TRIBUNA OBERTA
RICARD RUIZ I PERE VILASECA

Transformar l’educació: qui i com?

Ricard Ruiz és soci de Coperfield i Pere Vilaseca és cap de l'àrea de projecte educatiu de l'Escola Pia Catalunya

Transformar l'educació / CRISTINA CALDERER Zoom

Aquests darrers mesos vivim immersos en un clima que ens encamina cap a un canvi educatiu profund, sense gaires precedents, sobretot pel que fa al seu abast, origen i repercussió. Hi ha un consens molt ampli en els motius i la necessitat d’aquest canvi; la resposta al perquè del canvi és gairebé unànime: el sistema educatiu actual, així com la majoria d’escoles del nostre país, està dissenyat amb un model cada vegada més allunyat de la realitat, cada vegada més proper al passat. Si volem que les escoles continuïn sent institucions de referència a nivell de valors i projectes per a la societat i per a les persones, cal renovar-les en profunditat. Però cap projecte de transformació no es pot quedar en aquest primer nivell. Cal abordar amb claredat què ha de canviar, com i qui, perquè si no, corre el risc de quedar en paper mullat. La resposta a què ha de canviar és més complexa del que pot semblar. Al nostre entendre, abasta com a mínim quatre fronts:

  • Assegurar la centralitat de l’alumnat, que molt més enllà d’acumular coneixements, ha d’aprendre a pensar, a autoregular-se i a treballar en equip.
  • Treballar a partir d’un currículum, que inclogui tant les competències com els continguts i l’avaluació, que realment ajudi cada persona a créixer com a ciutadà o ciutadana compromès amb la comunitat, i com a futur professional, sense caure en l’uniformisme, ni en la selecció.
  • Un nou rol del professorat que passi de transmissor a educador i facilitador de l’aprenentatge. De fer un treball individual a fer una feina d’equip (equip educatiu).
  • I, finalment, cal un nou disseny físic de les aules i de l’escola. Calen els equips i els equipaments a fi potenciar l’aprenentatge cooperatiu i fomentar la convivència.

Les societats modernes s’estan transformant a un ritme sense precedents. Hem de preveure que la necessitat de les escoles d’adaptar-se a canvis permanents serà una constant. Però debatre sobre el nou disseny de l’escola i de l’aula no ha de relegar a un segon pla la resposta a dues qüestions més: com fer front a una transformació que exigirà una renovació de la cultura i l’organització de les escoles, i qui liderarà aquesta necessària transformació de les escoles existents.

D’entrada, l’acceleració del canvi en l’entorn social hauria de portar les escoles a adoptar una cultura d’innovació contínua i oberta. Oberta a les tendències globals que emergeixen i es consoliden, però també a les seves peculiaritats, als seus valors, expectatives, inquietuds, propostes i innovacions del seu entorn immediat, dels alumnes i de les famílies als quals les escoles es deuen. Una cultura d’innovació que xoca, sovint, amb una visió rígida del currículum, de les disciplines i del model d’organització, herència de l’antiga cultura industrial.

La transformació de la cultura i l’organització de les escoles implica també un canvi gens trivial d’actituds i comportaments personals. La clau de la transformació és crear espais i condicions que habilitin que cada escola sàpiga responsabilitzar-se de trobar el seu propi camí en l’evolució dels rols i comportaments d’administradors, docents, alumnes i famílies. Per això és important precisar tant la identitat dels líders d’aquesta transformació com el tipus de lideratge a exercir.

En un sistema multinivell i complex com és una escola, el lideratge de la transformació no pot assignar-se en exclusiva als administradors i directors: ha de ser forçosament participatiu i distribuït. Aconseguir-ho exigirà als professors més entusiastes o capacitats que siguin capaços de liderar els seus col·legues, i que totes i tots siguem col·laboradors actius d’una escola nova. Aquest principi de lideratge distribuït és el que s’està aplicant, amb la col·laboració de Coperfield, en el projecte SUMMEM de l’Escola Pia a Catalunya. Iniciant pilots de nous enfocaments pedagògics, però també posant en marxa, en cada escola i en el conjunt de l’organització, equips motors responsables de liderar un canvi pedagògic, organitzatiu i cultural. Els primers resultats, a judici d’alumnes i famílies, estan sent molt positius.