TRINITAT GILBERT

Un viatge a l’Antàrtida

Un grup de científics de l’Institut de Ciències del Mar ha estudiat la natura i la fauna del continent glaçat durant aquest curs, i han compartit l’experiència amb alumnes de 4t d’ESO

Els científics han compartit les seves troballes amb estudiants d'ESO / FOTOS: MANOLO GARCIA Zoom

L’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha compartit la recerca a l’Antàrtida que ha fet aquest any amb alumnes d’ESO de diversos instituts. D’una banda, la recerca afecta continguts que formen part del currículum escolar, o gairebé, com és el cas de “l’oceà i l’atmosfera, que regulen el clima”. De l’altra, “compartir l’experiència de la recerca en el mateix moment que la fem aporta un plus, perquè la fa més viva”, assegura l’investigador i oceanògraf Rafel Simó, de l’Institut de Ciències del Mar.

Així doncs, mentre el trencagels 'Akademik Tryoshnikov' feia una volta sencera al continent glaçat, els investigadors es connectaven diàriament amb els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Betània-Patmos, una de les seleccionades mitjançant la web Recerca en Acció, que pertany a la Fundació Catalana per a la Recerca.

“Sabem que l’aprenentatge entra amb l’emoció, i és el que nosaltres els volíem transmetre quan els explicàvem el que hi anàvem veient"

Rafel Simó - Oceanògraf

“Sabem que l’aprenentatge entra amb l’emoció, i és el que nosaltres els volíem transmetre quan els explicàvem el que hi anàvem veient, i també quan responíem a les preguntes que ens feien -continua explicant Simó-. Un dia em van preguntar per les olors del mar, i em va agradar molt la pregunta, perquè certament són molt importants ecològicament”. Es dona la circumstància que els animals s’orienten amb l’olor per buscar menjar.

Un altre dia li van preguntar per l’augment de CO2 del planeta, que té diverses implicacions en els organismes. “Sovint m’havia de documentar per respondre a les preguntes que em feien els alumnes, i les consultava a altres investigadors, i junts les responíem”, diu Simó. El cas és que Simó volia alimentar l’interès dels alumnes.

També hi va haver un altre dia en què l’investigador començava a parlar-los a partir de les fotos de plàncton que havia recollit i que estava observant en un microscopi: “Els feia comparacions amb joies, com si fossin closquetes precioses per fer collarets, i així els feia veure la biodiversitat que hi ha al planeta”.

Actualment, l’expedició a l’Antàrtida, anomenada Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE), està enllestida, però la recerca continua, i “en tenim per a anys”. Cal processar, analitzar, comparar i interpretar tot el treball de camp, a més d’escriure’n articles científics, però el projecte comunicativo-educatiu està tancat, perquè estava lligat només amb l’expedició.

TOT UN APRENENTATGE

Mentrestant, a l’Escola Betània-Patmos, els professors de biologia Santi Ruiz i Anna Hervàs comenten tot el que els alumnes han après assistint des de primera línia a la recerca a l’Antàrtida. El motor inicial per decidir-se a participar-hi va ser “l’interès com a professors que els alumnes coneguessin el mètode científic i de recerca”. I l’encert ha sigut absolut: “L’experiència ha sigut molt enriquidora, perquè la iniciativa la vam tancar assistint a l’Institut de Ciències del Mar [visita que recull la fotografia del reportatge], on en Rafel ens va rebre i ens va ensenyar l’edifici i tot el que ens havia anat explicant durant l’expedició”.

Els alumnes de 4t d’ESO hi estan d’acord. Maria Cornudella i Eduard Castellet, que la classe ha seleccionat com a portaveus per a aquesta entrevista, asseguren que tenen molt d’interès per la ciència. “Després d’aquesta recerca, tinc clar que voldré estudiar medicina i que l’Antàrtida i el canvi climàtic m’interessen moltíssim”, explica la Maria. “Jo m’he quedat meravellat que investigadors nostres fessin aquestes recerques”, afegeix l’Eduard. Cornudella i Castellet asseguren que han comprovat que els investigadors estudien de valent. “Quan eren a l’Antàrtida, per fer el treball de camp no paraven de treballar durant tot el dia”, comenten, entusiasmats. Si han de seleccionar el que més els ha agradat de participar com a observadors de la recerca, els dos alumnes indiquen el contacte diari amb l’investigador Rafel Simó: “Ens responia sempre a totes les preguntes que li fèiem”. I, en segon lloc, haver pogut anar a l’Institut de Ciències del Mar, perquè van veure com treballaven als laboratoris.

MÉS PROJECTES

Un altre projecte que també ha acollit l’Institut de Ciències del Mar ha sigut el 1r Congrés de Petits Oceanògrafs. Durant tot un matí, unes 160 criatures d’entre 10 i 11 anys van protagonitzar ponències sobre temes com els tsunamis o la relació entre la Lluna i les marees. L’acte el van organitzar en el marc del projecte VA-DE-RETRO, en col·laboració amb el departament d’oceanografia física i tecnològica.