TRINITAT GILBERT

Mates, la meva assignatura preferida

La pedagoga Maria Antònia Canals sosté que les matemàtiques s’han de tocar. És la creadora d’Els Reglets, uns jocs de fusta per fer mil i una operacions

La pedagoga Maria Antònia Canals és la creadora d’Els Reglets / PERE VIRGILI Zoom

Maria Antònia Canals (85 anys) es recorda de petita comptant a tota hora. Avui encara ho fa. “Les matemàtiques formen part de la vida”, diu a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, on té el Centre d’Activitats i d’Àmbit de Reflexió per a l’Educació Matemàtica (CAÀREM), és a dir, on conserva tots els materials que al llarg de tota la seva vida professional ha creat o fet servir per explicar les matemàtiques.

“Entenc que les criatures no vulguin passar-se el dia omplint fitxes amb un llapis i una goma, fent operacions contínuament”, explica. Ella, que és creadora dels materials de fusta Els Reglets -unes peces de fusta amb què es poden tocar mil i una operacions matemàtiques-, fins i tot defensa l’ús de la calculadora: “Si dónes una calculadora a una criatura, li pots dir que faci sumes que donin l’import que nosaltres vulguem, per exemple”. La calculadora és una de les eines que té al CAÀREM.

Canals ha mirat sempre, com a professora, que les criatures toquessin amb les mans els conceptes abstractes que expressen les matemàtiques. “El llenguatge abstracte es va desenvolupant lentament, a partir dels 6 o 7 anys, i d’aquí que sigui tan important que les matemàtiques s’adaptin a l’edat de les criatures”. Un bon material, com els reglets de fusta, provoca el pensament abstracte. “Aquest és el put de la filosofia Montessori, que jo tant he seguit, fins que vaig voler seguir el meu propi camí”, diu Canals.

Per la seva banda, el matemàtic i pedagog Joan Gómez Urgellès reconeix que les matemàtiques “no acostumen a aixecar passions”. Per què? “Potser per un abús del formalisme que es va imposar l’any 1950 i que va provocar urticària cap a les matemàtiques. En molts llocs s’usa pedagogia del segle XIX en ple segle XXI”. Per això ell proposa entrar a l’ensenyament/aprenentatge de les matemàtiques amb exemples quotidians. “Podem parlar de proporcions a partir de fotografies que ampliem amb els mòbils (la tecnologia ens obre moltes possibilitats); podem parlar d’estadística i probabilitat a partir de sondejos electorals (últimament estem molt familiaritzats amb la cultura democràtica); es pot introduir la geometria a partir de l’art i de la proporció àuria; usar l’aritmètica i l’Excel com a eina per esbrinar dates en calendaris (per exemple, els anys de traspàs); introduir elements com l’índex de massa corporal i el consum per mostrar aplicacions del dia a dia; els codis de barres per identificar productes; mesures actuals i les seves equivalències (byte, mega, giga)”.

ÚTILS I ATRACTIVES

Dit amb altres paraules, “les matemàtiques poden ser útils i atractives”, diu Joan Gómez, perquè no vol dir realitzar un seguit de rutines, ni fer més temes, és en tot cas oferir més idees i més creativitat. El pedagog i matemàtic defensa especialment l’esperit crític que desperten les matemàtiques, i el fet que el llenguatge matemàtic no és el punt de partida sinó el punt d’arribada.

A l’Institut Baix a Mar, de Vilanova i la Geltrú, el departament de matemàtiques ha batejat aquest any una aula amb el nom de Maria Antònia Canals. Hi apleguen les eines que fan servir per explicar matemàtiques. És l’aula taller, l’espai on els alumnes gaudeixen fent matemàtiques. “La meva feina com a professor és despertar la motivació latent en tots els nostres alumnes, perquè és la clau per a un bon aprenentatge”, explica el professor Jordi Font.

Font sosté que les matemàtiques s’han d’explicar com la manera habitual d’aproximar-se als problemes: “Al llarg de la història de les matemàtiques, l’ésser humà ha partit d’un problema, l’ha investigat, l’ha simplificat, n’ha observat algunes regularitats o propietats, ho ha intentat formalitzar per poder-se comunicar i, en el millor dels casos, ho ha demostrat després de molt d’esforç. Aleshores, ¿per què han de començar les nostres sessions per allò més abstracte o llunyà a la realitat dels nostres alumnes?”, es pregunta.

Per acabar, el professor del mateix departament del Baix a Mar Roger Grau sosté que els alumnes han de conjecturar, investigar i arribar a conclusions pròpies. “S’ha acabat allò d’explicar la suma i llavors dir als alumnes «Ara farem un problema», perquè ells ja saben que se solucionarà amb una suma, és evident”. Fet d’aquesta manera es podria acabar l’associació de matemàtiques amb assignatura os. “Les matemàtiques no són les operacions; això només són mètodes per arribar a solucions”.

Malgrat això, és cert que la matemàtica, diu el professor Grau, “té punts d’abstracció que de vegades són complexos, però amb l’ajuda del professor i dels materials ens sorprendríem de com un alumne de 2n d’ESO pot intuir conceptes de batxillerat sense problemes”.