Aure Farran

Les solidaritats amb ulls d’infant

Resultats de l’estudi 'Les solidaritats amb ulls d’infant': els infants es pregunten pel nen que pateix, per la nena refugiada o pel company que plora  

les solidaritats amb ulls d'infant / MARC ROVIRA Zoom

L’Editorial Mediterrània i l’Obra Social Sant Joan de Déu han presentat els resultats de l’estudi 'Les solidaritats amb ulls d’infant', elaborat per Jordi Collet i Sabé, professor de sociologia de l’educació a la UVic-UCC. 

L’estudi és una anàlisi dels valors expressats pels nens i nenes al voltant de la solidaritat a través de més de 1.000 contes escrits en el marc del premi Pilarín Bayés. El llibre ofereix també reflexions i pistes educatives per educar millor els infants en la solidaritat.

L'estudi analitza 1.021 contes, procedents de 154 escoles catalanes, sobre la solidaritat, escrits per nens i nenes en el marc del premi Pilarín Bayés 2016

Aquest estudi ha analitzat la solidaritat, tal com la veuen els infants del nostre país, d’una manera general. Així trobem que no hi ha una única solidaritat, sinó nens i nenes concrets, amb mirades diverses i experiències divergents sobre la solidaritat, tot i que comparteixen punts essencials.

Què significa ser solidari per als infants?

En gairebé tots els casos, ser solidari implica fer alguna cosa directament per a algú, individualment o, quan cal, de manera col·lectiva, en xarxa, amb la implicació de molts agents que acaben fent un tot més potent, més gran i amb més impacte. És el que s’anomena "solidaritat en xarxa", amb la idea de "Junts podem fer grans coses per ajudar a les persones que ens envolten i que ho necessiten".

Les pràctiques solidàries estan molt presents en l’imaginari infantil i són vistes i viscudes com un valor important, positiu i que val la pena practicar

Es perceben dos grans models de solidaritat, una vinculada al model tradicional de 'donar' diners, joguines, menjar, etc., i un model més innovador que implica acompanyar algú i donar-li suport en situacions ben diverses, així com fer alguna cosa per a algú que ho requereix.

Els infants tenen clar que no totes les solidaritats són iguals, que hi ha diferents graus i conseqüències. Existeix una solidaritat unilateral amb efectes més baixos i menor implicació personal, i una solidaritat que genera més impacte i transformacions en la vida dels altres, però que requereix més implicació personal. Així doncs, no és el mateix acollir un nen o nena un mes, un any o per sempre, i tampoc és el mateix ajudar un infant simpàtic i agraït que un malalt rondinaire. Aquesta diferenciació dels graus de la solidaritat es reflecteix en molts contes, especialment els dels infants més grans.

Qui rep la solidaritat?

Les persones que reben la solidaritat descrita als contes es centren en dos grans focus. Per una banda, l’entorn proper: família, amistats, poble o ciutat, i per una altra l’entorn més llunyà: amb persones que viuen situacions de dificultat al Tercer Món.

La motivació més nombrosa ha estat que la solidaritat es fa amb relació amb algun tipus de 'norma' que diu que "s’ha de ser solidari", i les principals motivacions de ser solidari són:

· "Ens hem d’ajudar els uns als altres i així tot anirà millor"

· Per empatia, "Ho faig per als altres, perquè no m’agrada que pateixin", etc.

· Egoistes positius, "Ho faig perquè em sento bé essent solidari"

La motivació "Avui per a tu i demà per a mi" no ha estat gaire present als relats presentats.

Ser solidari implica fer alguna cosa directament per a algú, però poques vegades ho vinculen amb la denúncies de les causes d’un problema o injustícia

Podem observar que l’empatia o la llàstima són, sovint, el primer esglaó de la solidaritat. Tot comença per alguna cosa que els toca la pell i 'obliga' a donar una resposta de fraternitat, de suport a una altra persona. 

Quines conseqüències té ser solidari?

En primer lloc, consideren que les persones que reben la solidaritat se senten millor, estan més bé i són més felices. En segon lloc, i des del punt de vista contrari, les persones que practiquen la solidaritat obtenen benestar i felicitat, i fins i tot es pot observar en alguns contes que ser solidari també implica un reconeixement social per a la persona que l’exerceix. I per últim, la solidaritat implica un món millor, un argument molt present en el discurs i les preocupacions infantils. Es pot observar una gran maduresa dels infants a l’hora de vincular la solidaritat amb aquesta dimensió més col·lectiva d’anhel d’un món més just per a tothom. 

La solidaritat oblidada

Cal remarcar que els infants poques vegades vinculen la solidaritat amb la denúncia de causes d’un problema o d’una situació injusta. 

També troben que la pobresa i exclusió social a casa nostra (Quart Món) queden força amagades, amb algunes excepcions. S’observa que algunes actituds solidàries més paternalistes no es pregunten per les causes de la pobresa a casa nostra.

La solidaritat mal entesa

Aproximadament un 10% dels contes han vinculat la solidaritat amb temes que poc hi tenen a veure com ara aventures dels protagonistes, superar dificultats, peripècies, etc.

Hi ha visions esbiaixades com la de la solidaritat des de la perspectiva "El ric que salva el pobre i desgraciat", o la d’aquell que arriba, distribueix uns recursos que són gairebé màgics i se’n torna per on va venir sense cap mena de vincle amb l’entorn, la comunitat o les causes del problema. N'hi ha una altra encara pitjor, que s’entén com "Donar el que no vols o el que no t’agrada".

També s’ha observat que alguns infants confonen la solidaritat amb el patiment, el dolor, ol’exclusió propis. Aquests contes exposen, en alguns casos, un cantó fosc de la realitat social i de la infantesa. 

Per què treballar la solidaritat a casa i a les escoles? Conclusions

L’autor de l’estudi conclou que les solidaritats aparegudes als contes són una gran oportunitat per fer i fer-nos preguntes sobre nosaltres, els altres i sobre la nostra relació amb el món. 

Hem d’estar alerta dels riscos que tant els estereotips i els prejudicis cap a una determinada població com el sentimentalisme i l’activisme cec plantegen a l’educació per la solidaritat.

També cal evitar una solidaritat només de l’acció, sense fer-se preguntes sobre el nostre rol com a 'solidaris', així com els prejudicis que etiqueten uns grups o persones com a 'dignes de rebre solidaritat' i d’altres que no.

Tota educació per a la solidaritat comença per bones preguntes que infants i joves es fan a partir de situacions o realitats concretes, pròximes o llunyanes: per què hi ha pobres a la ciutat o al poble?, per què volen venir els refugiats o els immigrants?. Els infants es pregunten pel nen que pateix, per la nena refugiada, pel company que plora.

El debat de la solidaritat implica respondre a què podem fer i per què ho hem de fer? Els educadors hauran d’acabar gestionant aquesta pregunta com a motor de la solidaritat. La solidaritat és una acció transformadora, que és alhora reflexiva (comprensió i interès per la situació de l’altre) i transitiva (acostar-se a l’altre, assumir la seva realitat i fer-hi alguna cosa).

Participació de les escoles

En els premis Pilarín Bayés 2016 hi van participar un total de 1.021 contes provinents de 154 escoles catalanes, de les quals 78 són públiques, 74 concertades i 2 privades. Per franges, 221 contes són de cicle inicial, que treballen el conte de manera col·lectiva a nivell de tota la classe, 282 de cicle mitjà i 518 de cicle superior, que poden escriure’l individualment o de manera col·lectiva. Pel que fa a la província de procedència, 647 provenen de Barcelona, 186 de Tarragona, 95 de Girona i 93 de Lleida.