Escola 15/04/2017

Escoles que engresquen a llegir

La passió per llegir s’encomana casa, però també a l’escola. Us presentem dues iniciatives en aquest sentit: un dietari per registrar les lectures dels alumnes i una lliga de la lectura

Paloma A. Usó
3 min
ESCOLES QUE  ENGRESQUEN A LLEGIR Dibuixos al cicle inicial, 4 idiomes a ESO

Són escoles que engresquen a llegir i a disfrutar de les lletres. Els equips docents tenen clar que la promoció de la lectura és clau per a l’educació i per al creixement personal de l’alumnat. I per això han implantat sistemes plens de creativitat i que connecten amb les emocions perquè els llibres siguin atractius per a petits i adolescents. És el que fan als centres educatius Thau, de la Institució Cultural del CIC, on han impulsat l’ Apunt de lectura. L’altra iniciativa que crea autèntics fans lectors és La Lliga dels Llibres de l’escola rural Maians-ZER Tres Branques de Castellfollit del Boix (Bages).

Teresa Triadú és una de les impulsores de l’Apunt de lectura. Explica que “els alumnes creixen i viuen a les escoles Thau durant 13 anys; hi aprenen valors que esdevindran puntals de la seva vida, com la lectura. L’Apunt de lectura és un suport que serveix per emmagatzemar-hi les lectures. D’aquesta manera, l’alumne va prenent consciència que cada lectura l’acosta a una realitat concreta i diferent i n’aprèn el valor”, detalla. A les escoles Thau donen l’Apunt a primer de primària, quan l’alumne ja ha adquirit la competència lectora. “Durant 10 anys d’escola, cadascú viurà les lectures d’una manera determinada i les interpretarà de maneres diferents segons l’estat maduratiu o emocional, la personalitat i els gustos propis. Les lectures s’enregistren al quadern com un tresor personal i intransferible, com a riquesa pròpia o com a fet identitari”, continua. Triadú ha constatat que per a cada alumne, el seu Apunt de lectura. “Podrà recordar el punt de partença de la seva vida lectora, l’evolució personal en aquest camp i pot ser un quadern biogràfic i d’identitat significatiu. L’alumne hi enregistra les seves lectures a mà i quan deixi l’escola als 16 anys serà conscient del canvi cal·ligràfic que ha anat fent i que està lligat al seu creixement personal. Al final, té el reflex de tot un camí educatiu al nostre centre”.

COMPETIR AMB UN MATEIX

Núria Corbella i Cecília Jofré són les mestres de l’escola rural de Maians i, alhora, unes apassionades lectores. Inspirades per la Lliga de la Lectura que el mestre Jaume Centelles va engegar fa 30 anys en biblioteques i centres educatius del Baix Llobregat, aquestes docents van impulsar una altra lliga en petit format el curs 2015-16. Tenen 19 alumnes i cada curs els proposen que “escullin i llegeixin, com a mínim, dos llibres per trimestre d’una àmplia llista d’autors adaptada a la seva edat”. Elles, amb la complicitat de les famílies, després els fan un petit test per comprovar que hi ha hagut comprensió lectora. “Els resultats són molt bons perquè els alumnes competeixen amb ells mateixos. Tenen ganes de llegir més perquè no són lectures obligades, sinó que ells trien el que més els motiva. Potencien la velocitat i la comprensió lectora, milloren l’expressió oral a l’hora d’explicar què han llegit, i se’ls obre la ment perquè descobreixen nous llocs, personatges i nous gèneres”, detalla Corbella.

Mireu! Un tros més del drac del Criatures! Ja els heu caçat tots?

Al poble no tenen biblioteca, però sí que hi arriba un bibliobús de la Diputació de Barcelona, i l’Ajuntament ha cedit a l’escola un espai per crear una biblioteca nova. “És un projecte molt motivador, que ens ajuda a créixer a tots i genera passió per la literatura. L’any passat una alumna de tercer de primària va llegir 30 llibres! La mitjana és d’entre 15 i 18”.

Dibuixos al cicle inicial, 4 idiomes a l'ESO

Als centes Thau, l’ Apunt de lectura s’adapta a cada nivell educatiu. “Cada cicle sorprèn amb un color de lletra diferent i les fitxes ofereixen camps diversos que els alumnes completaran segons les seves possibilitats”, detalla Triadú. Al cicle inicial l’alumne fa una interpretació plàstica del que ha llegit. “Comencem a treballar la competència comunicativa; es tracta d’expressar l’experiència viscuda a través del text, els sentiments que ens ha despertat la realitat llegida per mitjà d’un dibuix”. Els alumnes de cicle mitjà de primària ja s’hi trobaran un camp que exigeix criteri i maduresa: M’ha agradat... Al cicle superior s’hi afegeix el camp Què en recordaré... “Convidem l’alumne a fer una projecció de futur i a prendre consciència que tot el que llegim i coneixem queda en la memòria”. A l’ESO llegeixen en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.

stats