Hora del pati: què fem amb els mòbils?

Els nadius digitals, la generació que ha crescut amb internet i que avui són adolescents, ja tenen mòbil (la gran majoria). Segons dades de l’última enquesta de l’INE, de l’octubre passat, el 95,2% dels menors utilitzen internet i l’ús dels ordinadors se situa entorn del 94,9%. És la primera vegada que internet supera l’ordinador i això es deu, en gran mesura, a les connexions a través de smartphones o tauletes. Aquests índexs altíssims expliquen l’ús exponencial del mòbil entre la població infantil (entre 10 i 15 anys), que ha passat del 67% el 2015 al 69,8% el 2016. El tram que més creixement experimenta és, precisament, el dels 11 anys, en què s’ha passat del 42,2% l’any passat a superar el 50% enguany. A aquesta edat és quan es fa el gran salt: un de cada quatre nens de 10 anys tenen mòbil però, en canvi, als 15 anys la proporció se situa en un 94%.

Aquesta realitat ha fet que moltes escoles es vegin abocades a establir algunes normes sobre l’ús dels mòbils a les aules, segons els seus avantatges i inconvenients. Les línies sempre són fines perquè la llei d’educació de Catalunya, en els articles 58 i 59, estableix que tant en l’educació primària com a l’ESO s’han de desenvolupar les competències necessàries per a l’ús de les tecnologies; i que la capacitat d’integrar de manera ordenada les tecnologies digitals en les activitats d’ensenyament i aprenentatge configura un element clau per assolir aquestes competències amb l’objectiu que els estudiants incorporin l’habilitat d’aprendre de manera autònoma al llarg de tota la vida.

Competències digitals bàsiques

Basant-se en la llei, el departament d’Ensenyament classifica les competències bàsiques digitals en quatre grans àmbits:

• Instruments i aplicacions
• Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge
• Comunicació interpersonal i col·laboració
• Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Però, alhora, la mateixa llei deixa en mans dels centres educatius l’autonomia per decidir quins recursos necessiten i quins procediments segueixen per aplicar el seu propi projecte educatiu, fet pel qual les escoles han de fer front a les virtuts de tenir a mà una eina com el mòbil, amb moltes aplicacions pedagògiques de gran utilitat.

PROHIBIT A L’HORA DEL PATI

A l’Escola Tecnos de Terrassa el mòbil “s’apaga tot just entrar a les aules, tret que el professor l’autoritzi per fer alguna activitat”, explica Gemma Elias, directora del centre.

Les normes en aquest centre escolar són estrictes. “Si el mòbil sona a classe -i no és una alarma- es requisa una setmana; si algú era reincident, un mes, tot i que això no ha passat gaires vegades”, apunta la directora. Elias assegura que, com tot, “és una qüestió d’hàbits” i els alumnes s’hi han avesat sense gaires problemes. Però l’escola va decidir fer un pas més i també va optar per prohibir-ne l’ús a l’hora de l’esbarjo en el cas dels cursos de primer i segon d’ESO: “Tenen edat encara per jugar i escampar la boira”, justifica Elias. La conclusió és que el xivarri ha tornat al pati i n’estan satisfets.

Cal tenir en compte que parlem de canalla de 12 i 13 anys, que aquestes mesures no afecten els de tercer i quart d’ESO ni els de batxillerat.

RECURS PEDAGÒGIC

A l’IES Matadepera es va detectar un mal ús en un grup de WhatsApp d’un dels cursos. L’equip docent va proposar “una setmana sense mòbils a l’escola o deixar-los a les taquilles” i van aprofitar aquells dies “per fer reflexions i aprendre sobre l’ús de les tecnologies”, diu Xavi Ros, director de l’institut. La mesura va servir per tractar “el mòbil com una eina bàsica per utilitzar-la com a reforç educatiu”. La norma no ha passat d’aquí, però s’ha intentat “fer molt actives les hores del pati” i conscienciar que “no es pot gravar sense permís” i que, com amb tot, cal “aprendre a fer un bon ús dels mòbils”.

Fills i mòbils, algunes recomanacions

Mariola Dinarès és periodista i presentadora del programa Popap, de Catalunya Ràdio. És mare del Marcel, que farà 12 anys a finals de desembre: “És un dels pocs de l’institut que encara no tenen mòbil”. Això sí, “té un ordinador per anar a classe i el fa servir per a les seves coses”. A casa, també hi ha consola i una tauleta “que va circulant per casa”, “o sigui que no es pot dir que com que no té mòbil està desconnectat”. Aquests són els 5 consells de la Mariola per a pares i mares en relació al telèfon mòbil:

• Endarrerir al màxim la compra del mòbil. Tot i que a primer d’ESO comencen a anar sols a casa i ens fa la sensació que tenir-los controlats és més fàcil amb mòbil, s’aconsella a partir dels 15 anys.
• WhatsApp per cohesionar-nos. El WhatsApp amb el teu fill pot ser molt útil per comunicar-vos de forma més sincera i fluida. Posa-li un emoji amb un petó, que sempre agrada, encara que sigui de la pesada de la mare.
• Pares i mestres digitals. És fonamental que els pares i els mestres estiguem al dia i no ens desconnectem. Els pares han de saber quines són les principals xarxes socials i quines són les noves aplicacions. Si les coneixem, els fills ens respectaran més i compartirem més coses.
• Hores de desconnexió. Cal començar a aplicar a casa i a l’institut hores de desconnexió del mòbil. A casa, proposo posar un temporitzador que talla la wifi a partir de les deu de la nit. D’aquesta manera, tant pares com fills sabrem que hem de deixar de navegar i començar a descansar.
• El mòbil com a eina d’aprenentatge a classe. Quan ens hàgim organitzat amb hores per xatejar i comunicar-nos, hores per als deures i hores per parlar entre nosaltres, aleshores els mòbils ja podran entrar a l’aula per treure’n partit.