XAVIER TEDÓ

Robòtica que educa

La programació és un recurs educatiu de primer ordre als centres d’educació especial per treballar l’autonomia o la psicomotricitat

Robòtica que educa / ESCOLA REL / ESCOLA CONCEPCIÓ Zoom

La robòtica va guanyant pes a les escoles i instituts del nostre país. El que és menys habitual és que ho faci en centres d’educació especial. L’Escola Rel del barri d’Horta de Barcelona és pionera en aquest àmbit. Després de posar en marxa fa cinc anys el projecte 'Parelles lectores' per millorar la capacitat lectora dels alumnes, amb resultats molt positius, ara l’han adaptat a nivell tecnològic apostant per la programació com a eina per millorar els seus aprenentatges.

Les problemàtiques de la seva cinquantena d’alumnes, la meitat dels quals presenten trastorns d’espectre autista i la resta diferents trastorns i discapacitats, han contribuït a fer aquest pas en la recerca de noves metodologies de treball. “Els alumnes més grans, amb els tutors, elaboren un programa amb l’Scratch per donar resposta a les necessitats dels alumnes més petits o amb més dificultats”, explica Víctor Garcia, coordinador pedagògic. Els beneficis són diversos: “Que tingui un caràcter lúdic i que siguin els mateixos companys els que ho porten a terme fa que es reforci l’aprenentatge, perquè hi ha una complicitat que amb el mestre no és possible”. Les dificultats dels alumnes no són un impediment a l’hora d’exercir de docents: “Es tracta d’aprofitar el talent de cadascú. Tenim alumnes amb síndrome d’Asperger que són molt bons en noves tecnologies i tenen una gran destresa en programació, mentre que d’altres saben empatitzar i fan de tutors acollint els alumnes”.

Es tracta d’aprofitar el talent de cadascú

Les àrees d’actuació són el llenguatge i les matemàtiques, i ja han realitzat programes de sumes i restes aleatòries, de relació d’imatges amb paraules, de fitxes personals per afavorir la seva autonomia personal, de psicomotricitat fina, amb un joc que es desenvolupa per un laberint perquè aprenguin a moure el ratolí, o de lateralitat perquè aprenguin a situar-se. “També n’hem fet un en què apareix una cara i els usuaris han de posar les característiques facials que evoca l’estat d’ànim que es demana, perquè als infants amb autisme els costa reconèixer les emocions”, diu Garcia. I és que la transversalitat és una de les grans virtuts de la programació, però no l’única: “L’empoderament, que els alumnes creïn i transmetin coneixement, la col·laboració entre el grup per assolir un objectiu comú i la socialització són els aspectes més destacats del projecte”. La tutora Sònia Plans destaca que el projecte “millora l’autoestima dels alumnes i elimina els prejudicis i limitacions que es relacionen amb les TIC”.

GRUPS INTERNIVELL

A les aules convencionals, l’Escola de la Concepció també és un referent en programació. Una tasca que ha sigut reconeguda amb el premi a la categoria d’inclusió digital en l’últim Concurs de Bones Pràctiques TIC del Consorci d’Educació de Barcelona.

"El projecte millora l’autoestima dels alumnes i elimina els prejudicis i limitacions que es relacionen amb les TIC”

Sònia Plans - Tutora Escola Rel

Tot plegat va començar fa quatre anys, com explica la seva directora, Núria Domingo: “Ens vam iniciar amb el Bee-Bot, un aparell amb rodes que permet als alumnes de P5, 1r i 2n treballar l’organització espacial, la direccionalitat i la lateralitat, perquè han de tirar endavant, enrere o agafar bifurcacions per buscar una paraula o calcular com arribar a un punt”. A cicle mitjà i superior van voler anar més enllà utilitzant l’Ollo, el Lego per construir robots. Els alumnes muntaven i programaven un vehicle o un animal per fer-lo moure seguint les seves directrius, un robot que dissenyaven entre alumnes de diferents cursos: “Vam crear grups internivell perquè els més grans ensenyessin als més petits, amb el mestre com a simple observador, i els expliquessin, per exemple, que si les piles pesen massa no es mourà”. El curs passat van fer el salt a la programació amb Scratch: “El premi va ser per la nostra aposta d’unir alumnes de diferents cursos. Era el primer cop que programàvem amb ordinador i cada grup va fer el seu joc”.

No és una aposta nova ajuntar estudiants d’edats diverses: “Ja treballem amb internivells en altres àrees. La dificultat de programar amb la diferència d’edat era un handicap, però la paciència que tenen els grans amb els petits ha permès que el projecte funcioni molt bé”, afirma Domingo, que subratlla que “entre ells no hi havia gaire comunicació però ara són companys que uneixen esforços i intel·ligència”.

“Catalunya és una de les zones amb més activitat de robòtica educativa a Europa”

Xavier Rosell - Concorci Educació Barcelona

L’Institut Bernat Metge, per la seva banda, s’ha estrenat aquest any en el programa 'Impulsem la robòtica' i entre les seves propostes hi ha un caixó flamenc que activa paraules i figures geomètriques en una pantalla amb el so. Joan Pedroche, professor de tecnologia, diu: “Els ginys són un fruit d’una pluja d’idees en què primem el vessant artístic i funcional, explorant la creativitat i la recerca en una tasca col·laborativa”.

A PRIMER NIVELL

Xavier Rosell, responsable dels programes de robòtica educativa del Consorci d’Educació de Barcelona, assegura que “s’ha avançat molt en els últims anys”, fins al punt que “hi ha referents a nivell europeu que són a Barcelona”. Rosell deixa clar que “Catalunya és una de les zones amb més activitat de robòtica educativa a Europa” i la tendència va a l’alça: “La demanda dels centres és creixent perquè ho veuen com un recurs engrescador, per treballar competencialment a l’aula, que acaba formant part de la seva línia educativa”. Des del Consorci s’ofereix formació inicial al professorat, acompanyament a les experiències d’aula i creació de xarxes d’intercanvi entre els docents.