Alumnes d'escoles innovadores. Com les valoren?
OLGA VALLEJO

Alumnes d'escoles innovadores. Com les valoren?

Alumnes d'escoles innovadores. Com les valoren? / FRANCESC MELCION

Els diferents actors relacionats amb el món educatiu tenen actiu un gran debat sobre innovació a les aules. Però, què en pensen els alumnes de l’escola?

Mares, pares, mestres, pedagogs, pensadors… Tothom hi diu la seva sobre el sistema educatiu. Què s’ha d’aprendre, com, quan o per què. Però, què en pensen els estudiants de primària i secundària? Donem veu als grans protagonistes del món educatiu, alumnes d’escoles innovadores públiques i concertades, grans i petites, que ens diuen què els sembla la manera com aprenen.

La Blau (15) sabia que a l’Institut Joan Oró de Lleida treballaria per projectes i que part de les classes serien en anglès. Admet que al principi tenia una mica de por, creia que no seria capaç d’aconseguir-ho, patia per si ho entendria prou i pel fet de treballar en grup, però s’hi ha adaptat ràpid: “Ha sigut fàcil aprendre a treballar junts, ens repartim la feina, compartim el que hem entès. Tots hem evolucionat, hem crescut com a grup i individualment. Treballar per projectes cohesiona i alhora guanyes confiança, et vals per tu mateixa; aprens a acceptar les opinions dels altres i contrastes el que pensa cadascú, entens que hi pot haver més d’una idea vàlida”.

ADAPTAR-SE ALS CANVIS

L’Institut Joan Oró forma part d’Escola Nova 21, el projecte d’innovació educativa al qual s’han adherit més de 450 centres amb l’objectiu de consolidar un sistema educatiu innovador i avançat. La directora de l’institut, Emma Carreras, explica que el curs 2017-2018 sortirà la primera promoció de 2n de batxillerat que han treballat per projectes. Està segura que els anirà bé perquè han rebut una educació que els dota d’eines per ser creatius, trobar solucions i resoldre problemes. Els últims anys han capgirat el centre, i han passat de tenir vuit sol·licituds com a primera opció a tenir quatre línies a 1r d’ESO, i nanos que es queden fora. “Les famílies valoren aquest tipus d’ensenyament”, diu convençuda.

Per la seva banda, l’Escola Pompeu Fabra de Barcelona treballa per projectes des del 1992. Llavors es considerava una escola de renovació pedagògica. 25 anys més tard continua sent un centre petit. La seva directora, Leonor Carbonell Carvajal, entén que l’escola és un espai on tothom ha de tenir la possibilitat de créixer i aprendre amb totes les capacitats, interessos i necessitats. L’Àlex (11) és alumne de la Pompeu Fabra des de 3r de primària. Recorda que al principi tot era una mica diferent de l’experiència anterior. “També teníem taules i cadires però aquí treballem molt més en grup i tenim el racó de lectura”, comenta l’Àlex. No m’acaba d’entendre quan li pregunto si li agrada la seva escola: “Esclar, per què no m’hauria d’agradar? El que em costa més és coavaluar, prefereixo els exàmens amb les preguntes de sempre”. L’escola, després de modificar l’estructura organitzativa i els objectius d’aprenentatge, comença a treballar amb l’avaluació. El resultat és que, a més de l’avaluació dels mestres, els nois i noies avaluen la feina dels companys. Per a l’Àlex és difícil saber si ho fa bé o malament. La Leo reconeix que quan introdueixen un canvi els alumnes el qüestionen, “generalment s’habituen a la manera de treballar però d’entrada els canvis els sobten, busquen regularitats”, admet la directora.

Al Guillem (12) també li costa acostumar-se a fer les coses de manera diferent, tot i que està encantat de treballar per projectes. Està a punt de fer 1r d’ESO a l’Escola Cor de Maria d’Olot, on des de fa tres cursos desenvolupen el projecte d’innovació 'L’escola que somio', per capgirar la manera d’ensenyar i aprendre. Diu que amb el canvi ha millorat la relació amb els companys, aprèn i es diverteix. La seva mare nota que està més content i motivat. “Amb la germana gran estàvem acostumats als llibres, les llibretes i les classes magistrals. Sembla que el canvi és positiu, treballar per projectes l’ajudarà per als seus estudis posteriors”, comenta la mare.

El psicòleg i educador Alfredo Hernando està convençut que hi ha una consciència social que l’escola ha de canviar, encara que per a algunes persones els canvis generin desconfiança. Entén que si el món ha canviat, necessitem competències diferents de les de fa 30 anys, per això l’escola ha de ser diferent, ha d’adaptar-se i transformar-se per complir amb la seva finalitat, la de preparar-nos per viure en societat, ser autònoms i capaços de desenvolupar un projecte vital.

