LAURA PINYOL

Com organitzem el nou curs?

Quan falten pocs dies perquè comenci el curs escolar, coneixem exemples de com s’organitzen escoles i instituts que han optat per treballar per projectes

Com organitzen el curs les escoles que treballen per projectes? / CRISTINA CALDERER Zoom

Cada vegada s’estén més la idea d’aplicar a les escoles el treball per projectes, una metodologia que es basa a oferir canals als infants perquè pensin per ells mateixos, investiguin, facin hipòtesis, avaluïn encerts i errors i aprenguin a ser crítics. Són projectes basats en el món real o en respostes a reptes quotidians que persegueixen crear una educació interdisciplinària amb un significat, en comptes de lliçons curtes i aïllades com les de l’escola tradicional.

L'objectiu és oferir canals als infants perquè pensin per ells mateixos, investiguin, facin hipòtesis, avaluïn encerts i errors i aprenguin a ser crítics

Preguntes com ara “Com pot ser que la Luna, que ha anat a veure els avis a l’Argentina aquest Nadal, s’hagi banyat?”, “Què li passaria a un plat de macarrons si el deixéssim al mig del bosc?” o “Com és que l’aigua apaga el foc?” són algunes de les qüestions que poden sorgir a les aules, explica Toni Monclús, mestre i director de l’Escola Marta Mata de Vilanova del Camí: “Les preguntes són una excusa per observar, pensar, fer hipòtesis, interpretar, construir, representar, explicar, compartir, debatre, argumentar, defensar, decidir, provar, mesurar, calcular...” En definitiva, “partim dels interessos i la realitat amb reptes que cal solucionar”. Una visió de l’educació que veu el nen i la nena “com una persona que sap i pot, que aprèn pensant i fent”.

PERÒ, PER ON ES COMENÇA?

La mestra i formadora de docents Nati Bergadà resumeix en un esquema senzill com és aquest procediment: escollir un tema; què en sabem; què en volem saber i, per tant, què hem de descobrir; procés de recerca, experimentació, consulta amb experts; creació d’un mapa conceptual o índex conceptual, en què es relata què hem après i com ho hem après; posada en comú dels aprenentatges i construcció d’una xarxa de continguts; temes col·laterals que han sorgit al llarg del projecte, i, finalment, una clausura del projecte, que tant pot ser una xerrada a les famílies com als altres alumnes, la visualització d’un vídeo, l’exposició de la feina feta o l’elaboració de materials o murals. En tot el procés, l’educador ha de ser una peça clau perquè ha de “guiar els alumnes” en la descoberta, proporcionant “recursos necessaris” per adquirir “de manera autònoma els propis coneixements”, diu Bergadà. Per això, és clau que els centres que emprenen aquest camí encarin el curs coordinadament.

PREPARAR EL CURS

“No té res a veure amb com ho enteníem fa uns anys -assegura Monclús- perquè no podem programar el que farem a les aules cadascun dels dies de la setmana ni podem agafar el calendari i començar a repartir els conceptes i pensar en activitats concretes que es duran a terme un dia determinat del curs”. Els mestres del claustre, doncs, han de tenir el currículum i els coneixements “al cap”: “Sabem què volem que passi a les nostres aules (els alumnes hauran d’aprendre a escriure, llegir, explicar-se, calcular, analitzar hipòtesis) però no sabem quan passarà ni com”.

L’Institut Cinc Sénies de Mataró s’estrena aquest curs 2017-2018 amb un projecte innovador basat en una visió “alumnocèntrica”, explica Carina Torres, la seva directora. El primer pas és plantejar “un perfil ideal” de com volen que l’alumne surti del centre. Amb aquest exercici, assegura, alineen l’equip “en unes fites comunes i respectades per tothom”, que permeten “donar resposta al currículum, respectant la idiosincràsia de les inquietuds de les famílies”. I, a partir d’aquí, se seleccionen i es prioritzen els “objectius i les competències per assolir una fita compartida”. L’important és, doncs, saber on es vol arribar.

"El primer pas és plantejar un perfil ideal de com volem que l’alumne surti del centre"

Carina Torres - Directora IES Cinc Sénies

El model del nou Institut Cinc Sénies es basa en la investigació-acció. El dia a dia a l’aula es dividirà en quatre franges, que se separaran amb dues pauses d’esbarjo, que aniran en funció del ritme dels alumnes. Hi haurà una sessió de rebuda dels alumnes, en què es repassarà què s’ha fet el dia anterior i se’ls explicarà el pla a seguir durant la jornada; en segon lloc hi haurà la franja d’activitats relacionades amb la ciència i la tecnologia, en què es treballaran tasques multinivells per enfortir la diversitat que pot tenir el nou institut; a la franja de l’àmbit social i lingüístic es farà un treball interdisciplinari amb l’entorn, i l’última franja estarà dedicada a l’art i la creativitat.

ÀREES DE CONEIXEMENT

Una de les aspiracions d’aquest nou centre és fer “que tot el currículum de totes les matèries s’imparteixi sempre aplicant aquesta metodologia globalitzadora, que garanteixi inerconnectivitat i transferència entre les diferents àrees de coneixement”. Una organització al servei de l’aprenentatge integrat i global que fa “inevitable vèncer algunes barreres” per fer-ho possible. Per això, no es tracta tan sols de sumar currículums de les diferents matèries sinó de “crear una veritable sinergia i una actuació conjunta dels professors implicats”. Les setmanes prèvies serveixen, doncs, per preparar un banc de recursos i un model de pautes de valoració, i també s’analitzen pràctiques d’excel·lència i s’aplega informació dels projectes o actuacions que es donaran en l’entorn més proper.

S'aposta per una metodologia globalitzadora, que garanteixi inerconnectivitat i transferència entre les diferents àrees de coneixement

L’Institut Sunsi Móra ja fa diversos anys que s’organitza en tres àmbits d’objecte d’estudi, en comptes de deu matèries o assignatures isolades. Són el CNH (Construïm Nous Horitzons), que engloba les disciplines de llengües estrangeres, socials, cultura i valors, àmbit aquest últim que s’imparteix en anglès o en alemany; el Dart (Descobrim l’Art), que comprèn les matèries de música, visual i plàstica, català i castellà, i l’Xmat (Experimentem amb la Matèria), que inclou ciències, matemàtiques i tecnologies. Per al seu director, Jordi Canalda, el centre “ha fet l’esforç de reorganitzar els continguts i els objectius en aquests tres àmbits, vetllant per l’aplicació del currículum”, i ha creat tres equips docents que tenen la missió d’impulsar-los amb una visió més global.

TOTS A L’UNA

Totes aquestes experiències fan necessari un mateix punt de partida: un claustre convençut que vagi a l’una. Toni Monclús diu que cal tenir en compte que “l’espai de relació pedagògica és un espai d’incertesa, de treball en equip i d’enfrontar-se amb les pròpies pors”. Entendre aquestes noves relacions i desenvolupar la tasca de mestre sense una programació tancada des de l’inici pot provocar “molta incertesa”. Per a Carina Torres, la coordinació de l’equip també és fonamental per dur a terme una “actuació conjunta”, construir una cultura de centre i aprendre a “conviure amb aquest sentiment d’inestabilitat que provoca treballar amb projectes no tancats”. Monclús és assertiu: “Gestionar aquesta incertesa també és un repte”, tant com ho és “l’acompanyament dels mestres que arriben per primer cop al centre” per portar a bon port “aquest viatge pel món del coneixement i de les idees”.

Aprendre a aprendre, cada dia, en cada àmbit. Aquest sembla que és el punt de destí.