsant (Vilaller, Alta Ribagorça), l’inici d’una gran aventura. Vaig quedar tan sorprès i entusiasmat de l’experiència de les colònies que, quan a la tornada vaig baixar de l’autocar, el primer que vaig dir als meus pares va ser: “L’any que ve vull tornar a anar de colònies!” En aquell moments no era conscient de tot el que havia après aquells dies, amb els companys i monitors, uns veritables exemples de compromís. Va ser anys més tard, quan jo també vaig iniciar la meva etapa com a monitor, que vaig prendre consciència de la importància de la feina, silenciosa, dels meus monitors d’aquelles primeres colònies.

Revisc el record d’aquelles primeres colònies ara que s’inicia l’estiu, s’ha acabat l’escola i els infants comencen les vacances. Però les vacances no són sinònim d’aturar-nos i no fer res, són unes setmanes en què casals, rutes, colònies, camps de treball i campaments ompliran el temps de lleure dels infants i joves. Un temps amb sentit i educatiu on aprendran a través del joc i de les excursions, activitats programades amb l’esperit incansable de monitors i monitores.

Si les activitats de lleure són sempre un entorn excel·lent, l’estiu és l’estació més pròpia per viure-les, ja que la convivència és més intensa, es treballen hàbits en la quotidianitat, es resolen conflictes, s’aprèn a arribar a acords, a guanyar autonomia personal, a superar les pors, a menjar de tot, a caure i a posar-se dret, tots ells reptes diaris que ajudaran l’infant a créixer. Aquestes activitats esdevenen una escola de vida on aprenen a ser ciutadans compromesos del present i del futur de la nostra societat, un espai on desenvolupar-se personalment i socialment acompanyats dels seus monitors i monitores.

I és que els monitors són joves, voluntaris, autèntics i, per tant, creïbles. Persones responsables dels infants i del seu creixement, compromeses amb temps i esforços i coherents amb la manera de fer i ser. Per tot plegat, esdevenen referents dels infants i joves que acompanyen i generen els espais idonis perquè els infants visquin com a infants i creixin com a persones.

A l’esplai, els monitors deixen petjada en el camí de la vida dels infants, són significatius. Després d’anys de monitor i de compartir hores amb altres joves que com jo dediquen el seu temps al lleure, vaig rebre el missatge d’un noi a qui havia fet de monitor que em deia: “Dilluns que ve començo a treballar, estic molt content. Quan arribes a aquest punt i et pares a pensar què ha significat l’esplai a la teva vida, veus que t’ha proporcionat educació, valors, que t’ha fet créixer com una persona entre d’altres. I ara m’han ajudat a aconseguir un lloc de treball. Estic molt orgullós i molt content, moltes gràcies per tot”.

Som una societat afortunada de poder comptar amb aquests referents. Gràcies a tots els monitors i monitores que amb la seva educació, compromís, responsabilitat i entusiasme faran que aquest estiu milers d’infants tornin a dir: “L’any que ve vull tornar-hi!”