La finalitat de l'escola hauria de ser la de preparar-nos per viure en societat, ser autònoms i capaços de desenvolupar un projecte vital

El director de l’Institut de Sant Llorenç de Morunys, Josep Molins, sap per experiència que les famílies estan a l’expectativa però, si els fills estan contents i aprenen, no s’amoïnen tant. “Si els canvis són bruscos no funcionen, i s’han de fer comptant amb els alumnes, els professors i les famílies. Primer veiem quines són les necessitats dels estudiants i a partir d’aquí anem fent”, diu el director. La Laia (13) ha acabat 2n d’ESO a l’Institut Sant Llorenç, on treballen per projectes gairebé totes les assignatures. La seva opinió és calcada de les anteriors: els companys es coneixen millor, li agrada treballar en equip, repartir-se la feina, les matèries en què elaboren un producte final, exposar davant la classe o que el professor passi pels diferents grups, els ajudi amb el que no saben i els expliqui altres coses relacionades amb el tema.

DEURES I EXÀMENS

I els deures? Tots en fan. La Laia voldria tenir menys deures per tenir més temps lliure. La Blau diu que no són els típics de copiar, utilitzen plataformes d’internet on els pengen els exercicis: “Hem de buscar informació per saber més sobre el tema que fem a classe o tasques per avançar matèria. A vegades també fem deures dels més tradicionals”. El Guillem té alguns dies per repassar el que han fet a classe. Té clar que els mestres necessiten que facin exàmens per tenir notes, encara que ells també s’avaluen entre els membres dels grups de treball: “A més de dir el que ens ha semblat la feina dels altres comentem com ens hem sentit, com ho hem fet i què podem millorar. He après a ser sincer, a dir el que penso encara que no m’hagi agradat gaire com ho ha fet un amic”. Coincideix amb la resta de nois i noies a dir que aprenen els uns dels altres, es té més en compte la seva opinió i això els agrada. L’estructura de la classe també ha canviat, han passat de pupitres en fila a repartir els grups per la classe amb un espai al mig, amb el professor passant per tots els grups. Tots prefereixen treballar per projectes; la Blau s’estima més aprendre d’una altra manera el que hi ha als llibres, sobretot quan combinen diverses assignatures. “Els exàmens d’aquestes matèries són més lògics, haig d’estudiar igual però oblido menys, quan experimentes el que aprens ho interioritzes més”, diu la Blau. Tot i estar encantada a l’institut, canviaria alguna cosa, voldria fer classe a l’exterior, que els toqués l’aire i aprofitar la llum del sol. “Crec que aquest curs intentaran fer-ne alguna a fora”, comenta contenta.

COMUNITATS D’APRENENTATGE

Alfredo Hernandoés autor del llibre 'Viaje a la escuela del siglo XXI', un projecte educatiu que identifica les escoles més innovadores del món. Després de dos anys de cerca conclou que tots els centres tenen en comú l’aposta pel canvi d’assignatures cap a formes més modulars barrejant continguts, tenen en compte l’aprenentatge cooperatiu dels alumnes, desenvolupar noves habilitats i competències perquè siguin capaços d’extreure coneixements rellevants de la informació que els envolta. Segons Hernando, l’objectiu és connectar l’estudi amb la vida i la metodologia que ho permet és treballar per projectes. “Això suposa que també s’han de canviar espais i horaris. No té sentit que estiguin tots davant del professor mirant perquè els alumnes a més d’escoltar han de treballar”, explica l’educador. Hernando assegura que el mite que diu que els alumnes aprenen menys amb les noves metodologies és fals. “Es pensa que amb els exàmens s’esforcen més però quan realment són escoles innovadores utilitzen diferents eines d’avaluació i també exàmens. El procés d’aprenentatge i l’esforç és més continuat”, diu.

Entre els 50 centres més innovadors del món dos són catalans i un d’ells és l’Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa. La seva directora, Núria Marín, està orgullosa que una escola pública, on la majoria dels alumnes són fills d’immigrants en un entorn d’exclusió social, es consideri una de les més innovadores. “No formem part d’Escola Nova 21, estem dins del projecte de comunitats d’aprenentatge, en què implementem actuacions educatives d’èxit avalades per la comunitat científica internacional. Com més n’incorporem, més bons resultats aconseguim”, diu Marín. Quan van començar el projecte educatiu obtenien un 17% d’èxit en els resultats de comprensió lectora; cinc anys més tard ja han arribat al 85%. El Mohamed i el Wassim estan a punt de fer 6è i el Reda, que ha acabat 6è, té clar que a partir del curs vinent tornarà a l’escola per fer de voluntari. Pares i voluntaris poden ser a l’aula treballant amb els alumnes. La biblioteca tutoritzada és l’espai preferit del Mohamed (11): “Hi anem en acabar les classes. Hi ha voluntaris que ens ajuden a fer els deures i acabem llegint un conte”. El Wassim afegeix que després d’esforçar-se tant a classe no els costa fer els deures i que voldria que hi anessin més voluntaris. Tots tres em parlen del Club dels Valents, on hi ha els nens i nenes que tenen un bon comportament. “Els altres són covards però a la nostra escola tots som valents”, diu el Reda. Al Wassim li agraden les tertúlies literàries. “Llegim per aprendre i passar-nos-ho bé”, diu satisfet.