JOSEP PASTELLS

Emocions contra el fracàs escolar

Tati Cortés ha ideat el mètode CORMA, basat en la constància, l’organització, la responsabilitat, la memòria i l’aprenentatge

Tati Cortés ha ideat un nou mètode contra el fracàs escolar / DAVID BORRAT Zoom

El fracàs escolar no només afecta els estudiants que el pateixen, sinó també els centres educatius i la societat. Més enllà del rendiment acadèmic i les qualificacions, aquesta problemàtica condiciona el desenvolupament social, ètic i afectiu d’uns alumnes que sovint no assoleixen els mínims educatius necessaris per respondre a les exigències del mercat laboral. La necessitat de combatre aquest fenomen ha generat l’aparició de pautes i tècniques que, en últim terme, incideixen en l’atenció individualitzada als estudiants. És el cas del mètode CORMA, ideat fa un parell d’anys per Tati Cortés, doctora en pedagogia aplicada per la Universitat de Múrcia i mestra a l’escola Puig de les Cadiretes de Llagostera.

Les cinc lletres d’aquest mètode -C de constància, O d’organització, R de responsabilitat, M de memòria i A d’aprenentatge- aporten claus per evitar el fracàs escolar inserint en les tècniques d’estudi les emocions en alumnes de primària, secundària i batxillerat. L’objectiu és treballar la motivació personal a partir dels continguts de les àrees curriculars de cada curs.

L’objectiu és treballar la motivació personal a partir dels continguts de les àrees curriculars de cada curs

Ara fa tres cursos, abans de dissenyar per escrit el mètode CORMA, Tati Cortés va fer una prova amb estudiants del cicle superior. “Quan arriben a secundària, molts alumnes que a primària tenien èxit acadèmic pateixen fracàs escolar i emocional. Això va fer que em plantegés treballar les tècniques d’estudi de les emocions i, entre aquestes tècniques, la motivació”, explica. “Evidentment, si primer treballem la part emocional i aconseguim que hi hagi motivació, organització, constància, etcètera -segueix Cortés- obtindrem un millor rendiment acadèmic i podrem aprendre a estudiar amb èxit i bons resultats. Quan donava classe a la universitat també vaig adonar-me que molts alumnes no sabien estudiar, no sabien gestionar el temps. Em comentaven les hores que es passaven estudiant la teoria, tot i que en molts casos no aprovaven i les notes eres pèssimes. Per tant, alguna cosa no feien bé”, recorda.

"Si aconseguim que hi hagi motivació, organització, constància, etc. obtindrem un millor rendiment acadèmic"

Tati Cortés - Pedagoga

Llavors va fer una enquesta a nivell personal amb uns 200 alumnes. “Només dotze sabien aplicar les tècniques d’estudi correctes tot i haver d’afrontar la selectivitat”, explica. Aquests resultats van ser determinants perquè es decidís a realitzar una prova pilot durant un trimestre amb els alumnes de cicle superior de l’escola. “Els resultats van ser molt positius”, remarca. Aquell trimestre, un percentatge elevat d’alumnes van aprovar més assignatures i van treure millors notes. “Però és evident que dur a terme un projecte d’aquestes característiques implica una organització horària i docent molt important que moltes vegades és impossible d’aplicar”, admet Cortés. “L’escola va posar-hi molta voluntat i es van organitzar els horaris per poder-lo aplicar, però malgrat l’èxit d’aquell trimestre al cicle superior, no es va poder acabar. En una escola de 300 alumnes i de tantes edats, sempre sorgeixen prioritats, hi ha moltes altres necessitats. Per poc que es pugui, però, ho tornarem a provar”, afirma.

MEMÒRIA VISUAL I RESUMS

Cortés treballa sobretot amb estudiants de cicle superior. “Ara mateix, les dificultats més importants són saber fer resums”, observa. Com que a aquesta edat la memòria visual és la que tenen més desenvolupada, aprofiten aquest recurs i treballen molt amb colors. En una de les sessions, per exemple, quan repassa amb en Marc una de les assignatures que li costen més, li fa subratllar la idea principal de la lliçó amb color groc. Les paraules que defineixen o resumeixen la idea les encercla en vermell. Així, en Marc memoritza visualment la paraula que hi ha dins el cercle. “A l’examen podrà desenvolupar la idea a partir de les paraules encerclades”, remarca Cortés. En el cas de la Laia, li fa fer molts dictats ràpids de dos minuts i l’ensenya a abreviar. “D’aquesta manera, quan pren apunts a classe és com si hagués fet una repassada al contingut”, subratlla la creadora del mètode CORMA.

A la consulta privada, Cortés fa cursos intensius de tres sessions d’una hora i mitja cadascuna. Ensenya als alumnes a organitzar el seu temps i el seu horari, a prioritzar les tasques importants. “Introduïm les tècniques d’estudi segons l’edat i les necessitats de cada alumne després d’entrevistar-nos amb els pares”, apunta. Quan han après la tècnica que més els funciona, l’apliquen a casa al llarg del curs. Sobretot treballen la motivació de manera individual. Com que hi ha pocs alumnes, la mestra pot atendre millor les seves demandes i enfocar les tècniques d’estudi segons les seves necessitats i habilitats. De fet, es tracta de pautes ja existents “però basades en les capacitats cognitives de cada alumne”, diu Cortés. “Funciona perquè és un estudi personalitzat. No és el mateix aprendre a fer un mapa conceptual a primària que a secundària, i no és el mateix fer-ho en l’àrea de medi que en la de matemàtiques. A més, està enfocat de manera que el puguin utilitzar quan ja no vinguin a la consulta”, afegeix.

HABILITATS I DESTRESES

Per començar amb el mètode només cal saber llegir i descodificar. Les cinc habilitats en què s’incideix són pròpies de les tasques diàries dels alumnes i s’adquireixen mitjançant uns bons hàbits de treball. La constància s’aconsegueix en el dia a dia, seguint uns hàbits que s’aprenen a la primera sessió i marcaran el treball de cada alumne. L’organització està molt relacionada amb l’horari, que s’ha de seguir amb molta cura. La responsabilitat també s’adquireix portant tot el material necessari per a l’estudi, seguint l’horari i la constància. La memòria és una habilitat innata, però es pot millorar fent activitats específiques i observant si l’alumne en té més d’auditiva o de visual. Finalment, l’aprenentatge es concreta en les tècniques d’estudi, com per exemple el subratllat o els mapes conceptuals, que ajuden a assimilar els continguts de cada àrea. “Totes aquestes habilitats i destreses faran que l’alumne es motivi, agafi uns hàbits de treball i apliqui les tècniques d’estudi que més li convinguin”, assegura Cortés.

Amb tot, adverteix que hi ha casos molt complicats, sobretot a batxillerat o a la universitat: “Han après a empollar i durant l’examen ho deixen anar tot i després no recorden res. Aquest mètode, però, no serveix a tothom, ja que el més important és entendre la teoria i trobar sentit a tot el que ens ensenyen”, conclou.