L. PINYOL

Petits gestos per fer un món millor

La ‘revolució verda’ sotraga les aules del Col·legi Sant Ramon Nonat. Han creat l’Eskamot Verd, que s’encarrega de vetllar per la sostenibilitat de l’escola i l’entorn. Els mateixos alumnes es marquen els objectius a assolir i proposen les mesures que els ajudaran a aconseguir-los

Petits gestos per fer  un món millor / JÚLIA RODRÍGUEZ Zoom

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic celebrada a París a finals de l’any passat es va tancar amb mesures molt tèbies per combatre l’augment de 2 ºC de les temperatures a escala global. En aquell moment, van ser moltes les veus que van alçar-se per criticar amb duresa els acords insuficients de la Cimera de París, com el Moviment per la Justícia Climàtica. Si bé hi ha un consens general que és imprescindible que els països més industrialitzats del món, circumscrits al G-20, es comprometin fermament a prendre mesures dràstiques per frenar la contaminació mediambiental i el canvi climàtic, també és cert que molts gestos podrien començar per nosaltres mateixos, ni que sigui seguint la vella consigna del Capità Enciam, “Els petits canvis són poderosos”. Molts dels pares que tenen l’oportunitat d’aplicar i transmetre bones pràctiques en aspectes com el reciclatge a casa són deixebles d’aquell mític superheroi de TV3, protagonitzat per l’actor Pep Parés, que va popularitzar en esquetxos curts el respecte pel medi ambient a mitjans dels 90.

ESKAMOT VERD EN MARXA!

L’escola barcelonina Sant Ramon Nonat és un centre actiu en la difusió de bones pràctiques. De fet, el responsable de la transformació té un nom: l’Eskamot Verd. Està constituït per “agents especials secrets que vetllen per la sostenibilitat de l’escola i l’entorn”, explica Lluís Sala, professor del centre. Els membres d’aquest grup són nois i noies d’entre primer i quart d’ESO que, “a través d’aquest rol d’espies”, encarreguen a tot l’alumnat missions especials que col·loquen en llocs estratègics de l’aula. Cada començament de curs, l’Eskamot convoca eleccions i cada aula d’escola (des de P3 fins a 4t d’ESO) tria el seu delegat ambiental: el Capità Mongeta.

En una cerimònia solemne, l’Eskamot “condecora els nous capitans i els regala una gorra distintiva del seu nou càrrec”. Es reuneixen en l’Assemblea Verda, l’encarregada d’escollir “les dinàmiques proposades a les aules per recollir propostes de millora i pensar les accions efectives”, rebla Sala. En tot aquest procés “de consens i tria d’objectius” és important la comunicació, per això “es treballa amb tot de canals per difondre els projectes: Facebook, Twitter, Instagram, blog, el mural de l’escola, la web o els correus”.

REVOLUCIÓ A LES AULES

Una de les campanyes impulsades per l’assemblea ha sigut “l’ús d’embolcalls reutilitzables o l’esmorzar en verd”, que consisteix en una setmana de cada mes destinada a esmorzar de manera saludable: fruita, cereals, fruita seca; “l’hort escolar, que compta amb la participació dels avis, o l’aula viva, una petita mostra d’animals vius de qui s’encarreguen els alumnes d’infantil, amb suport dels de tercer d’ESO”. Però també la gestió de la contaminació acústica a través del programa Sssplau, o “la separació i gestió dels residus: els Capitans Mongetes són els responsables del buidatge dels contenidors de paper i plàstic”.

EN SINTONIA AMB L’ARA

L’any passat, coincidint amb la cimera COP21 de París, l’ARA va publicar un dossier especial en què proposava 30 mesures per combatre el canvi climàtic. Una de les accions de l’Eskamot Verd va consistir, precisament, a “il·lustrar les propostes en 30 cromos, que cada dilluns enviaven a totes les famílies, i recorrien les classes per explicar l’acció d’aquella setmana”. Cal recordar que algunes d’aquestes accions eren, per exemple, la substitució de les bosses de plàstic per anar a comprar; l’ús dels contenidors per reciclar fraccions de paper, vidre o plàstic; reutilitzar, reparar i adaptar objectes abans de llençar-los; o aïllar finestres i portes per augmentar l’eficiència energètica. A més, l’Eskamot esperonava “la comunitat educativa a enviar fotografies” per avalar les accions.

Un dels objectius de tota aquesta estratègia de l’escola és que “els ensenyaments i la mentalització al centre es traslladin també a fora per assegurar l’autèntica transformació”, en la línia d’entendre la formació, segons Lluís Sala, com un fet “integral i transversal”. En definitiva, formar “persones crítiques i compromeses”. A vegades, els membres de l’Eskamot Verd inspeccionen els embolcalls del berenar a la sortida de l’escola “i premien o multen”, però “el més rellevant és que ja hi ha escoles públiques i concertades que fan servir els cromos i pengen fotos amb el hashtag #larevolucioverda”.

En paral·lel, l’escola ha donat a conèixer la seva experiència en trobades de centres educatius de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat (XESC) i Escoles Verdes i s’han desplaçat fins a Reus, Valls, Vic, Castelldefels, Sant Cugat, Cardedeu, Segòvia “o, fins i tot, Atenes” per explicar la Revolució Verda. En aquesta línia de transformar l’entorn, l’escola també forma part del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, del qual ocupa la vicepresidència, i participa en dues de les comissions de treball de Barcelona pel Canvi Climàtic.

És una transformació que comença i s’escampa des de dins i per dins del centre. “Dels dos professors que vam començar l’aventura, hem passat a dotze que treballen directament en projectes i, cosa que és millor, avui és impossible passejar-te per l’escola amb un entrepà embolicat amb paper d’alumini”, assegura Lluís Sala, que assenyala com un altre dels signes transformadors que, enguany, s’hagin eliminat les circulars impreses i hagin començat a substituir-se els llums per leds.